El projecte s’organitza en dues peces de la mateixa geometria que descansen sobre un basament que salva el desnivell del terreny i permet l’accés a cota de l’aparcament, convertint l’espai comunitari en un mirador sobre la ciutat. Els dos edificis s’uneixen entre sí a través d’un mur en planta baixa que dóna unitat al conjunt al mateix temps que limita l’espai públic de l’espai privat. Aquest mur es suma a la façana de l’edifici constituint un sòcol comú, el seu acabat en pedra resol l’entrega amb el terra. La cota d’accés està lleugerament elevada respecte a la del basament degut a l’existència d’habitatges en planta baixa, a fi de dotar-les de certa intimitat.
Mitjançant un mecanisme de petits dislocaments es fragmenta la façana. La volumetria adquireix esveltesa, així com un gra menor capaç de relacionar-se amb els habitatges veïns. Aquest mecanisme permet, a la vegada, la ventilació natural de l’escala. Per altra banda, les reculades dilaten el punt de major tensió del conjunt, matisant en planta la proximitat entre els edificis. Mentre la volumetria es buida a l’ultima planta, al perdre un dels habitatges orientats a nord, millorant així, l’assolellament entre els edificis., l’articulació de la planta matisa la proximitat entre edificis. El buit entre ambdós s’expandeix en planta baixa originant dos porxos on es situen els vestíbuls d’entrada. Es tracta de 36 habitatges per a joves d’uns 40 m², els quals es distribueixen a través d’un sol nucli central que aglutina els espais servidors (cuina, bany, passos d’instal•lacions, emmagatzematge).
A l’interior es tracta d’ajustar les distàncies entre el nucli i el perímetre contenidor. Per una banda, desplaçar-se respecte al centre de gravetat de la planta permet alliberar la distància suficient per a que aparegui el llindar d’entrada, la zona de rentat i la cuina (1 i 2); per altra banda, la peça exempta genera una doble circulació que permet percebre l’espai com il•limitat, de manera que mai es torna cap a darrere. L’ocupació del nucli, activa el buit al seu voltant percebent-se no tant com a espai restant sinó com a un espai que es descobreix mentre es recorre, es a dir, mentre es buida (3.). Dormitori i estar es llegeixen com a un espai continu que constitueix un espai servit unitari i indiferenciat (5.) que permet a l’habitant matissar la relació del dormitori i la sala mitjançant el mobiliari, encara que es preveu també la possibilitat de tancar l’habitació amb la col•locació de dues portes.
Aquest us indiferenciat de l’espai interior justifica la utilització d’un únic tipus de finestra per a composar la façana. Es tracta d’una textura de buits, on tots els habitatges tenen el mateix nombre de finestres, cinc, excepte aquelles que tenen les dues façanes a la Ronda. En aquest cas, el soroll del tràfic genera la necessitat d’un filtre acústic: unes galeries que les seves ombres doten de profunditat a la façana mentre els porticons de les finestres sobresurten del pla llançant una ombra canviant en funció de l’orientació. Quatre grans obertures pauten la textura de l’edifici, atenent a la mirada llunyana des de la Ronda de Dalt.
Modalidad Edificios de vivienda de promoción pública
Uso
Dirección
C/ Can Caralleu, Av. Victor Foix 21-22
Barcelona
Barcelona (España)
- Jose M. Toral
- Marta Peris
- Peris+Toral Arquitectes
- Fundación Familia i Benestar Social
- BRUNORABAL
- Eletresjota Tècnics Associats
- Francisco Domínguez