El projecte es situa en un dels sectors en transformació més propers al centre de Rubí, que encara estava pendent d’urbanitzar.

L’ edifici es planteja per a 22 habitatges de lloguer amb una planta baixa comercial, quatre plantes pis, i una soterrani i forma el tester d'una filera de blocs d'habitatges.

La demanda social existent recomanava un programa tipològic variat que pogués donar servei a la màxima varietat de famílies possibles. Així, es plantejaven 8 habitatges d’1 habitació, 12 de dues, i 2 de tres habitacions. D’aquesta forma, s’intentava assolir la major diversitat tipològica possible per famílies monoparentals, parelles amb fills, joves, grans, etc.

L’edifici es separa del veí amb un pati-vestíbul cobert per lluernaris, de quatre alçades que funciona com a un gran accés y nucli vertical. En comptes de realitzar nuclis i patis interiors aïllats, s’han concentrat tots els buits resultants de l’aplicació de la superfície residencial en aquesta zona per aconseguir un gran vestíbul amb la màxima qualitat espacial, funcional i formal possible.

Les transparències, els acabats, la lluminositat configuren una transició natural cap als passadissos de cadascuna de les plantes que distribueixen els 5-6 habitatges existents per planta.

Es plantegen dues plantes tipus alternades (planta primera amb tercera, i planta segona amb quarta) que, per una banda, donen resposta a les tipologies demanades i per altra, configuren una façana a mode de pell continua, rítmica i diversa, marcada pels balcons, finestres, persianes enrotllables i lames correderes.

Els pisos es distribueixen a banda i banda d’un passadís que busca les vistes i la llum natural de façana i del vestíbul, que amaga les catifes, tancat per evitar pèrdues de calor i insonoritzat per assolir el màxim confort acústic.

La pell continua de la façana intenta, per una banda texturitzar homogèniament les tres façanes, i per altra contextualitzar-se amb les preexistències mitjançant la introducció de quatre colors en els vidres dels balcons, a mode de píxels, que interpreten i sintetitzen l’entorn. Aquests colors s’apliquen sobre una base gris clar neutre (monocapa). Així, el groc fa al·lusió als colors dels edificis circumdants, el blau al cel i a l’entorn industrial, i els grisos als formigons i paviments existents. De la barreja d’ells apareixen els verds de la vegetació de les places i jardins propers, els ocres del sauló, del mulch, de les fustes, etc.

Aquest colors es filtren i distribueixen des de l’entrada cap a l’interior envaint el vestíbul, l’atri i els passadissos interiors, creant un llenguatge comú, però personalitzat en cada planta.

Els habitatges s’obren cap a la façana amb grans finestrals, buscant la llum i les vistes, els colors dels balcons que es barregen amb l’entorn. Tot es planteja en colors clars: grisos, blancs buscant aquesta lluminositat.

La distribució funcional és sencilla, dues tipologies de cuina oberta a la sala d’estar i de bany es repeteixen, giren i alternen en les plantes per assolir les tipologies plantejades.

S’ha tractat especialment les condicions acústiques i tèrmiques dels habitatges. Així, constructivament, s’ha buscat un sistema de tancament exterior, entre habitatges i zones comuns mixt: ceràmic i amb plaques de cartró-guix per aprofitar les avantatges dels dos sistemes constructius.

Les instal·lacions de tots els habitatges es troben centralitzades i es concentren en la coberta de l’edifici: plaques solars, la caldera comunitària per a aigua calenta sanitària i calefacció i un sistema de telegestió que permet fer les lectures pertinents de forma automàtica, i en la planta baixa i soterrani: aigua, electricitat i telefonia. Els conductes baixen i pugen per un pati d’instal·lacions i es distribueixen ordenadament pel fals sostre dels passadissos cap a armaris centralitzadors i els habitatges.