Un edifici en cantonada, dues mitgeres, un carrer horitzontal i l’altre amb una forta pendent descendent cap el mar, son els punts de partida per aquesta implantació.

La llum i la manera com aquesta penetra zenitalment respondrà als problemes plantejats. Un únic gest consistent en fer lliscar una planta a sobre de l’altra és capaç d’organitzar l’espai.

Construir una cantonada és trobar ambdós llenços muraris i fonamentalment girar-la, determinar la seva xarnera. El lliscament de la planta pis a sobre de la inferior permet: esqueixar el volum prismàtic en dos, accentuant aquesta idea mitjançant l’ús de materials diversos per a cadascun d’ells. Fragmentar l’aresta, resolent aquesta amb un simple mecanisme de desplaçament, afavorint la completa visió de la modernista torre veïna. Assumir el desnivell del carrer a partir de concebre la planta pis a sobre d’un podi murari desfornit d’obertures, solució molt sovintejada a la mateixa població per resoldre problemes de similar naturalesa.