Calia aprofitar la topografia favorable del solar (absolutament plana) i la superfície d'ocupació disponible i suficient per desenvolupar el programa en dues plantes, evitant el soterrani.

Calia també pensar la testera. Com acabar aquesta tercera façana, la última del seguit de cases alineades del carrer?

Calia adaptar-se al requeriment normatiu de col.locar teula àrab sobre coberta inclinada els dos primers metres tan a la façana exterior com a la interior.

La situació del solar admetia l'accés només per la cara nord. Això va plantejar d'entrada una façana cega amb les poques obertures a est i oest, deixant només coma a forat a nord una estança de servei, la porta d'entrada a l'habitatge i el garatge. Els voledius en planta primera ofereixen aixopluc a l'accés al garatge i la porta principal. La peça sortint en volediu tancat té un tractament d'acabat de façana de pedra natural, diferent del revestiment continu de la resta, ja que es tracta d'un element que no segueix la ortogonalitat de la resta de l'edificació. També la seva alçada és diferent, per distingir millor els dos plans de façana. La façana oest (testera) també es diferencia en el material d'acabat per la mateixa raó: es planteja amb una lleugera inclinació respecte el pla vertical, ja que fa de "tapa" lateral de la casa i també de tota la resta d'habitatges futurs adossats. La pendent d'aquesta paret s'eleva fins una alçada de barana de la terrassa de la planta primera, donant sensació de més altura a la planta baixa. L'acabat de pedra natural es manté tan a l'exterior com a l'interior, on hi ha la sala i el menjador.

Al tractar-se d'una superfície en planta de dimensions considerables (180m2), s'obre un pati interior per permetre il.luminació i ventilació, a més, l'espai, per la seva transparència, ofereix una visual del cor de la casa ja des de l'entrada (el rebedor, la cuina, l'accés a la planta superior, fins al jardí del pati interior d'illa).

L'estructura es separa del tancament mitjançant una cambra ventilada contínua en tots els paraments de façana. Aquesta continuïtat tèrmica fa que l'estructura vertical sobresurti dels paraments interiors, pel que aquesta es deixa vista (formigó amb cantos biselats i abuixardat en contraposició a l'acabat llis de les parets interiors), i es distribueix de manera que marca la seqüència d'espais diferenciats pels usos de les estances interiors.