L'ordenació volumètrica d'aquest conjunt de 287 habitatges de protecció oficial és una proposta alternativa al planejament oficial que establia una ordenació de dues illes alineades a vial amb profunditats edificables de 13m.

Per descartar-la només va caldre percebre que l'àmbit del projecte formava part d'una corona de diversos equipaments públics de volumetries lliures que eren l'últim pas des de Ripollet fins al gran parc metropolità que dóna nom al lloc: "Els Pinetons".

Es va optar per volumetries específiques per aquest lloc, que es van concretar finalment en la combinació de quatre volums de cinc plantes contrastats dos a dos, en situació de simetria polar, que defineixen un ampli espai públic que llisca entre ells.

En paral·lel als carrers oest / sud, dos blocs lineals es pleguen en forma de lletra alfa, tensant els espais públics.

Els altres dos volums, amb una planta quadrada lleugerament fugada, puntuen l'espai públic que defineixen les dues primeres peces. El bloc situat a sud, en contacte amb la trama urbana veïna augmenta la seva alçada fins a vuit plantes, per fixar en el lloc aquesta illa d'habitatge públic.

S'intenta integrar en els processos de disseny de l'habitatge públic l'atenció a components urbanístics, espacials i paisatgístics freqüentment desplaçats en aquest tipus d'obres: les formes es concreten temptejant-les com negatiu de l'espai públic.

Les primeres volumetries es van redefinir en conseqüència amb l'organització dels mòduls d'agregació dels habitatges, a les quals es va dotar de llum i ventilació amb la incorporació de grans patis a l'interior dels volums dels edificis.

A partir d'aquest punt, l'encaix tipològic va derivar cap a cintes perimetrals d'habitatges tangents als plans exteriors i es va optimitzar la ubicació dels nuclis verticals, només quatre en els edificis grans i només un en les peces de planta quadrada.

A cada mòdul d'agregació trobem habitatges passants, en cantonada o amb una gran cara exterior, en coherència amb el sistema d'agregació.

Els testers són conceptualment cecs, tot i la presència de finestres. Les altres cares dels edificis unifiquen la varietat de les seves obertures mitjançant terrasses corregudes, pautades amb paraments de llistons verticals d'alumini col·locats en primer pla per al control d'assolellament. Finalment en un últim encaix de la volumetria es van recular part de les plantes baixes, formant porxos en les tres cantonades dels edificis en forma de cinta. Tot l'espai públic es va resoldre a través d'un únic pla inclinat.

Tancaments de panells prefabricats de formigó i mòduls de para-sols industrials d'alumini han estat utilitzats en els paraments perimetrals de tancament exteriors mentre que els grans patis de llums han estat realitzats en material ceràmic.