MEMÒRIA

1. Implantació urbanística i volumetria dels edificis.

L’edifici està situat en un terreny trapezoïdal que compren la meitat d'una illa, també de la mateixa forma, de un sector consolidat, en els anys 60 i 70 del segle XX, seguint una ordenació en illes tancades molt compactes i amb pocs espais lliures. Era un procés en el que els espais urbans més amplis es varen generar a partir de espais residuals sorgits de les servituds de les línies d’alta tensió, dels espais ocupats per a les obres del metro i espais residuals existents entre els traçats del metro i la Renfe.

El terreny està situat en un lloc estratègic de l’Hospitalet de Llobregat on s’estan portant a terme diverses actuacions de millora de les comunicacions. Molt prop de una nova estació de la línia 9 del metro i d’un intercanviador amb la línia 1 i amb la futura estació central de Renfe a l’H.

En aquest context, la promoció es planteja com una operació d’habitatge dotacional per a gent jove i de equipament del barri alhora que es proposa completar el teixit urbà inacabat i consolidar la vora nord de l’Avinguda de Catalunya.

2. El programa i usos dels edificis.

L’edifici es composa de una planta baixa per a un Centre d’Assistència Primària, una planta altell per a una Escola Bressol, i quatre plantes d’habitatge. La planta soterrani es destina a aparcament, amb 74 places.

El requeriments del programa i la geometria de la parcel•la ens porta a proposar un edifici amb una fondària de 14.60 metres, 40 cm. de voladís sobre l’avinguda de Catalunya, per tal de aconseguir un major número possible d’habitatges amb assolellant directe (52 ut.).

El nivell del paviment del local de planta baixa coincideix amb el nivell del paviment de la vorera davant del l’Avinguda de Catalunya i del carrer de l’Alegria.

3. Organització general dels edificis.

Les tipologies bàsiques dels edificis plurifamiliars d’habitatge es basen en les diferents maneres d’agrupar els habitatges en relació als espais comunitaris o als nuclis verticals d’accés. En aquest cas hem adoptat una solució de dos nuclis d'escala que articulen el gir del cos d’edificació de l’Avinguda Catalunya amb els cossos d’edificació dels carrers Bòviles i Alegria.

Els vestíbuls es produeixen a prop de les cantonades i pels carrers laterals deixant una porxada a la façana d’Avinguda Catalunya per a l’accés del CAP. A l’Escola Bressol s’hi accedeix per una altra porxada al carrer Alegria.

Els recorreguts horitzontals donen lloc a uns corredors a cada planta que donen accés a 13 i 15 habitatges. Aquest passadissos tenen ventilació i llum natural, coincidint amb l’accés a la escala i a l’ascensor.

4. La distribució de les peces dels habitatges.

Està clar que les millores que volem aconseguir en els habitatges són a vegades possibles sense augmentar les superfícies. Aquest és el cas d’aquelles solucions de disseny que es basen en millorar la relació entre determinades peces fent servir portes correderes que permetin una amplitud visual i que permeten fer un ús diferent de l’espai com quan comuniquem un dormitori o la cuina amb la sala d’estar. Aquestes solucions donen diferents opcions en l’ús dels espais de l’habitatge en funció de les necessitats o preferències concretes de cada usuari i donen un tractament de una mesurada informalitat pròpia de la gent jove a la que estan destinats aquest habitatges.

En aquest projecte proposem un tipus d’habitatge en que totes les cambres tenen varies funcions i en la que les peces principals es comuniquen directament entre elles i integren els espais de circulació per tal de aconseguir una major amplitud visual. La cuina està integrada en el mateix espai que el menjador i la sala i es superposa amb el rebedor. El dormitori té un racó en el que es pot posar una taula per treballar. La rentadora està dins de la cambra higiènica. Al balcó hi ha un lloc protegit de vistes per a estendre la roba i un armari per a les instal•lacions solar, acs, gas i calefacció.

Els espais que contenen instal•lacions es situen a prop de les parets mitjaneres entre habitatges, a la part fosca de la planta, i les peces habitables es situen en la franja contigua a les façanes. Totes les obertures de façana es concentren en un sol forat, protegit per un balcó que ocupa gairebé la totalitat de la façana de l’habitatge.

5. Disseny dels tancaments i de les instal•lacions.

El projecte ha de donar resposta a tots els requeriments naturals o imposats de l’emplaçament, i a més aconseguir encabir el màxim nombre d’habitatges ben orientats i assolellats amb el menor número d’accessos possibles.

En el nostre clima els elements reguladors de la insolació a l’interior dels habitatges han tingut sempre un gran valor expressiu en la imatge de l’edifici. Són elements fixes o mòbils que es situen a la façana dels edificis, molt visibles, i que sovint es plantegen com l’element de composició principal de la façana. La terrassa davant l’obertura de la sala d’estar dóna profunditat i protecció al forat més gran de la façana. S'incorporen persianes com elements de protecció solar a totes les obertures.

Els edificis tenen una instal•lació d’aigua calenta sanitària amb captadors solars tèrmics comunitaris i acumuladors comunitaris a la planta de coberta, intercanviadors de plaques individuals amb calderes mixtes de gas natural per a cada habitatge.

La cuina es elèctrica per tal de no portar el gas a dins de l’espai habitable.