L’ordenació urbanística del “Turó del Sastre” a Montgat preveia la construcció d’un nou conjunt urbà, format per un sistema de blocs lineals de gran longitud i sensiblement paral·lels entre sí. Els blocs es situaven perpendicularment tant a la línea de costa com al pendent del turó en el que s’acomodaven i les seves façanes més llargues quedaven orientades a est i oest.

L’edifici que vam projectar i construir es situava en un dels extrems del solar i de mateixa manera que els altres, havia de respectar el graonat de volum que quedava prefixat a la normativa de gàlibs del planejament.

L’orientació i la volumetria del bloc van determinar la tipologia tant de l’habitatge com de la seva agrupació. Així, vam plantejar un esquema de quatre habitatges per replà, dos a est i dos a oest amb les seves dependències principals, estar, menjador i habitacions, alineades a façana i les estances de servei, cuina, safareig i banys, disposades en paral·lel i donant a un pati longitudinal que recorria la totalitat de l’edifici. Aquesta disposició, permetia un correcte assolellament de l’habitatge, l’aireig natural de totes les estances de servei i una eficaç ventilació creuada. Així mateix, assolíem optimitzar els nuclis d’accés, alliberar volum i conduir totes les instal·lacions, tant de servei com d’evacuació per el pati central facilitant no només el seu recorregut sinó també el seu registre i reparació. L’acusada pendent del carrer ens va permetre organitzar l’aparcament de vehicles en plantes independents que esvan graonant entre sí i al mateix temps situar els seus accessos i les porteries d’entrada de manera que no afectessin als habitatges de planta baixa.

L’obligatori escalonament del bloc en funció de la seva adaptació a la topografia i a al compliment dels gàlibs normatius s’ha tractat de manera que no comportés una fragmentació del volum. Certa flexibilitat a l’ajust de la coronació de la coberta ens va permetre dissenyar una volumetria contínua, incorporant els graonaments a la forma general del projecte. Els trencaments irregulars van permetre igualment orientar amb major eficàcia els elements de captació solar que vam situar a la coberta.

L’expressa voluntat d’unitat de tot el volum fou determinant en el disseny de les façanes, així com en l’elecció dels materials amb que es construïen. Es va escollir un maó beige, lligat amb el color de la planxa de la coberta per reforçar la imatge de volum tallat i es va rematar l’entrega amb el terra amb un maó negre esmaltat. La peculiar orientació est-oest i el fort pendent del solar cap al sud, amb vistes cap al mar, ens portà a dissenyar un balcó especialment volat que permetés a l’usuari fruir de les vistes cap a la costa. La seva repetició i la seva distribució aleatòria defineixen finalment la imatge del conjunt.