La casa es troba a la part més elevada de la urbanització, en un terreny de forta pendent que, malgrat tot, assoleix una certa planura en la part superior, on s’hi assenta la casa. Les roques, de grans dimensions, i els arbres que es troben en el lloc es conserven. La casa es pensa des de la tipologia tradicional d’una escala central que organitza l’espai. El volum cúbic que s’esdevé d’aquesta tria tipològica es transformarà en el diàleg sostingut amb el programa i el lloc. Les roques, els arbres, les exigències del programa o la topografia van modificant-ne l’esquema original i fins a convertir-la en un objecte contingent i relacional. La visió sovint estremidora del mar i el cel, el tacte aspre d’una roca, o el perfum de les plantes, afecten la forma de l’arquitectura fins a fer-la específica.