26 Habitatges de Protecció Oficial en règim especial, Umbrete
ANTECEDENTS L'Empresa Pública de Sòl d'Andalusia promou des de l'any 2000, dirigit a arquitectes menors de 35 anys, el Concurs d'Arquitectura per a Joves Arquitectes a Andalusia, sota les sigles J5; dit concurs es convoca biennalment i planteja la necessitat d'avançar en estratègies innovadores i la seva adequació als criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient, considerant que l'impacte de la construcció d'un edifici en el Medi es produeix des de la fabricació dels materials fins la gestió dels residus generats finalment per la seva desaparició. La implementació d'aquestes estratègies s'integraria en la realitat edificatòria els tres vèrtexs del triangle de la sostenibilitat (protecció del medi ambient / salut, acceptació social i viabilitat econòmica) a més d'incorporar conceptes com ara flexibilitat, habitabilitat, accessibilitat, vida útil, ecoeficiència, petjada ecològica ... La proposta presentada pels arquitectes Simone Solinas i Gabriel Verd Gallego va ser guardonada amb el primer premi de la convocatòria de l'any 2002 del citat Concurs en l'àmbit d'Umbrete, Sevilla, passant a redactar el projecte així com a dirigir l'obra. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR El projecte se situa a la zona nord de la població de Umbrete, en una àrea on finalitza la trama urbana construïda i el buit es troben. El solar propietat de la Junta d'Andalusia forma part d'un conjunt en el qual es tenia previst acollir 99 habitatges al voltant del recinte firal, que s'anirien desenvolupant en diferents concursos. L'àmbit limita al Nord amb el recinte firal, al Sud amb el carrer Germanes de la Caritat, a l'Est amb el carreró Peralta i l'Oest amb un carrer sense sortida de 16 m de longitud. El solar presenta un pendent de l'1% quedant l'extrem Est (cota +121,74 m) a uns 80 cm per sota de l'extrem Oest (cota +122.53 m). JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA El projecte s'afronta com una recerca d'un prototip d'habitatge social, plantejant la seqüència de plens i buits com un entroncament amb els exemples d'arquitectura domèstica tradicional andalusa. El disseny dels habitatges ha atès en tot moment a la major racionalitat i economia constructiva, de manera que garantint la qualitat s'aconsegueixi optimitzar al màxim la relació economia constructiva-eficàcia energètica. S'ha entès la sostenibilitat des de la visió de l'arquitectura i la funcionalitat dels espais utilitzant tendals, arbres, patis, llums i ombres per al seu control climàtic. Es proposa ocupar la superfície disponible amb una sèrie de volums, plens i buits, que es relacionen entre si conformant i ocupant la totalitat de la parcel·la. Es pretén des del principi buscar al conjunt una imatge d'unitat, gairebé la d'un bloc de PB + 1 i que no s'entengui com a suma d'habitatges adossats una darrera l'altra. Amb un ample de parcel·la de 6 metres (el més habitual en els habitatges socials adossades dels últims anys a Andalusia) s'opta per un habitatge on gairebé tot el programa domèstic es bolca cap a l'interior. S'ha estudiat un habitatge tipus (l'A) que es repeteix fins arribar als límits de la parcel·la on, a les cantonades, es modifica adaptant-se a les formes del solar (tipus B, C i D). En els habitatges s'ha buscat un alt grau de privacitat, obrint la majoria dels espais cap a l'interior i dotant a les façanes de grans buits on es produeix la transició entre exterior i interior. Des del carrer s'accedeix als habitatges a través d'un espai cobert que condueix a un primer pati protegit del sol amb un tendal (o vela) on es troba l'entrada a l'interior i al saló. Aquest últim separa i delimita un segon pati més privat i interior, el pati del llimoner. Aquests patis es proposen com la natural dilatació cap a l'exterior íntim de la casa a manera de l'habitatge tradicional andalusa. La il·luminació i ventilació de la sala es fa principalment a través del pati del fons de l'habitatge, addicionalment també s'obre cap al primer pati d'entrada (les vistes es tamisen l'exterior a través d'una gelosia). Aquesta successió d'espais que es juxtaposen i solapen uns amb altres es procura també per a l'interior de l'habitatge. El saló menjador s'ha configurat com la peça principal de l'habitatge, vertebradora no només dels espais interiors sinó també dels exteriors, tot gira entorn d'ell. La doble alçada del menjador i l'escala posen en comunicació i en relació totes les estances de la casa. A la planta alta la terrassa situada entre els dos patis permet disposar en l'habitatge d'una zona d'expansió on un solàrium o possible nou dormitori queden sempre ocults de vistes exteriors i sense alterar l'aspecte de l'habitatge des del carrer. Aquestes successions d'espais buits i plens, interiors i exteriors, que envolten al seu torn són envoltats permeten jugar amb els volums, les llums i les ombres que llisquen en les parets. El saló té una doble orientació, obrint sempre un dels seus costats cap al Sud, i d'una ventilació creuada afavorida per la disposició dels patis. S'ha triat una estructura de pòrtics de formigó armat i forjat unidireccional sobre fonamentació de solera de formigó armat considerant aquesta solució la més econòmica per a aquest tipus d'habitatges.
Modalidad Actuació Sostenible en Habitatge Protegit
Uso
Fecha de inicio de obra 0000-00-00
Fecha del certificado final de obra 0000-00-00
Dirección
C/ Hermanas de la caridad
Umbrete
Sevilla (Espanya)
- Simone Solinas
- Gabriel Verd
- EPSA- Empresa Pública de Suelo de Andalucía
- Sanorcon SL
- Antonio Sanromán
- Javier Perales
- Eduardo Vázquez
- DiMARQ
- EDARTEC