Situat en un context industrial escàs en valors referencials, l'edifici té dues parts de diferent gra (cotxeres i dependències) i es configura com un paralelepíped aliniat amb la Via Sèrgia. Un pòrtic de formigó aixopluga el conjunt, adquirint la necessària escala urbana i una imatge coherent com a equipament. El joc de colors de façana enriqueix el diàleg amb la ciutat.

Un sistema de bandes distribueix els espais interiors i permet unes circulacions sense interferències, organitzant l'edifici a l'entorn d'un punt d'accés des del qual fer-ne el control. La disposició de forats a façana, grans obertures de nítida formalització, facilita la privacitat a la zona de serveis de planta baixa mentre allunya la visió cap a la riera des de les zones d'estar i descans de planta primera.

En resulta un edifici sobri, d'acord amb la seva funció, de proporcions elegants, que contribueixen a valoritzar la perifèria, i amb uns interiores càlids, que faciliten el treball i la convivència dels usuaris.