El Masnou es mou entre patis que s'obren al carrer, eixamplant el cel entre els edificis.

L'edifici per a dependències municipals troba el seu lloc entre el pendent dels carrers, deixant aire al seu voltant. Edifici unitari, de planta baixa, dos plantes pis i una planta soterrani.

Es treballa la pell que envolta els forjats com una cinta, que toca terre o s'aixeca per permetre l'entrada a l'edifici, o donar transparència a la OAC.

A la façana contrària, una aresta se situa en mig de l'espai. A partir d'ella la pell es desenvolupa en varies direccions, i unes orelles surten de la façana buscant la llum.

La planta s'organitza amb un nucli central de serveis, que organitza també l'estructura de pilars, jàsseres metal·liques i forjat colaborant.

A partir d'aquí la planta es considera lliure.

Quan les instal·lacions ho permeten els fals sostres desapareixen i assolim l'alçada total entre forjats. Els terres són tècnics, per permetre total mobilitat de llocs de treball.

L'escala, oberta, relaciona les diferents plantes i ens passeja per l'edifici.