L’encàrrec es presentava en una parcel·la d’orografia molt pronunciada, un desnivell ascendent del 30%, vistes obertes cap a la vall i el Mar Mediterrani i d’orientació sud favorable.

La proposta havia de respondre a la voluntat de crear la vivenda per a una família amb dues filles que volien gaudir d’espais amplis, oberts i còmodes alhora que il·luminats naturalment, una piscina interior amb contracorrent i allotjament pel servei. A l’exterior, al jardí els conceptes havien d’ésser complementats amb la vegetació natural i la piscina desbordant.

Es pretenia la creació d’una mena de temple particular per al descans tant del cos com de l’esperit.

Des del primer moment, propietaris i arquitecte treballàrem conjuntament per establir les bases, objectius i programa d’usos del projecte. Els tres pilars que construiran l’habitatge queden definits des de l’inici: la comoditat de totes les estances, amplitud d’espais i el màxim aprofitament de llum natural a l’interior. Tot conjugat en perfecte equilibri amb el volum de l’edifici, els materials i la forma. Es pretenia aconseguir un disseny contemporani, sense renunciar a cap d’aquests pilars tant importants en la vida quotidiana familiar.

L’edificació, de quatre plantes, es caracteritza per la seva uniformitat, tant en forma com en material i cromatisme, tant a l’interior com en l’exterior.

Dels 978 m2 de parcel·la es van destinar 175 m2 a l’ocupació de la pròpia edificació. La resta fou destinat a l’espai exterior de jardí privat, als accessos tant rodat com petonal i la piscina exterior. En quan a l’aprofitament del jardí, teníem dos punts en contra: la seva pendent pronunciada i la normativa de rebaixos que va provocar que es configurés en forma de feixes a diferents nivells fins aprofitar el màxim la superfície útil del terreny.

A la planta soterrani, de 189 m2 construïts s’ubicà el garatge, l’espai d’instal·lacions, una bodega de vins i caves i un accés interior a l’habitatge.

La planta baixa, de 142 m2 construïts, semi soterrada, destinada a les estàncies de dia: menjador estar, cuina office, sauna-bany-vestidor i piscina contracorrent.

Les dues plantes superiors: la planta pis de 145 m2 i la sota coberta de 62 m2, han quedat assignades a les zones de nit: un dormitori en suite amb vestidor i bany, tres dormitoris dobles, zona de safareig i bany a la planta pis; bany, sala polivalent i un cinquè dormitori de servei a la de sota coberta.

En totes les plantes s’ha tingut en compte la diferenciació entre dues grans zones: les d’estància i les de serveis, ambdues amb un element de unió que actua de filtre mitjançant un atri en doble espai disposat longitudinalment d’est a oest, que configura l’accés a la vivenda i alhora actua de distribuïdor, allotja la piscina de contracorrent i l’escala de xapa metàl·lica i vidre sobre la piscina, aportant l’accés a les plantes superiors. Aquest espai intersticial és l’element articulador de tota la vivenda en cada una de les seves plantes, espais i usos propis.

A façana, al igual que en planta, es reflexa la diferenciació important entre les zones d’ús quotidià i les de serveis. Les primeres, totalment obertes i les segones, amb una lectura totalment oposada, on el predomini del ple sobre buit és constant.

La solució material i compositiva de les façanes respon, en cadascuna de les seves 4 cares, als criteris d’ús, ventilació i il·luminació naturals. El forat a façana apareix allà on és estrictament necessari.

La façana nord, on el volum emergeix del propi terreny, és revestida amb marbre travertí de color clar, es configura amb maximitzada opacitat i una sola obertura d’accés al pati de serveis del darrera.

La façana oest, igualment es revesteix de marbre travertí en color clar donant continuïtat material compositiva en el volum que apareix extruït del terreny, a la planta pis canvia a opac amb aplacat de pedra negra per afegir un cert contrast, tancant la pròpia volumetria de l’edificació veïna situada en una cota superior.

La façana est, revestida també amb marbre travertí, tot i que domina el ple sobre el buit, és lleugerament més permeable per apropiar-nos de les poques vistes romanents.

Per últim, la façana sud pretén desaparèixer com a tal per la seva transparència relacionant-se així, tant física com visualment, tant amb l’exterior més immediat del jardí com amb el més llunyà i prolongat de la panoràmica. El ritme assolit de diàleg entre el dins i fora es complementà amb l’extrusió de l’estructura com a element significatiu i definidor de la volumetria. Resolent tant les prioritats del propi client com les municipals i la voluntat de l’arquitecte, se’n va extreure l’estructura de la volumetria principal per tal d’assimilar la formalitat regulada en planta, secció i alçat, mentre es creaven emotius elements per a l’observació enquadrada de la perifèria. Tanmateix, l’efecte de vulnerabilitat estructural es destrueix i alhora genera una visió de solidesa del conjunt de la volumetria prou contundent, remarcant sempre la línia rítmica compositiva.

Els espais exteriors resultants varen patir nombroses modificacions al llarg del procés constructiu fins que es van garantir els seus atributs singulars. Sempre mantenint la pauta de regular els espais de forma jeràrquica en relació a la peça fonamental corresponent al volum habitable.

Finalment es va acordar la construcció d’un volum auxiliar de 50 m2 en planta baixa i separat del volum de l’edifici, doncs la normativa edificatòria així ho permetia com annex no habitable, a la cota més baixa de la parcel·la i d’accés des del carrer.