La millora de la travessia del riu Besòs de Barcelona a mitjans dels anys 60 i la construcció dels murs de la llera fluvial van iniciar un procés de transformació molt important per al municipi de Santa Coloma de Gramenet. La urbanització del marge del riu va generar un front edificat de la ciutat a l’entorn de la carretera de la Roca, donant l’esquena al riu i actuant com un espai intermedi entre barris ja consolidats.

Aquest projecte correspon al desenvolupament de la segona fase del planejament aprovat, que pretén, igual que la primera, assolir els següents objectius:

- Garantir l’obertura de la ciutat al riu establint continuïtats visuals i generant nous espais públics. La nova plaça central, anomenada Plaça de les Cultures, vol afavorir la permeabilitat entre el riu i la ciutat.

- Resoldre la doble escala que el lloc presenta compatibilitzant la resposta a la nova façana fluvial amb la voluntat d’integrar l’edificació amb el teixit urbà existent.

- Permetre que els nous habitatges gaudeixin majoritàriament d’unes òptimes condicions de vistes i assolellament.

Aquest segon edifici és el situat més a ponent i proper al riu del conjunt dels tres previstos. S’organitza en quatre escales de quatre habitatges per replà. Tres d’aquestes escales tenen una alçada de planta baixa i cinc respecte a l’Avinguda de la Generalitat, mentre que la quarta, tal com succeeix en la resta de fases, té major altura i s’orienta a sud. Així, i a causa també a l’articulació en planta, es pretén assumir aquesta doble condició d’edifici capaç d’establir simultàniament relacions amb la gran escala urbana relativa al riu Besòs i la més domèstica de les edificacions existents.

L’edifici s’ha pensat amb una profunditat relativament important de 17,60 metres, organitzat en tres crugies estructurals reservant la part central per disposar els serveis i nuclis de comunicació, tots ells donant a uns patis coberts i ventilats. Aquesta disposició permet una certa uniformitat de les façanes exteriors on es troben dormitoris i sales d’estar, mentre que els esmentats patis concentren els espais de servei dels habitatges i els recorreguts de les xarxes d’instal·lació.

Les façanes de l’edifici, de gruix considerable, s’entenen com a ‘espais susceptibles de ser habitats’ allotjant en el seu interior diferents usos i funcions. Aquestes façanes estableixen un filtre entre l’interior i l’exterior proporcionant al seu torn espais d’emmagatzematge eficaços. Es generen indrets exteriors protegits de tres dimensions diferents, en funció del tipus d’estança i de l’orientació de l’habitatge.

La percepció de la façana té una doble lectura: d’una banda es defineix amb un panell fenòlic de color que dota l’edifici d’un cert ritme compositiu i, de l’altra, amb una paret de maó que s’obre inclinada cap a la orientació sud donant un sentit direccional al conjunt.