El Objectius del Pla Parcial són completar el Teixit urbà de la vila entre el barri de la riera Bonet i el barri de les Conserves, delimitar el perímetre amb relació con el parc de Collserola, possibilitar 1 nova Connexió a la part alta de la vila des de l'avinguda de Barcelona i permetre la construcció d'1 Percentatge elevat d'habitatge público Subjecte a algun RÈGIM amb protecció. Per tal d'aconseguir a els Objectius esmentats el document estableix com a Criteris d'ordenació generals a els Següents: - Informar 1 model urbà compacte que va seguir coherent AMB l'entorn urbà conformat pèls barris de Riera Bonet i l'Àngel i permetí una tipologia adequada d'edificació per tal de disposar d'habitatge Protegit. - Prolongació del Teixit urbà existent i creació d'1 nova façana urbana sobre l'avinguda de la Mancomunitat, per tal de completar la ciutat. - Garantir 01:00 transició controlada entre la ciutat i el parc de Collserola, tot situant a els espais lliures i a els Equipaments de caire general en relació qualit con el parc. - Informar un vial de Vora que permetí la Connexió con los barris de la part alta de la vila i defineixi 1 límit urbà clar con el parc. - Millorar la Connexió viària entre els barris de l'entorn, tot prolongant la xarxa de carrers existents i mallant-la. - Millorar els dotacions dels barris existents tot Creant espais lliures i Equipaments de caire local que Donin Servei al nou barri i ALS antics. ÀMBIT D'ACTUACIÓ L'Àmbit del Sector de les Guardioles està Situat al sector sud-est de la vila de Molins de Rei. Està format paper buit urbà entre el barri de Riera Bonet i els barris de l'Àngel i els Conserves, per sobre de la via del tren, on la presencia de l'espai natural de la serra de Collserola Qualifica el paisatge. El Terme municipal de Molins de Rei és caracteritza per Tenir Dues Unitats morfològiques Molt diferenciades; la primera emplaçada entre el riu i la línia de ferrocarril és particularitza per tenyir una topografia plana, i la Segona des del ferrocarril cap a llevant per ser una zona muntanyosa en configurar-se con los contraforts de la serra de Collserola. Els Terrenys del sector se situen justament al punt de contacte entre les Dues Unitats morfològiques esmentades, con Dificultats evidents de Connexió entre la plana i la muntanya, i entre les parts altes del municipi. L'Àmbit del projecte limita al sud con el carrer Riera Bonet, a l'oest AMB l'avinguda de la Mancomunitat i el tren, al nord AMB solars en Sòl urbà i el carrer de Pep Ventura ia l'est AMB Sòls no urbanitzables dins de l'Parc de Collserola, con una superfície total de 129.876m2. Morfològicament a els Terrenys és distingeixen per tenyir una topografia complexa i 1 geometria irregular. El territori accidentat es troba entre les cotes + 28,5 / + 30m vora la via del tren i + 87m al final del carrer Sant Antoni Abat a la part alta del barri de l'Àngel. L'Àmbit és caracteritza per Tenir un sector central, de pendents més moderats (10-20% o inferiors al 10%) envoltat pèls Límits Amb la plana del Llobregat i la riera d'en Bonet, constituïts pèls vessants de la muntanya, i AMB pendents entre el 20 i el 30%. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA El Pla Parcial del sector modifica la topografia en la part baixa del sector per tal d'emplaçar-hi els edificacions AMB pendents SUAUS i perllongar el Teixit urbà existent a banda i banda, con la creació d'1 nova façana urbana sobre l'avinguda de la Mancomunitat. 1 El sistema viari i amb protecció És Proposa 1 vialitat en xarxa Amb la resta del sistema viari de la població. En va concretar: - La connexió del sector Amb la xarxa bàsica de comunicacions és realitza per l'ÚNIC carrer existent dins de l'Àmbit que creua la via del ferrocarril, el de la riera de Bonet. AQUESTA Connexió s'aprofita per tal d'plantejar un vial que, prolongant la traça de la rambla de la Riera de Bonet, enllaci con el carrer Nostra Senyora de Lorda al barri de l'Àngel, i d'aquí a l'resta de la part alta de la vila. AQUEST nou carrer és conforma com un vial de Vora de la ciutat con el parc de Collserola, con 1 pendent fort ateses els Seves caràcterístiques de vial de muntanya, sense accés directe a habitatges. La traça proposada Përmet l'allunyament del trànsit rodat de les edificacions del barri Riera Bonet tot Creant 1 espai lliure, la Conversió com a carrer de Prioritat invertida del carrer de la Riera Bonet, preservar l'accés històric al sol no urbanitzable cap a Sant Pere de Romaní i conservar la raconada paisatgística de la font del Rajolí. - La xarxa interior del sector s'estructura a partir de l'avinguda de la Mancomunitat, que discorre en paral·lel al ferrocarril en SENTIT de sud-est a nord-oest, que Uneix el barri de la riera Bonet con el barri de els Conserves i la resta de la vila. En paral·lel a AQUEST carrer és plantegen 2 vials de 16 m d'amplària, el primer que perllonga el carrer de Sant Pere de Romaní del barri Bonet, i el Segon que perllonga el carrer Sant Domènec de Guzmán del barri de les Conserves. Ambdues prolongacions no tinença Continuïtat més enllà del nou sector, i per Tant a els Seus Extrems és Resolen mitjançant la creació d'1 espai público que singularitzi l'acabament i permetí la Connexió Amb la xarxa confrontant. - Ortogonal a l'avinguda de la Mancomunitat és Proposa la Prolongació visual dels carrers de Sant Sebastià i de Juli Garreta Fins a la Prolongació del carrer Domènec de Guzmán, con 1 amplària de 16m, proposant 01:00 Connexió per sota del tren a nivell de Vianants , entre a els 02:00. - Respecte a la Previsió de places d'aparcament de Vehicles, S'HAN PREVIST 1 Mínim de 262 places d'aparcament en superfície i 1 Mínim de 1.224 places LICITUD en aparcament soterrani privat. 2 El sistema dels espais lliures Els espais lliures és en disposen AMB 2 Criteris Bàsics: la relació qualit con el parc de Collserola, a escala general, i la creació d'espais urbans a escala local. En va concretar, a la part alta del sector i confrontant Amb la serra de Collserola, dins de l'parc, es troba una gran peça de Sòl destinada a verd público forestal (clau 6b-f), per tal de protegir a els Àmbits topogràficament més complicats, paisatgísticament més evidents i mediambientalment més interessants. L'actuació en AQUEST espai ha de ser la mínima, per tal de garantir el Seu caire forestal, Consistent en una desbroçada i Neteja selectiva a les zones on Creix sotabosc i, en el Vessant més inmediat al vial, Reforç de la vegetació arbustiva i arbòria. Dins de l'àrea baixa del sector és proposen quatre espais lliures, distribuits homogèniament: El primer, de 3.949,13 m2, Situat a centre del sector, delimitat per la Prolongació dels carrers Sant Domènec de Guzmán, Sant Pere de Romaní i de Juli Garreta, és conforma com la plaça del barri presidida al Seu costat- nord per l 'Equipament a construir. AQUEST espai lliure és lliga AMB una rambleta de 687,06 m2, con el barri de les Conserves Situat al nord-oest, a la Connexió del carrer Sant Domènec de Guzmán, incloent la placeta existent (plaça de Pep Ventura). El Segon espai lliure, Situat a Llarg de la traça de la Riera Bonet aprofitant l'eixamplament creat con el cambio de TRAÇAT del carrer, eix 5, de 9.449,18 m2, com a espai de transició i Connexió entre a els Teixit residencial del barri Bonet i el nou barri de les Guardioles i com a element de Connexió con el parc de Collserola. En AQUEST espai és reforça la idea de fermen arribar la vegetació de Collserola a la ciutat. El perfil de la muntanya baixa cap a la ciutat i és desfa en Diferents plataformes definides AMB els murs de Formigó de terra que ressegueixen la traça de la riera. El tercer espai lliure, también al Llarg del eix 5, de 2.562,38 m2, correspon a l'eixamplament entre el vial 5 i la nova trama edificada del barri de Les Guardioles, potenciant AQUEST eix com element de Connexió AMB la Rambla de Riera Bonet, a l'altra banda de la via del tren. El quart espai lliure de 796,34 m2, a l'interior de l'illa situada al nord-oest, delimitada paper carrer Pep Ventura, avinguda de la Mancomunitat i els prolongacions dels carrers de Juli Garreta i de Sant Domènec de Guzmán, espai interior, allunyats del trànsit, i com a complement de l'Equipament PREVIST. També és Treballa com a espai lliure la vorera de l'avinguda de la Mancomunitat de 15m d'ampla, on s'incorpora un carril bici, i és dobla la línia d'arbrat, creant 1 passeig, façana del nou sector. Tenint en Compte la relació qualit con el parc de Collserola i com a record del paisatge anterior con los talls de terra Tant característics, a els espais lliures és proposen AMB 1 element comú que a els configura: unes "plataformes naturals" definides AMB murs de Formigó de terra , con una textura i color que ENS recordin a els antics talls, aprofitant el pendent transversal existent al sector, com a Contenidors d'1 retall del paisatge anterior, con Paviment de terra i plantats AMB alzines i garrofers. La repeticions i Combinació de este element "natural" dona ordre i organitza els Diferents places. La vegetació ajuda a distingir a els 2 ambients Principals de la Proposta. El primer, que forma aquestes places retallades al pendent general de l'Àmbit i que Acull arbres perennes, propis del qual forenses aquestes terres cultivades entre la serra i la plana del riu, con l'alzina, del bosc, i con los garrofers, Abans cultivats i dels que encara en resten uns quants Exemplars més amunt, vegetació predominantment perenne i fosca, con poca variabilitat al Llarg de l'any en contrast AMB els alineacions dels carrers i els places directament ASSOCIADES ALS MATEIXOS on s'a utilitzat vegetació més pròpia de l'Àmbit urbà, de major desarrollo en port, caduca i AMB gran variabilitat al Llarg de l'any .. aixi a els cirerers, de port petit i floració intensa és refugiïn sota les sòfores, arbres de gran i elegant port, que acabessin de donar el volum de verd se al conjunt, proporcionant bona ombra a l'estiu. 3 El sistema d'Equipaments El sector aporta una gran reserva d'Equipament, que per su Funció dins de l'municipi és de caire general. L'Emplaçament de este és tria per tal d'aconseguir 1 transició suau entre la ciutat i el parc de Collserola, en un gradient descendent d'ocupació del Sòl. En relació qualit con el Planejament Vigent de la modificació puntual del PGM calç dir que és produeïx 1 cert reajust per tal de permetre l'obertura del carrer Sant Domènec de Guzmán. En va concretar és planteja una gran reserva de sol per Equipaments entre el sistema d'espais lliures de caire forestal i el Teixit residencial, confrontant Amb la Prolongació del carrer Sant Domènec de Guzmán, el qual el Connecta amb el barri de les Conserves, i AMB el carrer de Riera Bonet, que el Connecta amb la xarxa general de comunicacions. La creació de la plaça del barri Davant Seu com espai d'entrada el vincula de manera inequívoca con el nou barri. A l'illa situada al nord, delimitada paper carrer Pep Ventura, avinguda de la Mancomunitat i els prolongacions dels carrers de Juli Garreta i de Domènec de Guzmán, és Proposa aprofitar la gran Dimensió interior de l'illa per tal d'emplaçar-hi 1 petit Equipament de barri i 1 petit espai lliure, allunyats del trànsit. 4 L'edificació Els edificis restaurats proposats conformin un Teixit residencial d'eixample modern, situant-se de forma regular en illes quadrades AMB alineacions a carrer. La tipologia és concreta en blocs aillats AMB Habitatges passants de 14m de Profunditat, en el cas d'renda lliure, i de blocs de 16m de Profunditat, al cas d'habitatge Protegit. Els alcades Maximes són de PB + 4 en Tots els blocs de residencial Protegit i de PB + 4 + àtic a els blocs d'habitatges de renda lliure, a excepcional de la torre situada més a l'est, on és Përmet PB + 8 . L'espai interior d'illes és destina a espai lliure privat, con possible ocupació del Subsòl per aparcaments. El sostre comercial és preveu en les plantes Rates de les edificacions situant-se en dues Àmbits concrets, o Bé a la plaça de nova creació o Bé en el front edificable de l'avinguda Mancomunitat. És fixen unes Unitats Mínimes de projecte (UMP) per aconseguir fronts edificats homogenis per trams de façanes d'illes o Bé illes complertes. Aixi MATEIX, és delimitin unes Unitats Mínimes edificatòries per tal d'executar conjuntament o PARCIALMENT els anteriors Mínimes de projecte.