El projecte, promogut per una Fundació (NOU LLOC) orientada a l’habitatge social, s’enfronta amb un programa atípic per a una parcel.la en xamfrà a l’eixample de Barcelona: 53 habitatges de superfície petita (55 m² de mitjana) i els pertinents locals comercials en planta baixa.

El solar presenta la peculiaritat de tenir una mitgera oberta a un espai públic de nova creació. De tot plegat, en resulta un pentàgon amb quatre façanes ofertes i una mitgera. El xamfrà s’orienta a nord i la nova façana oberta a sud- llevant. L’edificació adjacent és part d’un conjunt consolidat de 28 m de fondària amb una façana de valors notables.

L’esquema distributiu que resol el gruix del programa residencial es podria resumir en dues bandes de profunditats diferents i orientacions oposades separades per un pati central i articulades pel bloc d’accessos verticals que se situa en la mitgera preexistent.

La major complexitat del projecte deriva del plec al que se sotmet la banda orientada a Tànger-Àvila, per tal de respectar l’alineació del xamfrà, tan pròpia de l’eixample i causa de la precisa continuïtat urbana de la Barcelona del segle XIX. Ras i curt; una variant nova i eficient per un tipus edificatori que identifica la ciutat.

Ambdues bandes s’alinien amb la façana i el fons preexistent. L’accés als diferents habitatges es realitza mitjançant passarel.les interiors que conflueïxen a l’únic bloc d’accés vertical que s’aprofita dels patis de parcel.la de l’edifici veí. Aquesta composició origina en planta baixa un gran pati obert al carrer Àvila, amb vocació de plaça interior comunitària.

L’element més característic de la imatge de l’edifici es produeix en el tall vertical del xamfrà que explica el diàleg entre les dues bandes i obre a la llum de nord el pati interior.