Joves i grans comparteixen més coses de les que estem acostumats a suposar. Habitatges d'un dormitori, dos com a màxim per a aquesta persona que els cuida de nit, o el fill que acaba de néixer, o el nét que ve a veure els avis, o la feina .... Espais de relació que podem compartir; corredors, miradors, bugaderia, accessos ... una casa global, no un edifici. Un volum compacte recull les indicacions de la normativa. Garatge al soterrani, accessos i centre de dia a la planta baixa, que ocupa la totalitat de la parcel·la, i habitatges a les quatre superiors, amb les reculades pertinents. Dos nuclis de comunicacions a les mitgeres, amb estenedors i trasters, regularitzen la complexa geometria. La posició d'aquestes peces en la mateixa planta que els habitatges facilita un ús més continu, de veritable suport. El nucli principal desembarca en una mena de cascada d'espais de relació i estada entrellaçats amb dobles altures. Vuit habitatges per planta. Cap al parc, el corredor, amb accés directe a la zona d'estar de cada habitatge; cap al pati d'illa, els dormitoris; Lavabo i cuina al centre comparteixen patis d'instal·lacions. El centre de dia ocupa la pràctica totalitat de la planta baixa. Accés principal des del porxo a l'extrem sud, el més proper a la piscina i rematada del petit bulevard que es crea des de l'avinguda principal. Encara que per normativa hauria de ser mitgera, la realitat ens presenta la possibilitat d'un tractament formal més proper al de façana. Un eix longitudinal de comunicacions distribueix les zones principals: públiques al principi, amb la recepció, sala d'activitats, menjador i pati. Al fons, adreça cap a l'interior i zones d'ús restringit amb accés directe des de façana, cuina i magatzems. Adossats a l'eix, lavabos, taquilles i robers. Un esquema clar i flexible, amb doble orientació est-oest, carrer-pati.