La proposta parteix d’una visió de conjunt de la topografia i del planejament del municipi de El Masnou. La topografia de El Masnou consisteix en una mena de superfície alabejada formada per les línies suaus de les rieres que baixen al mar i les fortes pendents de les ondulacions paral·leles al mar. Urbanísticament, El Masnou és un eixample d’illa rectangular amb el costat llarg del rectangle paral·lel al mar. Els espais lliures locals en nombrosos casos són, geomètricament parlant, petits rectangles perpendiculars al mar que uneixen els dos costats llargs de les illes.

La proposta pretén fer present la geometria pròpia del municipi dins de l’actuació

comunicant els dos carrers amb una rampa que manté la seva pendent i encercla un espai lliure totalment pla.

Aquest espai pla es proposa com un basal verd on hi suren els diferents objectes de mobiliari urbà, els arbres i els fanals, que es disposen amb un cert grau de llibertat respecte a la rígida geometria dels carrers.

L’esforç formal de la proposta consisteix per una banda en aconseguir la transició dels dos espais , rampa i el pla i per l’altre en solucionar l’entrega entre aquestes dues superfícies per tal d’explicar una certa fragilitat del verd , una presència ocasional com la que tenen els basals quan plou.