La identitat de la ciutat de Mataró està lligada per sempre a la indústria tèxtil.

En un cantó de la ciutat la planta baixa d'una antiga fàbrica es converteix en un espai de treball. El mateix espai que albergava una indústria i més tard un habitatge és el punt de partida d'aquest projecte. Com un cicle lògic en el temps: treballar - viure - treballar. El mateix continent amb diferents continguts.

La idea de tornar a recuperar aquest passat industrial que va desapareixent. D'un dia per l’altre les fàbriques són esborrades d'un cop de ploma del centre de la ciutat, per a donar pas als habitatges. Deixant les xemeneies com a únic llegat, com si la resta no importés.

L'habitatge que es va trobar ocultava gairebé per complet el que havia abans. Els envans, necessaris per a conformar la casa , van fer que els buits de la façana haguessin de tancar-se. Els falsos sostres no deixaven veure l'altura generosa del lloc , ni les seves voltes...

Anar gratant les parets, els paviments. Enderrocant els envans i els falsos sostres per a retrobar aquest espai de treball del passat. Amb els materials de llavors, la pedra dels murs , el ferro forjat dels pilars i les bigues , el maó de les voltes atirantades. Fins i tot el terra original reapareix sota diverses capes de paviment superposades, a uns 50 cm de l'existent en l'habitatge.

Tornar a obrir els buits de les façanes per a donar pas a la llum , generant el nou accés a l'estudi a través d'un pati-garatge que es posa al nivell del carrer , copiant el seu paviment. Maclar la ciutat actual amb el seu passat industrial.

Posar una estructura dins d'un altra estructura. La paret que separa l'interior del pati-garatge s'eixampla per a recollir les zones humides. L'entresòl i la zona de reunions es disposa d'acord a la façana, allà on les finestres es desplacen cap amunt. Imaginant que en el seu moment també va haver-hi alguna cosa en aquest lloc.

Els materials nous són escollits en relació als vells , també els elements que organitzen l'estudi d'arquitectura es disposen realçant els elements de la fàbrica. Retornant-los la importància que mereixen. Les zones de treball es disposen en relació als plens i els buits de la façana. Es lleven rajoles en tot el perímetre del terra original , per a donar pas a les noves instal·lacions i es tapa després amb formigó , procurant respectar , mantenir , retornar a l'estat original.

La ciutat recorda el seu passat industrial , almenys en aquest cantó.