Antecedents El projecte que ens ocupa, dels arquitectes Ramon Ruiz-Cuevas i Adolfo Moro, va ser guanyador del "1r Concurs d'Arquitectura VISESA XXI", en què es plantejava la investigació en el camp de l'habitatge social per al nou segle. Els canvis en l'estructura familiar i social, el medi ambient i les noves tecnologies obliguen a replantejar els paràmetres emprats en el disseny i la construcció dels habitatges socials, i en conseqüència, han estat els principis de flexibilitat, sostenibilitat i qualitat els que han guiat aquesta actuació. Situació geogràfica i estudi climàtic La parcel·la que suporta aquesta actuació està situada al nord-est del nucli urbà de Bermeo (Biscaia), en una zona elevada (cota mitjana 43 mts.) I en la qual abunden nombrosos equipaments (cementiri, zona esportiva, hospital, escola Sagrat Cor, Casa del Nen, etc.). De forma irregular i 8.480 m2 de superfície, l'àrea té una directa comunicació amb el casc històric del municipi a través de la Porta de Sant Joan. De cara a definir les necessitats de la nostra actuació, es va realitzar un estudi climàtic de la zona. Solució adoptada En el cas concret que ens ocupa adquireix també una importància singular la solució urbanística de la proposta que ha d'afrontar el repte d'ordenar un espai complex. La idea del projecte és la posada en valor d'aquests equipaments, la connexió de la trama urbana, la creació d'espais públics que esponjen la zona i creuen llocs de trobada i el plantejament d'una arquitectura potent que aconsegueixi aglutinar els elements dispersos de la zona . Es resolen els accessos i la urbanització de l'entorn, integrant els carrers perimetrals i la Casa del Nen. Es mantenen els arbres de gran port existents. L'actuació defineix dos elegants volums, girats, que creen de forma senzilla i racional una doble plaça pública diferenciada en dos nivells. La plaça superior, conformada entre dos blocs i la Casa del Nen, es converteix en un mirador que s'obre al mar, mentre que la plaça inferior, més íntima, protegida del nord es transforma en un espai de convivència. El projecte s'adapta perfectament a les preexistències cosint les geometries dels teixits urbans actuals. Els blocs s'han configurat com dues caixes tancades en les seves façanes nord i laterals que s'obren al seu costat sud, buscant el millor assolellament i el paisatge. Els materials proposats són maó blanc i fusta de cedre. És interessant destacar el disseny diferenciat de les façanes en funció de la seva orientació. La inspiració del projecte va ser el caseriu basc que sempre es construeix en funció del sol, per captar la radiació de forma passiva. Urbanització Amb la idea d'originar espais urbans de qualitat es planteja la creació d'una doble plaça pública diferenciada en dos nivells. El nivell superior configura un espai entre la Casa del Nen i els habitatges i s'obre, a través d'un mirador, a les vistes al port i el mar. El nivell inferior conforma un espai més íntim, protegit del nord i assolellat que permet integrar la possible ampliació nord de la Residència d'Ancians. Entre ambdues places es configura una gran escala que parteix del mirador abans esmentat i s'obre a la vila i al paisatge. En aquesta plaça es integraran la major part dels arbres de gran port existents. Els paviments escollits són permeables (llamborda-herba) amb l'objecte de garantir la sostenibilitat de la urbanització. Edificació Els edificis conformen dos pastilles diferenciades i girades entre les quals es permet obrir una visual des de la Casa del Nen cap al paisatge. Els dos blocs s'han configurat com dues caixes més tancades en les seves façanes nord i laterals que s'obren en el seu costat sud, buscant el millor assolellament i el paisatge. Els materials a la façana sud són: maó cara vista klinker blanc configurant la caixa i vidre i panells de fusta de cedre vermell del Pacífic (Thuja plicata) provinent de boscos sostenibles. El Programa d'actuació és el següent: 50 habitatges de 2 i 3 dormitoris i un centre de dia per a gent gran en una planta baixa. Per tal de permetre una major flexibilitat a tots els habitatges i poder adaptar-les a les cada vegada més canviants opcions vitals (famílies monoparentals, treball a casa, etc.) es proposa una cèl·lula habitable base formada per cuina, bany central i la resta compartimentant en funció de les necessitats dels seus habitants. Per a això, s'utilitzen elements de cartró guix. Característiques principals L'aposta mediambiental comença per la recerca de l'orientació sud (captació passiva a l'hivern). Els blocs tenen orientació nord-sud, bolcant al sud les estances principals. 1. Disseny bioclimàtic: a. Ventilació natural - Ventilació creuada: L'habitatge gaudeix de doble orientació que afavoreix la renovació natural de l'aire. b. Diferenciació façanes nord i sud - Minimització de pèrdues al nord: petits buits - Il·luminació natural: grans buits al sud c. Captació solar passiva: grans buits al sud - Para-sols que permeten l'entrada del sol només a l'hivern - Paviments foscos amb gran inèrcia tèrmica que reben l'energia solar d. Aïllaments: limitació de la demanda - Tancaments amb transmitància U = 0,3 W / m 2 K (59% millora sobre CTE) - Finestres amb doble vidre i de baixa emissivitat (U = 2,9 W / m 2 K) 2. Instal·lacions: a. Col·lectors solars per a producció de el 62% de les necessitats d'ACS, el que suposa un estalvi anual de 4.900 Nm3 de gas natural i 10,9 t d'emissions de CO2 b. Sistema centralitzat de calefacció i ACS per als dos edificis, amb calderes de baixa temperatura i terra radiant en el Centre de Dia. c. Sistemes eficients d'il·luminació: detectors de presència i làmpades de baix consum. d. Cuines equipades amb electrodomèstics tipus A 3. Materials: reciclables, clars i vegetals en teulada i paviment. 4. Habitatge flexible: envans de cartró-guix, instal·lats sobre paviment i sostres continus. 5. Gestió eficient de l'aigua: a. Recollida d'aigua de pluja per a reg. b. Aixetes i inodors de baix consum. 6. Urbanització sostenible: a. Paviments permeables, que permetin el cicle natural de l'aigua, a més de l'estalvi en infraestructures pluvials. b. Manteniment dels arbres de gran port existents. c. Noves plantacions d'arbres i gespa.