1.- Programa:

L’edifici consta de planta baixa i dos plantes pis destinades a habitatges, 5 per planta amb un total de 15, dels quals 6 són de dos dormitoris i 9 de tres.

El programa funcional dels habitatges grans, amb una superfície de més de 65m2, està format per una sala d’estar menjador, cuina independent, tres dormitoris, dos banys i un balcó.

La particularitat dels habitatges més petits, que compten amb una superfície inferior a 60m2, és que a part de tenir només dos dormitoris, la sala d’estar i la cuina en troben en un mateix espai. Per tant la ventilació de la cuina es realitza a través de l’obertura de la sala.

La planta soterrani es troba destinada per allotjar l’aparcament de l’edifici, amb un total de 15 places, i un petit espai comunitari on s’ubica la cambra d’instal·lacions d’aigua, grup de pressió i dipòsit d’abastiment de la comunitat. A aquesta planta s’accedeix a través d’una rampa descoberta des del nivell de carrer i per l’escala d’emergència que dóna a l’exterior del vestíbul de l’edifici.

2.- Justificació de la solució adoptada

La proposta presentada arrenca de la idea de buscar la millor implantació de l’edifici dins del gàlib permès per la normativa urbanística per aquest solar. La forma d’aquest gàlib segueix la corba del carrer en els seus límits davanter i posterior i és una recta retranquejada seguint els radis de la corba en els seus altres dos límits. El projecte pretén ubicar la figura geomètrica de costats rectangulars de major superfície, per tal de poder optimitzar les superfícies dels habitatges, reduir els sobrecostos per geometries complexes i evitar solucions constructives especials.

Aquesta geometria ens ha de permetre distribuir de forma coherent l’espai per a tres habitatges de tres dormitoris i dos habitatges de dos dormitoris per planta, tenint en compte que per l’orientació pròpia del solar sempre tindrà dos costats llargs a Est i a Oest i dos costats curts orientats a Nord i a Sud.

Amb les premisses abans explicades es descompon el possible volum edificable en dos peces de proporcions cúbiques lleugerament girades entre elles que s’inscriuen dins del gàlib que alhora s’adapta a la traça corba del carrer. Una d’elles, lleugerament més petita en planta, inclou dos habitatges de tres dormitoris per planta i té tres façanes a Est a Sud i Oest. L’altre té dos habitatges de dos dormitoris i un de tres, i les seves façanes giren lleugerament respecte de les orientacions Oest, Nord i Est.

3.- Justificació arquitectònica

Partint d’una sola escala central, la preocupació principal ha estat distribuir els habitatges de manera que tinguin el millor assolellament i que la ventilació creuada dels mateixos es faci de forma forçada a través de conductes, ja que no es possible la ventilació natural. La proposta presenta quatre habitatges amb unes condicions d’assolellament molt favorables, amb els estars orientats a Sud o a Ponent (tres dels quals estan en cantonada) i solament un dels habitatges té unes condicions d’assolellament no tant favorables. Per resoldre aquesta qüestió es provoca un desencaix entre ambdós volums projectats de manera que aquest habitatge tingui un tram de façana a sud, lloc en el qual s’ubica una finestra de cantonada per tal de que gaudeixi de sol a mig dia.

La ventilació creuada dels habitatges, com ja s’ha explicat, es farà de forma forçada a través de conductes. Aquest sistema proposa l’entrada d’aire als habitatges a través d’unes reixetes situades a la part baixa dels tancaments de façana que s’escalfarà amb l’incidència del sol, creant una convecció i fent que surti per uns conductes situats al fals sostre de la zona de serveis i encarats a la sala. Aquests conductes enllacen amb uns altres de verticals situats als passadissos d’accés als habitatges que aporten aire fred de la part més baixa de l’edifici i fan que es produeixi el flux d’aire fins a la coberta. Es possible regular el cabal d’aire que circula per aquest sistema a través de les reixetes d’entrada i sortida.

Per facilitar la circulació d’aire a través de la planta soterrani l’edifici s’eleva lleugerament formant talussos ajardinats a tot el voltant del mateix, fet que permet obrir una franja oberta a tot el seu perímetre, deixant-lo, amb l’aparença d’estar flotant sobre una superfície suaument ondulada.

D’altra banda el nucli de comunicació vertical format per l’escala i la previsió d’ascensor estan col·locats en l’espai d’unió entre els dos volums de l’edifici actuant de frontissa. És un espai amb obertures a Est i Oest a nivell de cada planta i a la coberta. La idea del projecte és utilitzar aquest espai alhora com a pulmó d’impulsió d’aire per la zona comunitària aprofitant la convecció que es generarà per l’assolellament del tancament de vidre i aprofitar-ho per renovar l’aire dels passadissos, als quals s’aportarà aire de la mateixa manera que als habitatges, a través d’uns conductes situats als passadissos d’accés als habitatges i des de la part més baixa de l’edifici.

L’accés a l’edifici es produeix a través d’una rampa exterior de lleugera pendent que arrenca des del punt mig del solar fins a arribar al nivell de la planta baixa, que com s’ha explicat, està lleugerament més elevat. La planta baixa igual que la resta té un únic nivell per evitar barreres arquitectòniques. Al vestíbul de planta baixa hi ha l’escala que pujar als habitatges de la resta de plantes sota la qual hi ha l’escala d’accés a l’aparcament , accessible des de l’exterior. Això permet l’entrada al garatge de forma independent a la resta de l’edifici ,de manera que en puguin fer us persones no vinculades als habitatges, permetent si s’escau la venda o lloguer de les places d’aparcament a tercers.

Com ja s’ha explicat l’accés als habitatges es produeix a partir d’un passadís interior central en el qual una part molt important de la seva superfície de parets són plafons registrables que amaguen conductes d’instal·lacions. La distribució interior dels habitatges es fa de manera que els banys i les cuines sempre estiguin tocant al passadís creant, una franja de serveis a banda i banda del mateix.

La distribució interior de les vivendes segueix el programa de necessitats específic definit i busca que els espais projectats siguin el més coherents possible amb els criteris promoguts per l’Institut Català del Sòl en quan al seu equipament i utilització.

Exteriorment se’ls ha dotat a cadascun d’ells d’una terrassa proporcional a la seva superfície interior i que no superi el 10% de la mateixa. Els de planta baixa tenen una zona ajardinada comunitària d’ús privatiu.