1. ANTECEDENTS

- Vam començar a treballar conjuntament amb els Serveis de Planejament de l’Ajuntament per tal d’encaixar un nou edifici per a un número elevat d’Habitatges Protegits, destinats a reallotjament i per a joves amb una gran edificabilitat, dins d’una trama urbana molt densa i d’escala petita, amb dues particularitats:

- La situació en un punt alt dels diferents turons que configuren la topografia urbana de Santa Coloma, amb vistes al riu Besós i al mar.

- La ubicació just davant d’un dels pocs buits urbans d’una ciutat molt compacta: l’antic Parc del Motocross, actualment denominat Parc dels Pins.

- Els primers esboços anaven per un edifici d’unes tres plantes, com els del voltant, amb una sèrie de petites torres de PB+5 o PB+6. El conjunt tenia fondàries variables, assolint una planta en forma de greca. Això tenia multitud de variacions i, en tots els casos, s’assolia l’edificabilitat i el nombre d’habitatges.

- Finalment, de comú acord amb l’Ajuntament, es va optar per una solució més tranquila en planta, amb la intenció de fer carrer, que d’aquesta manera s’eixamplava considerablement, disposant un únic edifici lineal, una mica més alt, de PB+4, amb un punt final de més alçada , justament en el punt d’inflexió topogràfica, amb les millors vistes sobre la ciutat i sobre el Parc dels Pins.

- El planejament es va desenvolupar en paral.lel als Estudis previs i a l’Avantprojecte, la qual cosa va permetre assajar les solucions i assegurar el tret per a garantir la millor implantació i funcionalitat de l’edifici.

L’altra singularitat, en el subsòl, consisteix en que part de l’aparcament (5m), per optimitzar la funcionalitat del pàrquing, es troba a dins de l’antiga parcel.la, però que actualment per la nova aliniació de l’edifici, està sota de la nova vorera.

2. L’EDIFICI

- L'escala tan gran de l'edifici en relació al seu entorn, en el qual es troba rodejat d'una trama de gra més petit i d'un gran buit, fa que la seva singularitat sigui un atribut inherent al mateix. El seu emplaçament, al costat d'un gran parc equipat, el converteix en una construcció privilegiada, a l'igual que la seva orientació que és de Nord-Sud respecte la seva dimensió principal.

- Volumètricament parlant, l'edifici es resol en dues peces principals, un llarg Bloc d'uns 140 metres aprox. de PB+4 finalitzat en el seu extrem Sud amb una petita Torre de PB + 9, que remata el conjunt sobre el Parc.

- Aquesta disposició volumètrica permet adaptar-se millor a la petita escala i dimensió del carrer Pirineus i concentrar més edificabilitat i habitatges per complir programa en el punt més visible, junt al Parc.

- La considerable longitud de la façana de l'edifici ens obliga a buscar una variació de la mateixa, utilitzant un mecanisme senzill, de modulació i de repetició, amb el moviment per plantes dels volums vidrats (tribunes), davant de les sales menjadors, i dels panells cecs de colors, davant dels dormitoris principals, que van lliscant, damunt les terrasses corregudes, emfatitzant l'horitzontalitat de l'edifici.

- L'edifici llarg, el Bloc, llisca per sota de la Torre produint l'efecte de suportar-la, a la façana que dóna al carrer estret (Pirineus), simulant que és més baixa. Per contra, a l'altre costat la Torre agafa tota la seva dimensió, davant del Parc, i es fa visible tota l'alçada de PB+9.

- Per l'orientació quasi N-S dels habitatges, aquests es disposen en dues crugies, com un doble bloc, amb un petit pati corregut d'uns 2 metres d'amplada per tota la longitud del bloc, a on s'ubiquen les comunicacions verticals i per on ventilen i il.luminen única i exclusivament les cuines i els banys. Excepte aquestes peces, tots els dormitoris i estars-menjadors són exteriors i tenen un desenvolupament lineal en façana i/o terrassa correguda, bé a Est o bé a Oest sobre el carrer Pirineus.

- El volum en Torre es resol amb quatre habitatges per replà, amb un total de 10 plantes. Totes les peces principals ventilen directament a l'exterior, en façana, inclosa la cuina, no existint en aquest cas cap pati de serveis. El tractament en façana d'aquest element és de corredisses de lames fixes d'alumini, el qual li dóna un aire domèstic i mediterrani de protecció i ombra.

- Pel que fa al sotarrasant, l'edifici preveu 2 plantes d'aparcaments, amb un total de 331 places (178 en el segon soterrani i 153 en el primer ), i tres sortides peatonals directes a carrer (dues a Pirineus i una a Núria ). S'ha evitat comunicar directament les plantes dels habitatges amb els aparcaments, definint d'aquesta manera dos sectors totalment diferenciats entre ambdós usos.

3. ELS HABITATGES

- Per requeriment del programa funcional, els habitatges s’havien de desenvolupar amb tres condicionants de partida:

- Tenir tots tres dormitoris

- Ser tots iguals, també en tamany, o el més similars possible

- Minimitzar al màxim els espais de comunicació i ventilació

- L’opció del Projecte, en desenvolupar un esquema linial, és la del doble bloc, amb un pati de serveis cobert per una claraboia contínua de policarbonat.

- El pati serveix per a ventilar i il.luminar totes les zones humides, a més de resoldre els estenedors des de la cuina i permetre el pas de tots els muntants i baixants de les instal.lacions de l’edifici, sense un sol forat a l’estructura i permetent el manteniment sempre registrable dels diferents elements.

- El conjunt de l’habitatge és un mòdul que es repeteix, de 11,90 x 6,70m., amb les variacions de fondària de les sales i dormitoris, que ens dóna una superfície mitja d’uns 85m².

- L’accés de planta és un petit vestíbul exterior, d’uns 6m², on donen les 4 portes dels habitatges del replà, més la de l’ascensor i l’escala.

- El rebedor de l’habitatge forma part de la franja més estreta de les estances, amb la cuina, l’aseo i el bany, totes elles en contacte directe amb el pati.

- Del rebedor accedim a la sala-menjador, d’unes proporcions regulars, d’uns 4,4x4,55m, que ens dóna una superfície de 20m² i amb tota la façana envidriada. La lluminositat i les proporcions de les sales són magnífiques per a uns habitatges d’aquestes característiques.

En el cas de les sales amb tribuna, s’arriba a 5,6x4,55m., i a més de 25,4m².

- Tangencialment, pel fons de la sala, accedim al passadís dels tres dormitoris, l’últim dels quals és matrimonial o doble en suite.

- La disposició de les peces principals, totes al llarg de la façana i en contacte amb la terrassa correguda, permet també un recorregut exterior entre la suite i la sala-menjador.

- La variació de la fondària en planta de les sales i dormitoris principals provoca el joc volumètric al llarg de tota la façana que, com ja s’ha comentat, és un dels temes de l’edifici.

- En arribar a la cantonada del carrer Núria, el mòdul de façana literalment es trenca, i el de l’interior es comprimeix, mantenint el programa de tres dormitoris. En aquest únic cas, tenim un corredor de planta que serveix a cinc habitatges, i l’ascensor es mou de la seva posició habitual per deixar pas al corredor.

- Els habitatges de la Torre són també quatre per replà, servits per dos ascensors, donada l’alçada de l’edifici en aquest punt.

El programa es manté, tres dormitoris per habitatge, amb les sales-menjador a les quatre cantonades, amb terrassa correguda i protegides per unes corredisses de lames.

Totes les peces són exteriors al rectangle de la planta, excepte alguns banys.

La diferència amb els habitatges del Bloc és l’accés a la sala, que en el cas de la Torre es troba al final del recorregut del passadís, per tal d’assolir la posició de privilegi de la cantonada, amb dues orientacions.