INTRODUCCIÓ

Entre els mesos de febrer i juny de 2005 i els mesos de setembre de 2006 fins el febrer de 2007, es portaren a terme els treballs de conservació i restauració d’un tram de l’antiga muralla, datada del segle XVI, situat entre la baixada de les Escaletes i el carrer Hospital, a la Plaça de Can Xammar, a Mataró (Maresme).

Donada la localització del conjunt dins d’un espai urbà, els objectius principals per a la seva posada en valor són el seu enteniment didàctic i gaudiment visual pel públic passejant per la nova plaça.

CRITERIS

L’assoliment dels objectius anteriors hauran de garantir, en qualsevol cas, la correcta conservació de les restes arquitectòniques originals. Així, la proposta general de conservació es basarà en respectar al màxim els materials originals i les seves diverses fases constructives. Per això, cal destacar la peculiaritat del conjunt en tenir les seves fases constructives clarament diferenciades, fet que realça i dòna valor al propi conjunt arquitectònic, a la vegada que és un document viu de la història de la ciutat.

BREU DESCRIPCIÓ DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS

Bàsicament la totalitat de la muralla està composta de morter de calç, maons i pedra granítica de la zona. També s’observa la presència de revestiments de calç i sorra en determinades àrees de la muralla.

ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT

El problema de conservació més gran que plantegen les restes arquitectòniques és bàsicament de caràcter físic, produït per accions antròpiques constructives al llarg del temps. El reaprofitament

del mur per a la construcció d’edificacions adjacents és la principal causa de que els materials constructius originals presentin talls, forats i erosions diverses. L’obertura de finestres i canalitzacions i l’encastament de bigues i suports diversos (ferros, fustes, etc.) han comportat l’alteració més important dels materials originals del conjunt.

Un altre factor d’alteració important, com a conseqüència del reaprofitament arquitectònic, són les reparacions que ha sofert la muralla. Així s’observen dispersos en el mur original multitud de materials constructius aliens, com per exemple ciment ràpid, ciment portland, guix i maons moderns.

D’altra banda, els propis materials constructius originals es presenten erosionats i desgastats en la seva superfície. La pèrdua qüasi generalitzada dels revestiments que cobrien el conjunt de la muralla, ha propiciat, a través de factors climatològics, l’erosió dels blocs de pedra com també del seu morter de rejunt. Això s’observa per la pèrdua de consistència superficial de la pedra i pel nivell tant baix, en algunes àrees, del morter de rejunt. Respecte als revestiments originals encara conservats també es presenten amb un desgast superficial considerable.