El solar està situat al vèrtex est del parc de "La Clota", en el límit nord de la ciutat de Barcelona. És una zona de transició amb un pendent considerable entre el teixit consolidat de la ciutat i la muntanya del Tibidabo, ocupada originalment per uns pocs blocs d'habitatges construïts durant els moviments migratoris dels anys 50 i consolidada com a zona d'equipaments durant els inicis dels 90 amb motiu dels Jocs Olímpics. El solar és una peça trapezoïdal d'uns 3.500 m 2 amb un desnivell en el sentit curt de 3,5 metres i pràcticament horitzontal en el sentit llarg. Disposa d'una bona orientació sud-est i té unes vistes magnífiques sobre Barcelona amb el parc de "La Clota" en primer terme. El projecte havia de resoldre un programa d'uns 6.600 m2 d'habitatge social amb 81 apartaments amb serveis per a gent gran, 4 llars amb servei de suport (amb accés independent) i aparcament per 28 cotxes. Hi havia, a més, un total de 1.500 m 2 d'equipaments de barri. Tots aquests usos havien de ser compatibles amb les activitats de la comissaria de policia adjacent al solar. L'edifici busca inserir-se de forma natural en el lloc. Busquem i feu costat les pautes de composició i ordenació en l'entorn immediat. Es va organitzar el programa d'habitatges en dues barres separades formant una L unides en planta baixa. L'edifici agafa una alçada de PB + 3 perquè el seu perfil sigui el més baix possible. Es va buscar la millor orientació per als habitatges. Més del 90% de les unitats disposen d'orientació sud-est. Això suposa un alt confort d'habitabilitat a més d'un elevat estalvi tant en la il·luminació com en la climatització dels apartaments. La massa de l'edificació es concentra en el perímetre nord del solar, de manera que la major part de la superfície va quedar disponible pel volum dels equipaments mantenint les millors condicions d'orientació i les vistes. La posició estratègica dels habitatges amb servei de suport i el seu accés independent resoldre la relació amb l'edifici de la policia. El salt topogràfic es va resoldre amb la zona d'aparcament i el volum d'equipaments. La coberta s'entén com una cinquena façana ja que és molt visible des de tots els habitatges. Se li va fer un tractament de tennis-quick pintat similar al paviment esportiu usat en la urbanització de les pistes veïnes. El centre de barri va quedar completament obert en planta baixa mostran el seu caràcter públic cap al carrer. El projecte es va resoldre majoritàriament amb la repetició de la unitat de 45m 2. Els finals de les barres contenen o bé les comunicacions verticals o bé una segona tipologia pel que fa a la façana per evitar els ponts tèrmics de l'estructura. El programa es va disposar sobre la base del reconeixement climàtic del lloc: les zones de serveis (corredors, armaris de manteniment, banys cuina i vestuaris) es van situar a la franja nord de les barres mentre que totes les zones de relació quedar a la franja sud. La disposició de la planta va intentar aconseguir les majors diagonals interiors possibles de manera que l'espai es percebi amb la seva màxima longitud. No hi ha cap partició interior que toqui les separacions entre habitatges. La posició de la nevera amaga la cuina parcialment i permet la instal·lació d'una taula per menjar. La posició estratègica de la terrassa permetre lliscar el dormitori respecte a la sala d'estar i transformar-se en una extensió exterior de la unitat. La geometria reculada en planta va generar unes terrasses profundes que protegeixen l'interior dels excessos de radiació solar a l'estiu sense renunciar a les excel·lents vistes que disposa el solar.