La plaça resulta de la transformació d’un interior d’illa. Davant la impossibilitat de generar espais d’ombra mitjançant l’arbrat, ateses les característiques de l’aparcament soterrat existent, la principal premissa ha estat crear-la amb un conjunt de pèrgoles on es distribueixen diferents usos: àrees d’estada, bar, jocs infantils, amfiteatre per a actes. La seva disposició ressegueix els darreres de les cases de cos, convidant a entrar al nou espai públic des del carrer principal i tapant aquestes construccions que, de sobte i sense voler, esdevenen façana de la nova plaça. Les pèrgoles equilibren l’espai públic i pretenen ser el contrapunt formal dels edificis principals: la nau modernista de l’escola de Teixits i el CAP de nova creació. L’altra premissa ha estat la introducció del color mitjançant els metacrilats distribuïts a mena d’arc de Sant Martí, generant un espai constantment canviant segons l’hora i posició del sol que equilibra i compensa la gran superfície pavimentada.