El projecte és el resultat d'un concurs restringit convocat en 2003. Cada equip havia d'oferir la millor solució d'arquitectura que fos capaç d'imaginar, sempre que es complissin els paràmetres "econòmics" del solar, edificabilitat i nombre d'habitatges, considerant sempre que es tractava d'una promoció d'habitatge protegit. La proposta guanyadora va ser aquesta torre de 22 plantes, apostant per l'eficàcia de la planta i la solució del programa funcional dels habitatges de lloguer. Entre les protegides, són les que més s'han d'ajustar als mínims dimensionals de la normativa. Sobre el rasant, l'edifici ocupa el 70% del límit marcat per l'alineació, amb una reculada generalitzat per alliberar més espai públic de vorera al front d'accés i d'alleujament natural de l'ús comercial de la planta baixa. Aquest reculada permet evitar la construcció dels xamfrans típics de l'eixample i treballar amb un volum de geometria més nítida. Per a una mateixa edificabilitat, reduir la petjada de l'edifici implica necessàriament créixer en altura i en aquest cas es proposa un volum de perfil retallat de proporció poc freqüent. La solució en planta té com a base geomètrica la "doble simetria", desdibuixant les diferents parts.