El límit de la ciutat i la ciutat darrera els seus límits naturals.

El nostre projecte forma part del pla de millora del Barri de Torre Baró.

Torre Baró per la seva ubicació darrera els límits naturals de Collserola queda desvinculat de tota la trama urbana i totalment marginat dels principals nuclis de serveis de la ciutat. El seu aïllament es veia accentuat pel fet de ser un barri completament envoltat per Collserola, les autopistes d’accés a Barcelona i la via ferroviària, pràcticament amb un únic punt d’accés. Era una zona no inclosa dins el sector de creixement urbà natural de la ciutat.

En un inici va ser planificada com a ciutat jardí, tot i que els projecte no es va portar a terme. Posteriorment es va convertir en una zona d’horts amb cases d’autoconstrucció amb un augment importat de la densitat durant la postguerra. És fruit de l’intent per resoldre el greu problema de l’allotjament de nombrosos grups d’expropiats i barraquistes. Es va edificar en una zona inhabitable amb una pèssima qualitat de construcció. El problema dels pendents, que ha condicionat negativament tota l’estructura urbanística del barri,amb prou feines es van crear espais de relació utilitzables, entre altres motius per les dificultats orogràfiques.

En resum, el barri de Torre Baró i està en una situació difícil i pateix importants problemes d’ordre urbanístic, econòmic i social que els propers anys podrien agreujar-se, produint-se processos d’involució urbanística i de concentració de problemàtiques tant d’ordre econòmic i social com de naturalesa física i estructural.

Per aquests motius s’està portant a terme el Projecte d’intervenció integral per part de l’ajuntament de Barcelona, amb la la Modificació del Pla General Metropolità a l'àmbit de Torre Baró

L’objecte principal de la modificació és la reformulació del model de barri definit pel planejament vigent, tot creant una nova àrea de centralitat allà on la construcció de dues infraestructures de connexió: la del metro lleuger, i la del pont del Congost, per sobre de les autopistes, facilita la concentració i cohesió del barri al seu entorn, amb incorporació de dues àrees més, una confrontant a Ciutat Meridiana i l’altra a Trinitat Nova, per tal de poder obtenir una ordenació adequada i compactada amb aquests barris veïns.

EL PROJECTE :

És en aquesta nova centralitat ,representada per la nova plaça dels Eucaliptus, que té lloc el nostre projecte formant façana sud-est del nou centre, entre la parada del nou metro i el pont sobre el Congost.

El planejament inicial en el concurs contemplava una profunditat edificable de 20 metres i la divisió del volum mitjançant només un pas connector entre les dues cotes del talús del pont: la inferior de la plaça i la superior del carrer de Castelldefels. Mitjançant la creació d’un segon pas el projecte proposa tres torres iguals ancorades al talús, habilitant la màxima connectivitat vers el nou centre urbà.

El projecte forma tres blocs de PB +7 amb dos passatges-escales que connectaran la cota superior al carrer Castelldefels amb la cota inferior a la plaça dels Eucaliptus (AV. Escolapi Càncer), de forma peatonal.

Són tres peces d’igual morfologia, fugint de la idea de bloc lineal, el conjunt s’entén més com una suma d’elements autònoms amb una altra escala i una voluntat de transició entre dos teixits, pretenent donar així major identitat a l’espai on s’insereixen. Aquestes peces autònomes permeten amb la seva separació una major connectivitat entre els diferents elements de l’entorn, obrint la plaça a noves visuals.

Cada una d’aquestes peces-torre treballa en secció, fent pinça amb el pont, amb un doble voladís asimètric que deslliga el sòcol del volum erigit a la plaça, i permet a la cota superior un espai cobert peatonal que amplia la vorera, responent així a la dualitat d’accessos proposada i donant una major flexibilitat d’ús a la proposta.

La disposició de tres blocs aïllats provoca que els habitatges quedin alliberats a les vistes i a l’assoleiament.

Els dos passatges de 7.25m d’amplada permeten la col·locació de totes les habitacions en façana (sense haver de recórrer a patis interiors) i la disposició del màxim nombre de sales en cantonada. L´interior del bloc es reserva per a les zones humides, totes al voltant del nucli per tal de facilitar-ne el registre i manteniment. En aquesta part central trobem 4 patis de servei que permeten una ventilació creuada natural, així com la creació d’espais per estenedors a cada habitatge.

Cadascun dels tres elements és repetit i simètric, en les dues direccions, generant un joc basat en la repetició i la modulació facilitant un sistema de prefabricació i seriació. Amb dues tipologies, una de tres dormitoris en cantonada i una central de dos dormitoris es resolen tots els habitatges. Aquests sistemes de seriació apareixen també en la composició de les façanes, que es resolen només amb dues línies d’obertures.