Un parc que cerca ambients propicis a les relacions humanes, a la cultura, al relax i a l'esbarjo:

Es recupera un antic jardí privat per a la creació del nou parc de Can Rivière, compartint i comunicant espais amb el casal de joves i amb el casal de la gent gran.

Emplaçat en un punt de creuament de diferents itineraris escolars i de vianants, molt proper al centre de la vila i limitant amb el passeig de la riera que uneix la població amb el mar, es converteix en un node de desplaçaments. Aquest nou espai potencia i complementa el futur passeig verd de la riera. Mitjançant les plataformes creades pels murs de contenció que generen el parc, s'aporten nous espais d'estada i convivència per als vilatans.

Respectant la topografia del solar i aprofitant els elements i vegetació existents, l'espai s'organitza al voltant d'unes circulacions accessibles, i es situen les diferents activitats del Parc.

Dintre del parc apareixen diferents zones destinades a estada, nens o petanca per donar servei a les necessitats d’esbargiment i descans de la gent. Tenint en compte el caràcter del bosc típic de la zona es busca mantenir la vegetació existent i espontània, dotant-lo d’uns eixos de vialitat que uneixen els punts d’interès i estructuren el parc.

El Parc s’ordena mitjançat tres eixos que comuniquen les tres entrades i zonifiquen l’espai lliure. Seguin aquests eixos hi ha els camins pavimentats amb un pendent pràcticament constant que recorren el parc i enllacen les diferents zones. A cada entrada es crea una zona de paviment similar al de l’exterior per potenciar la continuïtat amb aquesta. Si tenim en compte el parc de forma triangular trobem un accés a cada angle d’on parteixen els camins. L’accés nord és l’entrada principal i entra des de l’Avinguda Verge de Montserrat. Juntament trobem l’accés sud també des de l’avinguda Verge de Montserrat i l’accés est des del vial de Can Rivière. Considerem dos camins principals, que uneixen els tres accessos i donen servei a tot el parc. El camí 1 va de l’entrada nord al centre del parc continuant en el camí 2. El camí 2 uneix les entrades sud i est. Aquests seran els camins pavimentats accessibles i de recorregut amb pendent més suau. Igualment hi ha el camí 3 considerat secundari ja que no ordena tan clarament el parc i perquè no té el mateix tractament pavimentat, però tot i això important ja que uneix l’accés nord i est i es preveu que serà molt utilitzat com a itinerari directe del centre a la zona del camí de Can Rivière cap a l’institut.

Les zones es distribueixen per usos donant servei a les necessitats del parc. Trobem zones d’estada i descans al llarg de tot el parc, els jocs de nens a la part més baixa i central del parc i al costat del camí que va a l’institut, i les petanques al costat del camí que comunica amb el casal d’avis. La zona de la masia queda separada per un dels camins tot i que segueix sent accessible. La vegetació no segueix una ordenació aparent ja que es manté la existent i el tipus de vegetació espontània típica del bosc de la zona.

Trobem dues solucions alhora de delimitar el perímetre del parc. Per una banda a la zona de la habitatges hi ha murs de contenció de diferents alçades que es resolen amb murs vegetals, de pedra o formigó, integrant-los al parc amb talussos i evitant així un gran impacte visual. Per altra banda hi ha la tanca del parc amb l’avinguda Montserrat que al igual que amb les portes es resol amb elements metàl·lics que permeten les visuals des de l’avinguda i alhora el tancament total del parc.