Començo per “Architectural Association Press”, vaig a S. Lewerentz, y arribarem a Masrampiyo.

Estava aquell llibre de 1989 “Sigurd Lewerentz 1885-1975.The Dilema of Classicism” publicat per “Architectural Association Press”, i la seva coberta amb un intrigant impressió d’un fragment de mur d’una de les esglésies de Lewerentz sobre paper de vidre. El llibre tenia una textura negra rasposa, gens amable al tacte però increïblement maca, desplegada sobre la taula blanca de la llibreria on la vaig trobar: paper amb mineralitat, com les parets de St. Mark i St. Peter.

El primer escrit del llibre és a dos mans de Peter i Alison Smithson, apareixent a l’esquerra d’una foto de Lewerentz, fumant apunt de parlar, i el titulen “The Silent Architects”. D’aquesta societat silenciosa serien membres també Pikonis, Melnikov, els Eames, Coderch, Max Bill i Ralph Erskine i altres, ara penso, d’haver estat escrit l’article després de 1988.

Arquitectes silenciosos, edificis silenciosos, paper de vidre.

És la coberta de paper de vidre evocativa com un eco de les textures dels morters de les esglésies? O, és especulativa perquè pretén aventurar que potser aquesta arquitectura callada al final acaba sent rasposa i sense etiquetar, difícil d’empassar, com certs alcohols? O és de paper de vidre perquè el llibre vol dir que Lewerentz està dins dels arquitectes que allisen l’arquitectura moderna i li treuen aquest aspecte brutal i afanyat de prototip acabat de néixer per aconseguir objectes tacats?... però al mateix temps s’estalvien l’últim tractament, potser perquè no volen que acabi pertanyent a la família dels objectes amb discurs nítid i polit que van perdre el caliu de la manipulació que els va treballar...

Crec que Smithson va descobrir aquesta pauta en la manera que aquests arquitectes i va retratar amb ells una altra manera de l’arquitectura contemporània.

Tot això ve en relació a: aquella coberta aspre acaba donant-li tema a la primera maqueta per al concurs d’un petit edifici d’habitatges per a joves, que ara s’acaba de construir al barri de Masrampinyo a Montcada i Reixac. El projecte és tan sols un volum cúbic que agrupa a altres més petites i una façana plegada sobre el terra del solar. Un vestit-màscara per a un programa de 42 petites cèl•lules de dimensió mínima.

Veig en les fotos de Masraminyo el rastre inconscient d’aquest impuls que atura l’arquitectura en el precís moment en que encara és un objecte de taller i que conserva la vibració del moment de la seva fabricació. I hagi sigut construïda o sigui aquest el seu imminent destí, evitar-li aquesta estranya condició que tenen els productes.

Partir-se i agrupar-se per a ajustar la seva escala i manipular la mida de l’edifici per a fer-lo semblar més íntim del que és. Un casa de cases situada a la cantonada d’una parcel•la d’extraradi i que sempre acabem rebent des d’escorços que pivoten sobre les cantonades. Maons de color bronze, marcs metàl•lics negres que sostenen flotant aquesta pell i ensenyen els interiors blancs dels reclaus.

I no molt més.

HABITATGE TIPUS

1-HABITATGE PASSANT

+ ventilació creuada natural

+ espais comuns exteriors

+ flexibilitat per a la distribució interior dels habitatges

2-Ús d’elements estandarditzats i repetitius, però aplicats de manera flexible i opcional:

- pack equipament: cuina+bany, cuina+bany+rentador

- pack finestra (mòdul de 90 cm)

3-Distribució dels habitatges en dues peces longitudinals:

-barra d’equipament fix (suma de packs) + 1/2 dormitoris

-sala passant, de múltiples configuracions possibles, segons les necessitats de l‘usuari

4-Modulació, simplicitat, repetició: la proposta s’adapta als materials i sistemes indicats al programa de requeriment i al decret 157/2002

PLANTA TIPUS I ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT VIGENT

Els habitatges de cada planta, es disposen a banda i banda d’un passadís central obert a nord i sud, la qual cosa permet que tots siguin passants.

La successió en alçada d’aquestes galeries divideix l’edifici en dos blocs. Cadascun d’ells es perllonga en planta baixa amb la coberta de l’aparcament, que estén la textura de la façana fins al límit de l’edificació.

En el bloc orientat a est s’agrupen tres habitatges iguals d’un dormitori, i en l'orientat a oest, dos habitatges de dos dormitoris i un d’un dormitori. El nucli vertical de comunicacions es troba també en aquest costat.

Els principals requisits de la normativa a que s’até la proposta són, a més dels expressats a l’apartat corresponent a planejament vigent:

- Gàlib. S’ajusta a les prescripcions de la MPP.

- Assolellament dels habitatges. Tots els habitatges s’orienten a est o oest, evitant l’ombra de les edificacions veïnes (veieu gràfic).

- Control de la privacitat dels habitatges de planta baixa (requerit per la MPPP). S’aixeca el terra de planta baixa 0,60 m per sobre de la rasant del carrer (+1,14 m) en el punt més desfavorable (cantonada NE). El nivell fixat és +1,74 m. Els habitatges de planta baixa queden a més aïllats per la tanca de les seves terrasses.