L'any 2004 s'inicia, després de la convocatòria de concurs públic per a seleccionar els tres equips pluridisciplinars, un estudi amb propostes de rehabilitació de 21 conjunts d'edificis de l'època 1945-1965, incloïen a unes 8.500 habitatges i uns 20.000 habitants, així com de seus possibles solucions per arribar al moment actual en què estem de posada en marxa de determinats projectes pilot en quatre diferents barris, que permetin visualitzar els resultats del "model" de rehabilitació que es proposa. Amb aquests projectes pilot, Saragossa Habitatge pretén motivar i exercir de punta de llança en el complicat procés que suposa una rehabilitació d'aquestes característiques, que afecta a elements i zones comuns de l'habitatge i que exigeix ​​un suport total del veïnat que es veu afectat i beneficiat en aquest ardu i llarg procés. Entre la població que habita aquest tipus d'habitatges estudiades destaquen dos col·lectius fràgils: població original major de 65 anys amb forta presència de persones soles, i, a causa del baix preu en el mercat d'aquest tipus d'habitatges, una forta presència de població immigrant que viu amuntegada i amb la qual sorgeixen problemes de convivència. Dins d'aquesta població destaca el nombre elevat de nens i dones joves que aporten un índex de maternitat i de potencialitat molt superior a la resta de la ciutat. Per tot això, l'Ajuntament a través de Saragossa Habitatge, es planteja no només contenir la tendència a l'abandonament d'aquests habitatges sinó convertir-les en oportunitat, aprofitant el desig de molts joves de romandre en els seus barris i d'adquirir habitatges assequibles econòmicament i no per això en mal estat. El tipus de pisos, d'una grandària entre 40-70m 2, els seus espais lliures (actualment en abandó) i la seva ubicació al barri (a pocs minuts del centre de la ciutat), els converteix en pisos amb un enorme potencial. A més a l'estar ubicats en barris "de tota la vida de la ciutat", compten amb el suport d'associacions veïnals conscienciades en dinamitzar i millorar la qualitat de vida de l'entorn. El Grup Girón (790 habitatges en total, situat a l'est de Saragossa, al barri de Les Fonts de 50.000 habitants) té algunes singularitats que s'han d'assenyalar per a justificar la solució arquitectònica escollida per a la rehabilitació de l'edifici triat (40 habitatges construïts el 1957) mitjançant convocatòria pública d'ajuts extraordinaris: té unes condicions d'habitabilitat limitades per la petita grandària dels habitatges (3 dormitoris i superfície útil de 37 o 40 m 2); el comportament tèrmic és molt deficient, amb instal·lacions individuals de calefacció molt deficients, amb un alt consum elèctric i males condicions de confort tèrmic; el valor patrimonial del conjunt ve donat per la concepció urbana de blocs solts envoltats d'espais lliures amb un caràcter semipúblic; la fàbrica de maó original té una gran solidesa i una forta presència, i condiciona el que les noves solucions de rehabilitació proposades tinguin una qualitat d'acabat menys similar a la del totxo actual. L'escala massiva que es planteja per a la rehabilitació aconsellava descartar qualsevol solució d'aïllament per l'interior dels habitatges, inabordable a gran escala per les dificultats de gestió i pels problemes socials propis de la població envellida i dependent que ocupa bastant habitatges.