1.Antecedents: ORÍGENS, EVOLUCIÓ I DECLARACIÓ D'ÀREA DE REHABILITACIÓ INTEGRADA DEL BARRI DE SAN CRISTOBAL DE LOS ANGELES. Sant Cristóbal dels Àngels és un dels cinc barris que formen el districte madrileny de Villaverde. La seva característica més rellevant ha estat, durant anys, l'aïllament físic. El barri es troba constret de Nord a Sud pel parc Dehesa Boyal i la caserna militar, i d'est a oest, per la línia de ferrocarril Madrid-Andalusia i la carretera NV d'Andalusia. Aquest aïllament repercutirà positivament i negativament tant en la identitat com en el comportament. Demogràficament, entre 1957 i 1967, el barri es comença a conformar amb veïns procedents d'expropiacions del centre de Madrid, empleats d'empreses com EMT, Renfe, etc. Segons la rectificació del Padró Municipal d'Habitants de 2007 el barri compta amb una població de 16.595 habitants, dels quals el 58,84% són ciutadans nacionals i el 41,13% són de nacionalitat estrangera pertanyents a més de quaranta països. L'habitatge és el principal problema sobre el qual pivoten les protestes veïnals davant les diferents administracions. Entre 1969 i 1983 són moltes les denúncies dels veïns referides a deficiències estructurals, el que obliga a emprendre obres de consolidació de més de 50 edificis i obres de rehabilitació en els mateixos, ia la resta. El règim de tinença ser sempre el de propietat diferida en el temps, passant els veïns a ser propietaris dret a la dècada dels 90. Com a conseqüència d'aquestes protestes l'Ajuntament de Madrid d'acord amb la Comunitat de Madrid i el Ministeri de Foment proposa la declaració de À rea de Rehabilitació Preferent per al barri de Sant Cristóbal dels Àngels. Aquesta proposta és acceptada el 1999 i s'encarrega a l'Empresa Municipal de l'Habitatge que exerceixi la funció d'Ens Gestor en la tramitació de les subvencions que tenen dret a percebre, a fons perdut, els propietaris dels habitatges del barri. Igualment es subvencionarà la urbanització i la renovació de totes les infraestructures del barri (mobiliari urbà, pavimentacions, enllumenat públic, subministraments d'energia, etc.). L'any 2000 la EMVS obre l'Oficina de Rehabilitació al barri amb l'objectiu principal de difondre als veïns els beneficis que poden aconseguir en la rehabilitació dels seus edificis, ajudant-los a consolidar els mateixos ia millorar els seus habitatges, dotant als edificis de unes instal·lacions bàsiques de les que no tenen, millorant d'aquesta manera no només les condicions d'habitabilitat, confort i accessibilitat, sinó també la imatge del barri i tot això amb unes importants subvencions, que s'han anat incrementant amb el pas dels anys. En una primera etapa el treball realitzat des de l'Oficina de l'Rehabilitació de l'ARI es veu i s'observa amb recel i desconfiança per part dels veïns que no confien en la garantia que poden oferir les obres de rehabilitació. No obstant això, amb el pas dels anys aquesta postura s'ha minimitzat i en aquests moments la rehabilitació d'habitatges i edificis es comença a viure com una oportunitat positiva que cal aprofitar. 1.1. Inversions realitzades L'àmbit d'intervenció de Sant Cristóbal dels Àngels afecta 42 hectàrees, 166 edificis amb 5.862 habitatges. La inversió econòmica és de 64.372.265,40 € (64.372.000 doscientos seixanta-cinc euros amb quaranta cèntims) dels quals s'ha executat una inversió en rehabilitació i reestructuració de 38.849.860,88 € ( 38.849.000 ochocientos seixanta euros amb vuitanta-vuit cèntims) el que suposa un 60,35 per cent de la inversió total. 2. EL ARI DE SANT CRISTÒFOL Des de fa anys és freqüent, i encoratjador, constatar que la paraula rehabilitació ha vingut i ve acompanyada de l'adjectiu "integral", i el que en principi era una acció, exclusivament, de rehabilitació d'edificis i habitatges s'ha anat ampliant amb intervencions en el espai públic, l'eficiència energètica, la reestructuració d'edificis, reallotjaments provisionals i definitius dels afectats, la intervenció social participativa a través d'un Programa de Desenvolupament Comunitari, etc .. La reestructuració, protagonista de les intervencions en els edificis i habitatges, comença a donar els seus primers passos l'any 2002, quan la EMVS, com a ens gestor juntament amb la Comunitat de Madrid, acorden donar una resposta als edificis amb una patologia constructiva de caràcter irreversible i, per tant, donar resposta diferent a la rehabilitació, mitjançant la cabuda de projectes de reestructuració (demolició i obra nova). La rehabilitació integrada suposa enfrontar-se i donar resposta a totes les variables (mancances i necessitats) detectades a través d'una investigació participativa i multidisciplinari en l'àmbit d'actuació, però de manera conjunta i coordinada. D'aquesta manera la mateixa població de l'Àrea es veuen com veïns, residents i, també com a ciutadans agents del seu desenvolupament, comptant amb el suport i col·laboració de les administracions públiques i de les diferents entitats professionals que estan involucrats en el procés de rehabilitació integral del barri. Un dels aspectes del context de la intervenció global és la projecció sostenible de les actuacions, és a dir, que tota la tasca encaminada a resoldre les necessitats presents ha de tenir la garantia de preveure la resolució de les necessitats futures. 2.1. Els orígens del procés de reestructuració i els primers reallotjaments L'edifici 542 (Godella 13,15,17,19,21) amb 54 habitatges, en el primer semestre de 2000, va ser detonant dels primers reallotjaments provisionals, poc temps després d'obrir-se l'Oficina de l'ARI al barri (13 gener 2000 ). Alhora, l'edifici 810 (Paterna 35,37,39,41,43,45) amb 58 habitatges, que es trobava en pitjors condicions estructurals que l'anterior, com així ho va ratificar el primer Estudi de Patologia i Geotècnia que es va elaborar encarregat per la EMVS va ser en el qual es van continuar els reallotjaments provisionals i les primeres compres d'habitatges. Més tard es va reparar en aquest edifici, per sobre el qual desenvolupar un projecte amb fons europeus, dins del V Programa Marc de la UE: Programa Regen Link (R + D sobre adequació ambiental i estalvi energètic en els edificis d'habitatges). 2.2. El procés de reestructuració i la intervenció social Esmentats els orígens del procés de reestructuració al barri, cal dir, en relació a la gestió, que durant els anys 2003 i 2004 la EMVS juntament amb l'Associació de veïns del barri "La Unitat", la Federació Regional d'Associacions de veïns de Madrid (FRAVM), els equips tècnics i de Gestió consoliden tres línies d'acció: 2.2.1. Consens definitiu dels edificis susceptibles de reestructuració (26 blocs i 752 habitatges), març 2005. 2.2.2. Constitució de la Taula de Rehabilitació d'Habitatge de Sant Cristóbal dels Àngels, integrada pels representants del Ministeri d'Habitatge, Comunitat de Madrid, EMVS, Junta Municipal de Villaverde, AA.VV. La Unitat, Federació regional d'associacions, àrea d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament, i els equips tècnics i de gestió. 2.2.3. Anàlisi de la intervenció social en el procés de reestructuració. El desenvolupament del programa de reestructuració dels edificis del barri comporta múltiples dificultats per a la seva implementació, a causa dels condicionants socials, històrics i estructurals existents. Sant Cristòfol ha patit un procés d'envelliment demogràfic notable, conseqüència de les limitacions de la seva estructura urbana i de les patologies de la seva edificació. Aquesta estructura demogràfica envellida, entre la població resident autòctona, repercuteix en la capacitat d'afrontar processos de rehabilitació, i sobretot de reestructuració, per part d'un col·lectiu de persones grans amb pocs ingressos. En paral·lel a aquest fenomen es produeix, en els últims anys, la implosió de la immigració estrangera al barri, que va a la perifèria on el preu de l'habitatge és menor. Igualment són sectors de rendes molt baixes i unitats familiars més grans, de manera que aquest sector de població, difícilment, pot dinamitzar el procés de rehabilitació i, molt menys, el de reestructuració. És important tenir en compte, per abordar qualsevol intervenció en un barri com Sant Cristóbal dels Àngels, diversos paràmetres que condicionaran el procés iniciat des de diferents punts de vista: a. Rehabilitació d'habitatges i edificis: - Patologies de fonamentació i estructura (Necessitat de rehabilitació o reestructuració) - Absència d'ascensor en edificis de 5/6 plantes (Carència d'accessibilitat) - Manca absoluta d'aïllament tèrmic dels edificis. b. Procés de reestructuració (Demolició i obra nova): - Existia, i encara persisteix certa confusió i desconfiança, apreciació que genera serioses dificultats en l'assimilació d'aquest procés per part dels residents. - Limitació de les alternatives possibles perquè col·lectius de baix nivell de solvència econòmica puguin fer front als costos de reestructuració. - Manca de la unanimitat requerida per part de veïns per la desconfiança ja esmentada, (cada vegada en menor grau). c. Residents: - Increment del grau d'amuntegament residencial entre la població immigrant estrangera com a estratègia que els permet assumir les despeses derivades d'hipoteques o lloguer. 2.3.4. Consideracions sobre el procés de reallotjament dut a terme des de la EMVS La manca d'alternatives d'habitatge de lloguer a l'entorn del barri de Sant Cristòfol redunda en l'angoixa i la por que el procés produeix, dificulta la decisió i es viu la rehabilitació / reestructuració com una cosa insegur, de vegades fins i tot com "amenaça". Des de la EMVS s'ha posat a disposició del procés, habitatges de règim especial en règim de lloguer o venda per a reallotjaments provisionals o definitius en zones properes (Districtes d'Usera / Villaverde). Quan sorgeixen situacions molt definides com: grans amb escasses pensions i / o immigrants amb baixos salaris, s'han hagut d'arbitrar noves opcions que permetessin desbloquejar el procés iniciat. Alternatives com ara: - Permutes d'habitatge de Sant Cristòfol, en el cas de persones grans, per habitatge de règim especial, propietat de la EMVS - Fórmules de retorn en lloguer amb opció a compra de l'habitatge en edifici reestructurat. Des de la EMVS s'assumeix tota la gestió que suposa dur a terme el procés de reallotjament de totes les famílies afectades per la reestructuració dels seus edificis. 3. EL PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI: INSTRUMENT DE LA INTERVENCIÓ INTEGRAL I DE LA REVITALITZACIÓ URBANA El Desenvolupament Comunitari és una metodologia que permet implantar estratègies innovadores de participació per aconseguir l'objectiu de la REVITALITZACIÓ I REGENERACIÓ d'una comunitat, mitjançant enfocaments integrats que contemplin diferents aspectes: socials, econòmics, educatius, arquitectònics, urbanístics i mediambientals, tendint al desenvolupament sostenible mitjançant la implicació conjunta i coordinada de tots els agents que intervenen en el procés: veïns, professionals i administracions. 3.1. Les dificultats del Programa - La transversalitat en la participació dels diferents agents. - La sostenibilitat en el desenvolupament de les actuacions. - Creació d'espais de reflexió, deliberació i de presa de decisions consensuades). - Autoaprenentatge i aprenentatge mutu. - Ser eficaços en la implementació. 3.3. Estructura Organitzativa - Equip assessor (Universitat Carlos III) - Grup motor (Comissió tècnica) - Equip de Coordinació Comunitària - Comissió de Control i Seguiment - Taules sectorials: · Taula de rehabilitació · Taula d'educació · Taula de convivència · Taula d'economia i desenvolupament local · Taula de salut · Taula de joventut - Consell de Barri (assemblea de barri) La posada en marxa d'una iniciativa tan complexa i les contradiccions i conflictes que apareixen en la seva posada en pràctica no són fàcils de solucionar. No obstant això, no hi ha dubte que aquests projectes són imprescindibles en barris com el de Sant Cristóbal dels Àngels, vinculats amb els processos de rehabilitació i reestructuració, consolidant-se com el dispositiu social que l'Àrea de Rehabilitació necessita, permetent una acció integral i integrada que garanteixi la sostenibilitat de l'acció de revitalització.