Estratègies d'ordenació: L'ordenació proposada vol recollir l'hibridés i la complexitat d'espais típica del Poble Nou. Caracteritzat pèls espais lliures de mida intermèdia -a cavall entre a els dels Teixits Històrics i a els del eixamples - i per la Riquesa a les Seves articulacions (mitjançant Passatges a través d'edificis restaurats, ...); per la permeabilitat cap a l'interior de Mansana: per la Connexió dels Buits interiors con los carrers i espais Públics Annexes o per la variabilitat del gra edificat. És per AIXÒ que l'edificació no s'entén com 1 sèrie de blocs aillats sinó que està concebuda com una gran peça articulada de volumetria variable, d'Alçada més constant al Camí antic de València i major diferència d'alçada a la resta de Volums, d'igual Mòdul i diferent gra: l'homòleg al del Seu context urbà més Pròxim. El volum més Llarg Afegeix 01:00 nova inflexió a les que ja te el carrer, ampliant-ho AMB 1 espai exterior AMB Funció de vestíbul, per recuperar aixi, a partir d'1 traça parcel·lària històrica, la Direcció de l'Eixample. Articulat per dos Volums, AQUEST element prop la Continuïtat al Llarg de gairebe tota la Dimensió de l'illa, Buscant La unitarietat, l'escala de ciutat, Mentre que la resta de Volums, d'igual Mòdul però De diferent Alçada, d'un grau menor, parlen d'1 'altra escala, més propera, la del context urbà més Pròxim. La variabilitat a l'Alçada te relació qualit directa Amb la Posició dels blocs respecte a els espais Públics o la Dimensió dels carrers. El bloc emergent fa façana a Bac de Roda -Carrer primari del Poble Nou- ia 1 futur espai público ubicat al Xamfrà. És Essencial al projecte la Definició de l'espai buit interior de la Mansana amb relació ALS Habitatges, i su relació qualit -a una escala Major- con los espais lliures de l'entorn. L'ordenació proposada configura dos paisatges interiors Diferents, dos patis urbans que delimitats en planta baixa per 1 equipaments del barri s'estenen sobre la llosa de l'aparcament. Al pati de caràcter més obert -accessible des de l'Equipament i en un futur potser des de l'espai público contigu- s'hi aboquin a els Habitatges per a joves, Mentre que el més enjardinat i AMB major privacitat, està destinataris ALS Habitants més Grans. Els espais comunitaris exteriors, complementaris ALS espais interiors que ja és destinin a la sociabilització de la comunitat de veïns, en su planta baixa i en els primeres cobertes, que podran ser utilitzats com a espais d'Ús comunitari i solàriums, no deixen de qualificar encara més l'habitatge dotacional Mínim. La Urbanització de este espai en planta baixa también juga a l'ambigüitat d'escales i Caràcters, per un grup incorpora elements d'escala urbana, com els Grans jardineres fixes, i per l''altra busca, a través del Paviment de material ceràmic, l'escala més domèstica dels terrats i patis annexes. Com si a els patis Veïns traspassessin el Seu límit, estors de diferents mides i mosaics de baldosí català colonitzen d'argila la superfície de formigó, delimitant, aixi, a els Àmbits on dipositar lliurement testos i safates de cultiu. Una agricultura domesticada, continguda en horts urbans elevats, facilita el Treball de la gent gran i proporciona un pla vegetal diferent respecte dels 2 Nivells de la intervenció. És a l'articulacions entre les parts en a els Nuclis de comunicació vertical actuen com a retolis entre a els blocs. Aquests Diferents Volums és relacionin mitjançant espais Col·lectius de distintes Mesures i qualitats, espais de relació qualit de Dimensió variable i Diferents Situacions Relatives respecte al terra i respecte el ple. La tipologia residencial d'habitatge passant amb Accés per passera, per la qual s'aposta, converteix els galeries i a els corredors d'accés ALS Habitatges en Protagonistes d'aquests espais híbrids, en espais de trànsit entre l'interior i l'exterior , a cavall entre el privat i el Col·lectiu. La unitat d'habitació mínima àmplia, aixi, el SEU llindar i s'apropia d'aquests carrers de panot en Alçada -corredors oberts a els blocs per a joves i galeries tancades a els de la gent grans que és converteixen en espais d 'OPORTUNITAT per a l'Intercanvi, on la mobilitat dels Panells amb protecció visual o la transparència donin flexibilitat a tancament i permeten Diferents Apropiacions de l'espai Col·lectiu. L'agrupació dels Nuclis humits en un banda estreta de l'habitatge -a més de concentrar i facilitar l'Manteniment de les Instal·lacions donis de l'exterior a l'habitatge- allibera la resta de l'espai afavorint distintes distribucions i la Millor relació qualit AMB aquests espais intermedis entre el Domèstic i l'urbà. Els plecs de l'edificació potenciïn els vesteixes creuades i multipliquin els Seves cares, Mentre que els fissures en el Seu perímetre continu provoquin continuïtats visuals AMB l'exterior. Continuïtats visuals que a dia d'avui no sempre són fisicament Possibles però que esdevenen estratègiques. L'encadenament de Transparències, a banda de donar la Dimensió transversal total de la Mansana Cerdà, Deixa tafanejar, mostra Escenes superposades, el trànsit des de l'carrer ALS espais interiors Col·lectius Fins arribar a l'Àmbit del privat. L'epidermis del projecte juga constantment a Dues bandes: per 1 costat- a la unitarietat del Conjunt residencial i per l''altra, a la diferència entre Tipus d'habitatge, a la diferència entre blocs i orientacions. La repeticions de Mòduls i de materials i la diferència en su composición i Localització busquin per un grup, fer evidents els diferències i repeticions en la orientació o en l'Ús, i per l'Altre reforçar Complicitats o autonomies, sempre intentant no dinamitar la Percepció de conjunt. L'edificació és tanca ALS carrers AMB 1 ÚNIC Tipus d'pell i 1 ÚNIC color, el blanc, que configura la carcassa més gruixuda i Menys perforada de les Seves façanes exteriors, que és diferenciïn entre elles paper ritme compositiu i els agrupacions a diferent escala de les Seves Obertures. I s'obre a l'interior, con 1 aparença més complexa, composta per la successió de Pells i tamisos: un plat de tancament de vidre i color i un gelosies metàl·liques, fixes i Mòbils, que configurin el llenç, tens , del SEU pla exterior. La pell -de monocapa i AMB Obertures menors- Pertany, doncs, A la mateixa família en els façanes a nord ia oest, con subtils Diferències: com l'Abundància d'1 cert Tipus d'obertura, el cambio de SENTIT dels Mòduls que és repeteixen o su agrupació. I en cambio forma part d'1 'altra família - una doble pell, un interior de Taulers d'aglomerat de fusta hidròfugs i pintada de colors, i un plat exterior AMB barana metàl·lica i gelosia de deployé- a les façanes a sud ia est. La composición de les Obertures en les façanes més massives és basa en la repeticions de tres tipus: dos proporcions més llargues i estretes i un quadrat. L'argument compositiu Segueix un filtre conductor i transita entre Els Diferents blocs, de fent que la Densitat de les Perforacions o el cambio en su direccionalitat, Segons el format de la façana o l'Ús que s'hi desenvolupa al darrera, aporti màxima variabilitat dins de d'1 cert ordre complex. La repeticions de les Obertures formant Quadrats composats per quatre agrupacions de Finestres dobles a Totes elles, a banda de d'aportar unitarietat se al conjunt, dóna una escala major alhora que un major gra de perforació. AQUEST recurs s'accentua a la façana, a nord, de major privacitat a l'interior d'illa. En els façanes a sud, majoritariament interiors, els envolvents vidriades dels Nuclis de comunicació vertical estan protegides per 1 gelosia metàl·lica fixa, la mateixa que protegeix l'ampit de les Finestres en els façanes a nord i que és repeteix, en versió de Panells Mòbils a els balcons, orientats a sud, dels Habitatges per a gent gran. Aquests fan el trànsit entre blocs i Fins i tot passen a primer pla en el cas de l'carrer Espronceda per a convertir-se en façana. Al desdoblament de plans ia la variabilitat que provoca la mobilitat de les PROTECCIONS solars, se li sumin la multiplicació d'ombres i l'explosió de color. También en aquestes façanes més domestiquis, el color repren la dialèctica entre els parts i el tot. Mitjançant la seqüència en la gradació del pixel·lat a els blocs s'acoloren AMB tonalitats Diferents que transitin entre el verd llima del carrer, la gama dels blaus i liles interiors per acabar con los granis que emergeixen per confondre 's con el cel.