Es projecta un edifici senzill i prismàtic que allotja els motors, elements de control i contenidors. Sobre aquest prisma elemental es superposa una estructura inclinada de fusta, orientada al sud, que suporta els panells fotovoltaics i dóna cobertura a la nau. Amb aquesta economia formal i de mitjans es soluciona el programa. A més s'incorporarà un sistema d'emmagatzematge d'aigua de pluja, que pren com a referència formal l'Caz de les Aus, infraestructura hidràulica del segle XVI. En tenir el terreny una lleu inclinació descendent en sentit nord, es planteja la possibilitat de substituir el talús enjardinat en el límit sud de la parcel·la per un estany a la part més elevada i poder regar per gravetat. Al costaner d'aquest recipient es recolza la base del "rafal" que, en anar recobert de panells adopta un aspecte metal·litzat, oculta de visites des del carrer Moreres i inici de la Costa del Caramillar la construcció principal. Un talús enjardinat resol la cara interior. A l'exterior es col·loca una torre que té la doble funció d'ocultar la xemeneia de l'emissió de l'aire tractat utilitzat en la succió i alhora serveix com a suport per a cartells, il·luminat des de l'interior com un far de posicionament.