Els solars destinats a la construcció d'aquests habitatges son tres peces de sòl de planta trapezoïdal, sobre un vessant amb fort pendent encarat a llevant. La superfície conjunta dels solars és de 4.149,92 m².

El conjunt es recolza a la cantonada entre el carrer perimetral que fa la vora Nord Est de la nova urbanització i un dels carrers de traçat horitzontal.

El programa que abasta el projecte compren les dependències pròpies de l'ús d'habitatge, i l’aparcament soterrat, així com l’endegament i urbanització dels espais lliures privats i comunitaris de les parcel×les no ocupats per l’edificació.

Els solar pertany a la subzona d’edificació en règim de volumetría específica, tipus 15, del Pla Parcial Vallveric, a Mataró. La subzona es destina a allotjar blocs residencials, plurifamiliars, relacionats amb jardins comunitaris i privatius vinculats a l’habitatge.

El planejament en concreta les característiques establint paràmetres com les dimensions de la parcel·la, l’edificabilitat i l’ocupació, les distàncies a límits, i l’alçada reguladora.

Contempla la supressió en determinades condicions de les limitacions en les separacions a límits parcel·la, tant pels aparcaments com pels cossos sortints, i augmenta en un 25% la ocupació dels nivells soterrats, per facilitar la racionalització del sistema d’anivellament del terreny per mitjà de plataformes.

Algunes de les excepcions, així com el sistema d’anivellament en plataformes del terreny, son ajustatges introduïts a la normativa definitiva del planejament, que es va concretar precisament per a donar cabuda a la volumetria proposada en el nostre projecte, que ha estat desprès traslladada a altres projectes al voltant que n’imiten la pauta.

El Pla Parcial especifica que propugna una volumetria de bloc aïllat, a on prengui importància la relació dels edificis amb el terreny. Es fan coincidir les plataformes d’anivellació amb les plantes de l’edificació. Es facilita que prengui importància la relació dels habitatges amb l’espai exterior mitjançant jardins, balcons i terrasses de grans dimensions.

L’alçada aparent de l’edificació en relació a les plataformes d’anivellament del terreny, es pot entendre a partir de la descomposició modular de les plantes en nou peces iguals: L’alçada aparent es gairé sempre de planta i dos pisos; en cap cas es sobrepassa el terç de volum edificat amb una alçada aparent de planta baixa i tres pisos.

Els tres edificis son de planta quadrada, de traçat modular, definit per la fragmentació d’aquesta en nou quadrats idèntics. Els edificis s’esglaonen entre ells amb un decalatge d’un pis, sobre les plataformes definides per adaptar-se al fort pendent, i seuen sobre els sòcols que formen els aparcaments semisoterrats.

L’esglaonat del terreny defineix tres plans successius de planta baixa, amb accés des del carrer. Quan cada edifici contacta amb la plataforma inferior, apareixen sobre les dues façanes corresponents dos habitatges anivellats amb l’aparcament, als que s’accedeix, per tant, baixant un pis.

Les excavacions permeten la formació de dues terrasses esglaonades que s’incorporen als pisos orientats a llevant de planta primera i segona.

El volum s’excava també parcialment a nivell de planta baixa i primera, per a formar l’accés a l’escala de veïns que comunica tots els habitatges. Aquest accés és un porxo d’alçada variable, excavat en el volum, i tractat amb un acabat continu de pannells que simulen fusta envernissada.

El nivell de planta d’accés i els dos pisos per sobre d’aquesta allotgen tres habitatges cadascun, disposats estratègicament per a formar les excavacions descrites del volum. Els dos habitatges restants al nivell de l’aparcament, completen la previsió d’onze habitatges per edifici.

Els habitatges que contacten amb els nivells del terreny tenen jardins privatitzats que els preserven de les vistes i l’activitat de la zona comunitària, amb tanques calades de taulons i llistons de fusta.

Dos dels habitatges en alçada disposen de grans terrasses sobre la coberta esglaonada, mentre els altres tenen terrasses volades, disposades també estratègicament per tal que no coincideixin en vertical, i per a minimitzar les vistes mútues.

L’escala i l’ascensor ocupen el quadrat central de la planta. Per facilitar la bona ventilació i il×luminació natural d’aquest recinte, i afegir cert interès a l’espai comunitari de cada edifici, el volum contenidor dels accessos només s’ocupa parcialment. Resten retalls buids a cada planta, que configuren transparències de doble alçada, i garanteixen junt amb el tancament vidrat del nivell d’accés una bona il×luminació natural.

L’efecte d’aquest espais il·luminats, vestits de colors càlids, a les hores de foscor, és també un valor afegit a l’aparença dels edificis.

Els habitatges desenvolupen un programa convencional de dos, tres i quatre dormitoris, amb sales d’estar de cantonada, amb doble orientació, el que garanteix un bon equilibri d’orientacions i vistes, malgrat la configuració topogràfica i la orientació de les parcel×les.

Les façanes es resolen partint del traçat modular de la planta, amb peces prefabricades, que fan paraments verticals, caixes de persiana i folres de pilars. Les mesures de les perforacions s’ajusten als requeriments de cada dependència.

Tanmateix, s’agrupen finestres per a obtenir una aparença mes lleugera i endreçada de cada pla de façana, de manera que només son aparents dos o tres formats de perforació.

Tant les excavacions practicades per a l’accés de veïns, com en les agrupacions horitzontals de finestres, es deixa vista l’estructura metàl×lica en el pla de façana, per augmentar la lleugeresa aparent del volum

Les baranes dels balcons volats es resolen amb un frontal prefabricat monolític, i retorns de serralleria.

Els espais exteriors, al marge dels jardins privatitzats, es pavimenten allà a on recauen sobre el sostre de l’aparcament i en les zones de pas, i es plantaran a les zones a on resta el terreny natural explanat.

La vegetació de les zones comunitàries, junt amb la que puguin integrar els veïns a cada jardí privat i terrassa, s’han de sumar per a proporcionar al conjunt tant l’aparença d’espai verd amb prou continuïtat, com la qualitat climàtica que a petita escala sempre suposa la plantació d’arbres, arbusts i flors.

El projecte també comprèn la construcció d’una piscina comunitària, al nivell de la primera plataforma, amb una zona de platja, en part pavimentada i en part plantada amb gespa.

La tanca del conjunt pren les alçades que corresponen a cada plataforma, i integra l‘accés als aparcaments, que s’ha concentrat en només dues portes. Allà a on es fa innecessari el tancament d’obra, es protegeixen jardins i espais comunitaris amb tanques plantades, que oculten un reixat metàl·lic galvanitzat.