L’edifici s’expressa de forma singular seguint la volumetria específica que determina la normativa al polígon del Rengle de Mataró i es dedica a l’ús d’ hotel a la zona més propera a la Nacional i residència geriàtrica cap a mar. En un principi els usos eren el d’hotel i d’oficines però endegades ja les obres es va plantejar el canvi a l’ús definitiu de residència.

L’estratègia de composició de la façana, apilant franges desendreçades i flexibles, ha permès, des del principi del projecte i durant els successius canvis, omplir o buidar els mòduls de façana, per a aconseguir aquest aspecte irregular, però unitari en conjunt.

L’edifici es projecta d’una forma més rotunda cap a la Nacional, amb un volum contundent que es suportat per un bosc de pilars metàl·lics. El tractament irregular d’aquests suports i una il·luminació que accentua la verticalitat de l’espai, qualifica aquest vestíbul urbà exterior, i diferencia l’edifici en un entorn d’edificis institucionals de composició més regular.

La diversitat i la flexibilitat de la façana i l’accessibilitat i permeabilitat de la planta baixa es combinen en el projecte per integrar l’edifici en l’entorn.