La remodelació del Bon Pastor és, en matèria d’habitatge, una de les actuacions més importants que es realitzaran a Barcelona durant els pròxims anys, ja que contempla la substitució de 784 cases barates, amb problemes d’humitats i poques condicions d’habitabilitat, per un nou barri de 1.000 nous habitatges construïts amb criteris sostenibles i d’estalvi energètic, així com la creació de noves zones verdes.

El procés ha comptat en tot moment amb la participació activa dels veïns i veïnes del barri i cal destacar que la constant col·laboració mantinguda entre les administracions i la comissió de seguiment dels veïns durant el temps que ha durat el procés urbanístic ha estat clau per aconseguir el resultat actual.

Origen del barri

Els orígens del Bon Pastor cal contextualitzar-los a la Barcelona de principis del segle XX, caracteritzada per una emigració massiva del camp a la ciutat i amb un creixement de població molt superior a la capacitat d’absorció de la trama urbana.

A principis de la dècada dels vint, Barcelona comptava amb més de 3.800 barraques. El 1929 s’havia de celebrar l’Exposició Internacional a Montjuïc i calia netejar els voltants de barraques i ensenyar alguna actuació modèlica d’habitatge obrer als visitants de l’exposició. En aquest context, es crea el 1927 el “Patronato de la Habitación de Barcelona”, un nou organisme per a la construcció i gestió de cases barates. A finals dels anys vint es posa en marxa la compra de sòl i la gestió per a quatre barris de cases barates que es construiran a finals dels anys 20 en entorns rurals, a la perifèria i aïllats de la ciutat. Les tipologies arquitectòniques són molt similars als quatre barris i parteixen de l’origen de la ciutat jardí, de la qual, de fet, únicament en conserven la caseta independent per a cada família amb accés directe des del carrer.

El barri de Milans del Bosch, que el 1935 passaria a anomenar-se Bon Pastor, neix absolutament aïllat, amb una localització marginal i de difícil accés, sense transport públic ni equipaments. La construcció del barri s’inicia a l’any 1928 i els habitatges s’entreguen entre el 1929 i el 1930. En total compta amb 784 habitatges de 37 m2 de superfície útil els de la tipologia A i de 54 m2 útils els de la tipologia B. L’entorn es va edificant per la indústria, fet que fa créixer el seu aïllament i la seva marginalitat. A aquestes condicions externes se sumen els problemes d’humitat de les cases i les deficiències a la xarxa de clavegueram.

A principis dels anys vuitanta, ja amb els ajuntaments democràtics, el Patronat es planteja una actuació intensa de rehabilitació dels barris de cases barates. En principi no es planteja la remodelació integral sinó únicament la rehabilitació dels habitatges. Fins l’any 1987 hi va haver una intensa política de rehabilitació que, en el cas del Bon Pastor, arribarà fins al 50% dels habitatges. Aquesta rehabilitació consistia en la redistribució interior i, en alguns casos, en l’ampliació de mitja planta (per passar de 50 a 70 m2). Aquestes actuacions es van complementar amb millores a la urbanització i en la distribució de serveis.

Malgrat tot, l’experiència positiva d’altres remodelacions de barris propers obrí un procés de reflexió i debat tant en el sí de l’Ajuntament, com entre els propis veïns, que comencen a valorar la possibilitat de tenir un habitatge nou amb unes dimensions més raonables i amb millors condicions d’habitabilitat.

El procés cap a la remodelació

El procés de remodelació neix en un context d’importants canvis al barri del Bon Pastor i en el seu entorn: ubicació d’un gran centre comercial, renovació del polígon industrial, construcció d’una nova línea de metro, impuls de nous equipaments...

El procés de reflexió i debat que s’inicia a l’Ajuntament de Barcelona i entre els veïns del barri després de l’experiència positiva d’altres remodelacions de barris es concreta en el document Criteris, Objectius i solucions Generals de Planejament al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor, que s’aprova definitivament el 28 d’abril de 1999. En aquest document es planteja la remodelació global del barri amb la substitució de les cases barates per nous habitatges amb una nova distribució i urbanització i es recullen quatre propostes per resoldre l’ordenació. El 1998, els serveis tècnics del Patronat de l’Habitatge organitzen una sèrie d’assemblees informatives i una exposició de les quatre possibles solucions d’ordenació urbanística proposades per l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament. A través d’una enquesta anònima, els veïns escullen la proposta que plantejava una organització de blocs oberta on es prioritzen les zones verdes i manifesten el seu interès en que els habitatges incorporin aspectes de sostenibilitat.

L’any 2000, l’Ajuntament de Barcelona convoca un concurs públic per la redacció de la Modificació del Pla General Metropolità en el polígon de les Cases Barates del Bon Pastor i de la seva proposta d’ordenació. Un dels aspectes que es van valorar al concurs va ser l’intent de mantenir aquells valors positius que ja tenia el barri. En especial, es valorava “l’esperit del lloc”, centrat bàsicament en la relació amb el carrer com espai comunitari de trobada i de relació.

La proposta es basava en la creació d’una gran zona lliure de circulació rodada, en la que els espais vegetals s’anessin alternant amb les àrees pavimentades i en la que la distribució de l’edificació generés l’aparició d’espais lliures amplis amb una trama de prioritat per als vianants. La disposició desplaçada de les edificacions i la seva variació en alçada i profunditat eren elements que havien de trencar la imatge d’uniformitat. La garantia de cohesió i identitat formal del barri s’havia d’aconseguir per la continuïtat dels espais lliures sobre els que s’assentaven els edificis. Al mateix temps, es preveia la renovació total de serveis i la nova urbanització de tota l’àrea.

Aquest procés culmina el 27 de maig de 2002 amb l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità en el Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor.

Un nou barri sostenible

L’objectiu a l’hora de dissenyar i construir el nou barri del Bon Pastor parteix d’un criteri de sostenibilitat en un sentit ampli: sostenibilitat econòmica, sostenibilitat social i sostenibilitat ambiental.

Sostenibilitat econòmica:

Optimització dels recursos públics

Eficiència energètica

Optimització i proximitat de serveis (equipaments, infraestructura i transport)

Sostenibilitat social

Cohesió i diversitat social

Qualitat ambiental de l’espai públic

Diversitat: barreja d’usos

Qualitat dels serveis públics

Participació

Posterior manteniment dels edificis

Sostenibilitat ambiental

Mínima ocupació del sòl: densitat/compacitat

Accessibilitat

Criteris de projecte (màxima adaptació al terreny natural, bones orientacions, ventilacions creuades, màxima il·luminació natural, elements arquitectònics que afavoreixen l’estalvi energètic...)

Criteris d’utilització de materials no agressius

Criteris d’estalvi energètic (instal·lació d’energia solar per a la producció d’aigua calenta, ascensors de baix consum, il·luminació per trams en zones comunitàries, inodors amb dipòsits de baixa capacitat i doble descàrrega,...)

Fases de la remodelació

La remodelació consta de 5 fases. La primera, dirigida per l’equip d’arquitectes format per Esteve Aymerich i Antón Salvadó, es va iniciar la primavera del 2004 i va finalitzar l’any 2006. Consta de 152 habitatges, 6 locals comercials i 106 places d’aparcament repartits en 4 edificis. Els habitatges tenen una superfície útil entre 55 i 96 m2 i consten de 2, 3 i 4 dormitoris. Una de les característiques més rellevants és que s’han construït seguint els criteris de sostenibilitat i d’estalvi de consum d’aigua i energia que el Patronat incorpora a totes les seves promocions.

La segona fase de la remodelació, a càrrec dels arquitectes Víctor Seguí, Santiago Vives i Salvadó-Aymerich, es va iniciar el desembre de 2007 i es preveu finalitzar durant el primer trimestre del 2010. Consta de 190 habitatges, locals i aparcament distribuïts en quatre blocs diferents. Els habitatges són de 2, 3 i 4 dormitoris i tenen una superfície d’entre 52 i 90 m2. S’estan construint amb acabats iguals o similars als de la primera fase i seguint els mateixos criteris de sostenibilitat i estalvi energètic.

En l’actualitat, paral·lelament a l’adjudicació dels habitatges de la segona fase s’estan desenvolupant els 3 concursos per la redacció dels projectes de la tercera fase. Aquesta tercera fase constarà de 160 habitatges, locals i aparcament repartits en 3 blocs diferents amb una superfície construïda total de 29.800 m2. Els habitatges comptaran amb 2, 3 i 4 dormitoris i incorporaran els criteris de sostenibilitat que s’han aplicat a les anteriors fases.

Urbanització

La remodelació del barri contempla també la redefinició i la millora de l’espai públic amb l’objectiu de potenciar l’espai viari com a zona de relació veïnal, prioritzant l’ús dels vianants per sobre del de vehicles. Entre les diferents actuacions, destaquen l’establiment de noves zones de vianants, l’eliminació de serveis aeris per substituir-los per xarxes canalitzades soterrades (telèfon, electricitat, etc.), l’eliminació de barreres arquitectòniques, la implantació de sistemes més eficients de reg i de sistemes d’il·luminació més eficients, la instal·lació de recollida pneumàtica de residus, la instal·lació integral de jocs infantils, etc.

Condicions d’accés

Un exemple de la implicació dels veïns en tot el procés són els dos convenis en els que es fixaven les condicions econòmiques per accedir als pisos, signats el novembre del 2003. El primer, signat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Veïns del Bon Pastor, recollia els acords i compromisos per materialitzar la transformació del barri oferint als afectats una àmplia oferta d’accessibilitat als nous habitatges (propietat, lloguer o vitalici), en funció de la situació social de cada persona i prestant especial atenció a la gent gran. Aquest conveni es complementava amb un segon signat per l’Ajuntament de Barcelona, el Patronat i l’Associació de Veïns en el que es concretava amb detall la gestió de l’anterior.

Un procés participatiu

La voluntat del Patronat de fer partíceps de la remodelació del barri als veïns i veïnes ha estat una constant durant tot el procés. El 1998 es va constituir una Comissió de Seguiment d’afectats que ha actuat des del primer moment com a interlocutor entre els veïns i les administracions.

Tant durant el període que ha durat el procés d’adjudicació de la primera fase, com actualment durant el procés que s'està duent a terme d'adjudicació de la segona fase, el Patronat ha ofert tot tipus de recolzament als veïns. Un exemple d’això és el denominat Pla d’Acompanyament, impulsat conjuntament amb el sector de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de Sant Andreu. L’objectiu d’aquest servei és facilitar als veïns el canvi als nous habitatges treballant les possibles dificultats que poguessin sorgir durant tot el procés de reallotjament. Aquest Pla pren en especial consideració aquelles famílies que més ho necessiten i, en especial, a la gent gran, i preveu una sèrie d’accions de tipus social perquè tots els veïns puguin accedir als seus nous habitatges amb tota normalitat.

De la mateixa manera, el Patronat inicialment va obrir una Oficina d’Informació que continua també donant servei durant la segona fase perquè els veïns puguin resoldre tots els dubtes relacionats amb el procés de reallotjament i de remodelació del barri. Entre les accions de recolzament, també cal destacar que el Patronat s'ha fet càrrec de totes les despeses generades pel trasllat de béns i mobles de les antigues cases als nous habitatges així com de les despeses de notari, registre i gestió de les escriptures i les de contractació del subministrament d’aigua, llum i gas, tal i com es va acordar al conveni regulador del procés de remodelació de les Cases Barates. També s'han realitzat diferents accions informatives per facilitar la integració dels nous veïns a la nova comunitat, i amb aquesta finalitat s'han impulsat diferents accions comunicatives: comunicació personalitzada als veïns implicats a través de cartes, fulletons divulgatius, reunió amb la Comissió d’Afectats, Oficina d’informació, jornades de portes obertes per visitar els pisos de la primera fase, i seguiment periòdic per part de la Comissió d'Obres de l'Associació de Veïns dels tres blocs de la segona fase.

El procés de remodelació del Bon Pastor suposa una millora de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes i una gran transformació per al barri, tant pel que fa als habitatges com pel que fa a la urbanització de l’entorn.