Es tracta de 7 torres-pati (8 en el concurs) de tipologia oberta, que es giren buscant augmentar la distància entre les façanes d'habitatges. S'aconsegueix que no tinguin un pla de façana davant, sinó cantonades, vistes en escorç i visions d'espais exteriors amb diferent caràcter, escala, llum ... La tipologia de 4 habitatges per nucli (distribució en esvàstica) amb pati interior, optimitza aquesta repercussió sense renunciar a dues orientacions per habitatge i amb ventilació creuada a l'exterior i al pati. S'aconsegueix el mínim nombre de tipologies, economitzant el procés constructiu. La posició de les torres-pati d'habitatges estudiada des del assolellament òptim, però amb aparença d'objectes col·locats gairebé per atzar, ordena els "espais-entre-les torres" que s'alineen ordenadament en arribar a l'avinguda, (formant les torres de oficines plantejades en el concurs de la mateixa mida, però que parlen d'una repetició rotunda, corporativa, seqüencial, adequada per a una avinguda principal) La relació habitatge-espais exteriors, constitueix el leitmotiv de la proposta. Cada torre té associada una plaça, un "clar del bosc" amb voluntat de transcendir el pati privat i proposar unes noves relacions entre veïns a mig camí del privat de cada habitatge i el públic de la ciutat, que es van encadenant entre si, buscant una escala intermèdia que "cosa" el nou teixit edificatori i social. Les places ofereixen un ventall de possibilitats obert a diferents usos, des d'instal·lacions esportives, mercat, jocs infantils, zona d'ombra a l'estiu sota tendals .... El concepte de plaça dura sobre garatge, i zones denses arbrades, on no n'hi ha, juga en favor d'abaratir costos en la urbanització i optimitzar la solució de garatge en dues plantes. Pel que fa a materials es pensa en panells de formigó prefabricats, extruïts per a col·locar amb textura en vertical, i lames orientables d'alumini d'eix vertical jugant amb el mateix ritme vertical.