Ens trobem en un moment clau en la nostra professió. La construcció massificada, l'arquitectura frívola, l'explotació del paisatge ... La facilitat amb què s'ha construït ha deixat una empremta difícil de solucionar a hores d'ara. Tot i això, potser no és massa tard. És ara quan els arquitectes han de adaptar-se a una austeritat i una consciència ecològica que fins fa poc només existia. Harquitectes i la seva Gimnàs 704, guanyador del premi Arquitectura Jove Enor del 2011, és un dels molts exemples emergents, que amb la seva arquitectura racional i compromesa amb l'entorn aconsegueix conscienciar el ciutadà de la necessitat d'una cultura sostenible.

Per què el jurat ha optat per premiar al gimnàs 704 per al premi arquitectura jove Enor?

Primer, perquè teníem menys de 40 anys -quan acabem l'obra, és clar-. També per l'estratègia aparentment senzilla -pocs gestos- i l'ús intencionat i polièdric dels materials, maximitzant les seves possibilitats funcionals i matèriques. Per exemple l'estructura de fusta és més acabat interior i element compositiu de la pròpia façana (exterior).

Quins van ser els aspectes determinants del projecte? És a dir, quin és el seu context projectual?

Hi havia molt poc temps per redactar el projecte i executar l'obra (2 + 4 mesos), i durant la construcció, havíem evitar com sigui entorpir el funcionament de l'escola. Existia una falta de cohesió en el terreny d'assentament - una antiga riera terraplenada- pel que vam proposar un edifici aïllat construït amb sistemes industrialitzats 'en sec', com l'estructura de fusta prefabricada lleugera de panells microlaminados de molt poc pes i de càrregues molt repartides.

Fotògraf: Adrià Goula

La volumetria estava imposada des del principi?

No era una imposició, va ser una decisió nostra molt inicial que ja no va variar: decidim arrimarnos a la rampa preexistent, d'accés a l'escola, alhora que deixàvem la pista poliesportiva lliure i assolellada a sud. El volum de l'edifici es va generar -de forma gairebé infantil- a partir d'una sola coberta inclinada paral·lela a la rampa que possibilitava l'escorrentia de la pluja per gravetat.

Des de la rampa d'accés, l'edifici té molt poc impacte -és un mur- i sol davant de la pista -un gran espai obert- adquireix la seva major dimensió.

Fotògraf: Adrià Goula

Els materials són un dels factors més determinants del gimnàs?

Sí, utilitzem materials amb baixa energia incorporada i construcció en sec buscant el seu màxim aprofitament mitjançant el seu caràcter multifuncional. L'estructura prefabricada de fusta microlaminada -com ja he comentat- és tancament i alhora marca el ritme de la façana després de l'policarbonat, que és acabat final i també ofereix una funció d'efecte hivernacle. La malla electrosoldada protegeix el policarbonat i és al seu torn suport de les plantes enfiladisses que protegeixen el policarbonat del sol a l'estiu.

Parla'ns de la sostenibilitat al gimnàs ...

D'una banda hi ha els materials elegits i el procés constructiu, que van possibilitar una important reducció d'emissions de CO2. D'altra banda està el funcionament climàtic passiu de l'edifici: la idea era escalfar la sala principal a l'hivern generant un efecte hivernacle a la façana sud, escalfant l'aire de la càmera que formen la fulla interior (aïllant de suro i fusta laminada) i el policarbonat de la façana, permetent que l'aire entri a través d'unes reixetes. A l'estiu les reixetes es tanquen i la vegetació dóna ombra al policarbonat.

© Harquitectes

I en general, Com ha anat evolucionant aquest concepte en el vostre estudi?

Inicialment ens interessaven els sistemes tradicionals (generalment passius) que, basant-se en cert sentit comú, són molt sostenibles. Amb el temps les nostres propostes s'han anat complejizando i enriquint, utilitzant processos i sistemes constructius contemporanis més tecnificats, sense renunciar a conceptes tradicionals.

Aquest edifici és de baix cost, i tot i així ha estat possible fer-lo sostenible. Sempre poseu cap a aquesta arquitectura low- cost que està tan en voga?

Construïm amb el pressupost que ens donen. El que intentem és treure el màxim partit a aquest. Si tens un pressupost baix, pots fer arquitectura sostenible, si és alt, també. És a la mà de l'arquitecte decidir com aconseguir-ho.

Mitjançant grans quantitats de diners es pot aconseguir un edifici molt sostenible. ¿Fins a quin punt aquesta acceptació és sostenible econòmicament?

Ni ho sostenible és econòmic ni l'econòmic és sostenible. No és vinculant, però si optimitzes els recursos que tens, al final el sostenible és econòmic. I és aquí on intentem reflectir certa ètica professional.

Indiferentment del pressupost Sempre heu tingut aquest compromís ètic?

Som un equip, i la nostra forma de ser implicar, ja des del principi, poca voluntat de "donar la nota". L'arquitectura que fem sempre és discutida entre tots de manera que les opinions menys defensables (més subjectives o, de vegades, frívoles ) queden descartades. És en aquest procés creatiu, tan discutit, on el nostre posicionament ètic es fa més patent. I és aquesta consciència ètica la que ha propiciat, des de fa ja força temps, que la sostenibilitat sigui un dels pilars de la nostra arquitectura.

La societat lloa als arquitectes estrella, a "donar la nota" com comentes. Vosaltres aneu per un altre camí, i en canvi, sembla que no us estrelláis.

La nostra arquitectura tendeix més cap certa normalitat ia buscar la inserció dels edificis en el seu context. És una qüestió d'actitud: som tranquils però sense renunciar a ser ambiciosos-.

Uns arquitectes, comencen essent tranquils, com Herzog & de Meuron, i al final evolucionen cap al que vosaltres us negueu a fer.

Ja veurem què passarà quan siguem (més) grans i creixem -els arquitectes sempre hem de créixer! -. Potser la nostra línia sigui constant -això espero-, o que hi hagi algun canvi brusc. Encara ho veig poc factible, ja que sent un equip és més fàcil anar 'corregint' el camí si ens 'desviem' ... però qui sap.

© Harquitectes

¿A causa de ser 4, no frivolizáis? Com aconseguiu que aquest treball en equip sigui possible?

Ser 4 no sempre és fàcil, però sent quatre som millors -i els nostres edificis també-. Al final a causa d'aquesta necessitat de 'el objectiu', els projectes creixen més lentament però amb més solidesa. D'aquesta manera queden fortament justificats i són explicables tant al nivell de l'arquitecte més especialitzat com entenedors pel client més inexpert.

Es pot arribar a aquest nivell d'especialització que t'impedeixi avançar, i això sí que pot arribar a ser un problema en l'evolució de qualsevol estudi.

La producció d'arquitectura en un despatx pot ser molt endogàmica i, amb el temps, pots començar a perdre coses. Que en Harquitectes estiguem involucrats en la docència (ETSAB i ETSA Vallès) ajuda a que això no passi, ja que ens acostem a altres processos de reflexió arquitectònica -coincidentes o no mitjançant la pluralitat conceptual que hi ha a les escoles d'arquitectura.

© Harquitectes + DataAE

Pel que fa a nivell intern de funcionament, en el vostre centre de recerca de la UAB i la residència del Vallès heu treballat amb dataAE, Qui col·labora amb vosaltres?

Bàsicament hi ha tres tipus de col·laboradors: els primers són els que formen part de l'equip però que no són socis (actualment 5 persones imprescindibles); els segons, són els col·laboradors externs (més variables), habitualment enginyeries, calculistes, aparelladors i, aquests últims anys, també especialistes en sostenibilitat; finalment, en alguns concursos restringits, ens associem amb altres despatxos com el nostre (de moment només amb dataAE), tant per sumar forces en la fase de selecció, generant un currículum més potent, com per afinitat professional (línia d'arquitectura semblant a la nostra).

Per tant, la complexitat del projecte incideix directament en la complexitat de l'equip?

Òbviament. I no cal oblidar que amb dataAE de vegades compartim però habitualment competim. Tot i això crec que avui dia és molt necessari que es produeixin aquest tipus de relacions professionals per ser competitius i, al seu torn, aprendre molt directament d'altres aproximacions a la professió -que és una altra (excel·lent) manera de créixer menys endogámica-.

Finalment i com a conclusió Què és el que creieu que dóna identitat a la vostra arquitectura i per tant a vosaltres com arquitectes?

Suposo que la suma de tot el que s'ha dit anteriorment. Potser el més diferencial és el treball amb els materials (sistemes, detalls, composició, etc.), la consciència sobre el valor de sostenibilitat (reducció d'emissions de CO2, etc.) i el respecte -sempre crític- pels paràmetres de partida (client, normativa, etc.). El treball sobre l'entorn i les (grans) estratègies, així com la intensitat amb la qual treballem les nostres obres, també eixos de la nostra arquitectura, són llocs comuns més compartits per molts despatxos, o no ...