El nou parc fluvial del riu Besòs ha permès en els últims anys que el barri del Raval de Sta. Coloma de Gramenet deixi de ser un suburbi, construït en els últims 100 anys, per convertir-se en un veïnat residencial. En aquest context, la proposta de vivenda social busca aportar nous valors urbans, regenerant el teixit urbà i establint formules per un ús adaptable dels espais interiors.

Organització general.

Els 56 habitatges estan organitzades en 2 edificis entre mitgeres sobre una reagrupació de 5 petites parcel·les.

Els edificis s’organitzen amb 2 escales per planta i amb 4 vivendes per escala. Aquest esquema ens permet situar la ventilació dels petits espais i dels nuclis de comunicació vertical en el pati interior, reservant la totalitat de las façanes principals per ventilar i il·luminar espais domèstics principals.

L’objectiu de edifici és aconseguir unes tipologies flexibles en el temps, permetent acollir amb facilitat els diversos perfils d’usuaris, amb la màxima economia de recursos d’execució i de manteniment.

Per aconseguir una planta el mes flexible possible s’utilitzen uns suports estructurals perimetrals (estan alineats en el gruix de la façana) i una única línea estructural central. Aquesta solució permet no sacrificar la racionalitat de les plantes d’aparcament i facilita un esquema distributiu reversible. En totes les vivendes es busca introduir noves formes d’ús de l’espai domèstic: el treball, l’estudi, la sala -estudi obert, la vida oberta (tipus loft),…..situant els espais mes íntims en el punt oposat de l’accés a la vivenda (saló, cuina,…). Tots aquets objectius ens permeten definir els següents coeficients:

RATI ESPAIS COMUNS / SUPERFICIE TOTAL 0.118

RATI SUPERFICIE UTIL / CONSTRUÏDA VIVENDES 0.903

RATI SUPERFICIE UTIL / CONSTRUÏDA PLANTES VIVENDES 0.816

Les façanes: el comportament de l’edifici amb el seu entorn.

Estem en una zona en procés de transformació: la nova façana del riu (av. Generalitat) on s’observa una ciutat mes contemporània (industria, vivendes, equipaments,…) en comparació a una zona més residencial o local (c. Esprius), on es deixa veure la forma de viure de la gent, la tipologia de les vivendes i els materials de construcció. Es per això que el projecte busca referents de la zona para reinterpretar-los.

A l’Av. Generalitat es resol una geometria amb ombres profundes, voladissos de 1,5m, amb un revestiment de safates d’alumini lacat. Es col·loquen tendals tèxtils com a protecció solar passiva, reforçant la permeabilitat entre interior y exterior, aconseguint aproximar les relaciones entre veïns sense renunciar a la intimitat de cada un d’ells.

En la resta de façanes es busca una reinterpretació del material tradicional, mossegat per les lluentors de la xapa de l’alumini i els porxos que introdueixen la llum a l’interior de la vivenda.

La posta en obra dels diversos detalls y materials busca eliminar al màxim l’execució en obra, optant per solucions industrialitzades i eficients en la seva resposta tèrmica.