ANTECEDENTS DE L’ACTUACIÓ:

L’Edifici s’emplaça en un solar situat dins del casc antic de Santa Coloma de Gramenet, al barri del Centre, un dels nuclis més vells de la ciutat. El solar és el resultant de l’agrupació de diverses finques que eren ocupades per edificacions d’autoconstrucció, que no seguien l’alineació a vial del pla urbanístic (generant problemes tals com la reducció de l’amplada del carrer de la Ciutadella de 8 a només 2,8m), i va ser finalment requalificat per la “Modificació del PERI de l’illa: Pare Benet, Sant Jeroni, Rosari, Ciutadella”, com a 18HP, habitatge protegit. El tipus d’ordenació es va establir en el de volumetria específica, en la seva modalitat unívoca o precisa, i amb una alçada edificable de PB+3, exceptuant-ne un àrea sensiblement rectangular situada en contacte amb l’interior d’illa només edificable en planta semisoterrani, i una porció petita resultant de l’acord volumètric amb l’edifici veí del carrer del Pare Benet edificable en PB+2. El solar va quedar després de la requalificació amb una superfície de finca agrupada de 510,61m2, dels quals 415,08m2 eren de qualificació 18HP, habitatge protegit, i 95,53m2 de qualificació 7b, equipament, aquesta última situada al fons del solar i exclosa de l’actuació.

El solar limita amb els següents carrers o edificacions veïnes: al sud-est amb el carrer de la Ciutadella, que té una amplada de 8m i un pendent aproximat descendent cap el xamfrà dels carrers de la Ciutadella i del Pare Benet del 2%, al sud-oest amb el carrer del Pare Benet, que té una amplada decreixent de 8m de l’extrem del xamfrà esmentat fins a 7m al seu altre extrem, i amb un pendent aproximat del 8% decreixent en el mateix sentit, al nord-oest, i a tota l’alçada edificable, amb mitgera d’edificació veïna, i al nord-est, en més del 50% de tota l’alçada edificable també amb mitgera d’edificació veïna (inclosa la totalitat de la planta soterrani) i la resta amb l’espai interior d’illa.

La forma del solar és en L de braços sensiblement rectangulars, molt desiguals en longitud, força estrets i amb una proporció alta de contacte amb mitgeres (la presència d’envans pluvials de fibrociment a les esmentades mitgeres va fer prendre les mesures adequades per a la seva descontaminació a l’hora de ser enderrocats). El braç més curt de la L gira cap a l’interior d’illa i només admet planta soterrani, i l’altre, amb una proporció molt allargada, té el seu costat de major longitud alineat amb al carrer del Pare Benet, on hi dóna gairebé tota la pell del volum edificable en contacte amb el carrer.

El solar es caracteritza també pel fort pendent d’aproximadament un 8% del carrer del Pare Benet, que provoca, majoritàriament, una diferència de cota d’una planta entre els punt extrems dels costats del solar que limiten amb els carrers de la Ciutadella i del Pare Benet. De fet la topografia inicial del solar presentava una divisió transversal del mateix mitjançant un mur de contenció d’obra d’uns 2,7m d’alçada, que salvava la diferència de cota esmentada anteriorment, i un mur de contenció també d’obra alineat amb el carrer del Pare Benet decreixent fins assolir la cota del carrer de la Ciutadella.

PROJECTE:

Criteris funcionals i de composició

Els condicionants inicials descrits anteriorment d’estretor del solar, d’ubicació de perímetre lliure de mitgeres d’edificacions veïnes en contacte amb el carrer, i del fort pendent del carrer del Pare Benet, juntament amb les característiques de la demanda programàtica, amb la necessitat d’incorporar un aparcament, incideixen substancialment des d’un inici en la posició dels espais comuns de vestíbul d’accés i dels propis habitatges, així com en la solució estructural emprada. Els habitatges se situen al llarg del perímetre del solar en contacte amb el carrer, i la caixa d’escala amb l’ascensor i els vestíbuls generals d’accés als habitatges, al seu darrera, en contacte amb la mitgera del carrer de la Ciutadella (l’organització longitudinal de la caixa d’escala permet la seva ventilació per la façana interior d’illa). Per tal de lliurar de pilars intermedis la planta aparcament es resol l’estructura amb una única llum en el sentit transversal al solar. La diferència de cota d’una planta entre l’extrem del solar del carrer de la Ciutadella i l’oposat del carrer del Pare Benet permet situar l’accés a l’aparcament per aquest últim punt, emprant tota la qualificació 18HP en planta semisoterrani per aquest ús, i potenciar el xamfrà com a punt i d’accés general als habitatges en PB. Així, i tot recollint l’eixamplament del carrer del Pare Benet que ja demanava el planejament, es fa singular la cantonada. Aquesta singularitat es tracta definint en la volumetria de l’edifici una transició suau i contínua entre els carrers del Pare Benet i de la Ciutadella (allí on el solar dibuixava un xamfrà de 4m) mitjançant un arc de circumferència, i creant en PB un porxo privat obert, amb només un pilar, per accedir als habitatges de la promoció, el qual augmenta la visibilitat i la sensació d’amplitud de la cantonada. L’àrea de façana del volum de l’edifici al xamfrà, ben orientat i proveïda de vistes, s’empra per situar-hi sales d’estar d’habitatges.

Amb aquests precedents es planteja una tipologia d’habitatge base que, resolent les necessitats programàtiques del tipus de promoció en quant superfícies i nombre de peces de dormitori i de servei, generi en ella poques excepcions en el sentit d’una certa sistematització. Aquesta tipologia es la d’un habitatge de 69,80m2 de superfície global útil computable (3 unitats), organitzat longitudinalment, amb un vestíbul d’accés centrat, amb tres dormitoris, dos dobles i un senzill, un bany complert i un bany petit que és dins d’un dels dormitoris dobles, un estar-menjador, i una cuina-rentador. Aquesta tipologia base té variacions lleugeres al xamfrà, on la posició de la cuina gira 90º permetent una doble circulació d’accés a la mateixa i a l’estar-menjador, amb una superfície global útil computable de l’habitatge de 80,65m2 (3 unitats), i més significatives a l’extrem oposat on la disponibilitat d’un petit tram de façana que dóna a l’interior d’illa organitza l’habitatge en el sentit tranversal, amb la possibilitat de ventilació creuada, però amb el mateix nombre i gairebé les mateixes característiques de les peces (en aquest cas el bany petit dóna al passadís-distibuïdor), i amb una superfície global útil computable de l’habitatge de 75,00m2 (2unitats) en general i 82,50m2 (1 unitat) a l’habitatge de planta baixa que disposa d’una terrassa de 62,40m2 útils (7,50m2 útils computables). Al mateix temps i com a conseqüència de la reculada de la façana en l’àrea de la planta tercera que sol•licita el planejament, són excepcions respectives dels dos últims cassos descrits l’habitatge porta segona

de l’esmentada planta, el qual perd el dormitori senzill i el bany petit, amb una superfície global útil computable de l’habitatge de 58,30m2 (1 unitat), i l’habitatge porta tercera també de l’esmentada planta, que s’apropia de la superfície de les peces que ha perdut l’anterior per tal d’igualar-lo en nombre i tipologia de peces, amb una superfície global útil computable de 66,10m2 (1 unitat). Ambdós habitatges queden, doncs, amb dos dormitoris dobles, un bany complert, un estar-menjador, i una cuina-rentador. L’habitatge porta tercera de planta tercera no té vestíbul d’accés independent i disposa d’una terrassa d’uns 24,90m2 útils (6m2 útils computables). Els habitatges es distribueixen 3 per planta, menys a la planta baixa on el vestíbul general d’accés als habitatges, organitzat amb una escala d’un únic tram recte i amb l’ascensor al final del recorregut, i un local comercial conviuen amb dos habitatges.

Tots els habitatges compleixen els requisits del decret 244/2005, article 26, de mobilitat interior als habitatges de protecció oficial. Tots els vestíbuls d’accés als habitatges a cada planta, contenen armaris en línia registres comunitaris de passos generals d’instal•lacions. A la planta coberta s’hi situa de manera comunitària el requeriment local d’estenedors, les plaques solars de la instal•lació solar tèrmica, i s’hi fa previsió d’espai per a màquines de climatització dels habitatges. La resta de la instal•lació solar tèrmica, així com els comptadors del gas, s’ubiquen en armaris independents d’accés exterior, a la planta badalot de la coberta. També se situen en aquest àmbit un recinte per a l’ascensor i el registre i passos de la instal•lació de telecomunicacions. A la planta aparcament s’hi accedeix des dels habitatges mitjançant un vestíbul protegit al qual dóna només l’ascensor, per la impossibilitat d’ubicar-hi una escala de comunicació directa, derivada de la necessitat d’optimitzar la maniobrabilitat dels vehicles i el nombre de places en una planta estreta. La sortida per a vianants directa a l’exterior de l’aparcament es produeix per la façana amb porta de fàcil obertura integrada a la porta per als vehicles, essent sortida d’emergència en cas d’incendi. La planta aparcament es dimensiona per a 12 places, complint el mínims requerits, una per habitatge més una pel local comercial, i conté una servitud d’accés per a manteniment de l’àrea amb qualificació 7b que en un futur s’hauria d’incorporar a un equipament escolar existent a l’illa.

Pel que fa a la composició de la façana als carrers del Pare Benet i de la Ciutadella s’ha buscat una solució de franges longitudinal horitzontal, responent a la forma també longitudinal del solar, que es continuen fins abraçar la cantonada, d’una banda agrupant el conjunt d’obertures i els espais laterals entre elles, tot tractant els massissos amb un mateix material de color gris fosc, i de l’altre i contrastant, franges també longitudinal horitzontals superiors i inferiors entre obertures (que protegeixen els cantells de forjat i tanquen les caixes de persiana) amb el mateix material però de color blanc. Producte de l’orientació d’aquestes façanes, les franges grises tenen en la seva part superior un aler metàl•lic corregut de control solar de les obertures, que permet reduir la despesa energètica de condicionament tèrmic a l’estiu amb llibertat d’ús del grau d’opacitat de les mateixes controlat amb persianes, contribuint a millorar la sostenibilitat de l’edifici. Allí on l’orientació sud és més desfavorable a la missió de l’aler, al xamfrà, es doble a nivell d’aproximadament la meitat horitzontal de l’obertura. La franja horitzontal d’obertures de la planta baixa, mantenint un valor cromàtic equivalent al que tenen les de les plantes superiors, i donant a aquest nivell més exposat protecció a la intromissió, es resol amb un tancament metàl•lic d’alumini practicable de barres també horitzontals, actuant també com a protecció solar de les obertures a l’estiu. Aquesta franja horitzontal gira a vertical agrupant les primeres obertures de cada planta més properes a la mitgera del carrer del Pare Benet, a la manera d’inici/final o arrencada/aturada de la composició. La façana interior d’illa es composa també, i responent a les seves proporcions, verticalment, però jugant de nou amb l’agrupació de les obertures en franges, una de grisa per a les obertures d’habitatges i una de blanca per a les obertures d’espais comuns. La planta semisoterrani es tracta com a sòcol continu del conjunt amb mur de formigó vist i tancament de lames z amb porta integrada per permetre l’accés i la ventilació de l’aparcament que conté. El formigó vist i les lames z del sòcol tenen continuïtat en el paviment, també de formigó, i el tancament, també de lames z, dels armaris d’instal•lacions, al porxo d’accés a l’edifici.

Criteris estructurals, constructius i d’instal•lacions

La conveniència de treballar amb una única crugia en el sentit tranversal al solar, per tal de fer viable la maniobrabilitat i la necessitat d’obtenir com a mínim el nombre de places exigides per la normativa, essent inviable econòmicament per les característiques del sòl treballar amb més d’una planta d’aparcament, determina la tipologia estructural emprada, amb llums relativament grans i amb un cert sobrecost respecte a les més usuals en edificis d’habitatges. Es tracta d’una estructura de pilars, en molts cassos apantallats, i sostres lloses, de formigó armat, amb l’excepció del badalot de coberta, resolt amb parets de càrrega que suporten el forjat de la seva coberta recolzades damunt la llosa sostre de la planta tercera. També les característiques del sòl i les topogràfiques del solar obliguen a treballar amb murs pantalla al perímetre corresponent a l’àrea soterrada de l’aparcament, i amb murs de contenció de formigó armat a les seves àrees semisoterrades, i a resoldre la fonamentació de la majoria de pilars amb batatges amb els seus encepats.

Respecte als criteris de solucions constructives emprades, i tenint en compte que en el moment de la redacció del projecte i a l’inici de l’obra no era d’aplicació el CTE, es van emprar divisòries de parets ceràmiques a l’interior dels habitatges, i divisòries de parets de bloc de formigó acústic entre els habitatges i els espais comuns. Per a la façana es proposa una solució sistemàtica i de ràpida col•locació d’aïllament continu protegit, situat a l’exterior, que permet d’una banda millorar-ne notablement el comportament tèrmic i de l’altre treballar amb una façana amb un gruix d’uns 25cm, 10cm menor respecte al d’una façana convencional de 30-35cm de gruix, tot guanyant superfície útil per als habitatges. Es tracta de la solució de façana STO THERM CLASSIC, de la casa STO, la qual es composa d’una paret de tancament de suport de 14cm de gruix de maó calat per a revestir, enguixada a l’interior de l’habitatge, i arrebossada mestrejada amb morter de ciment 1:4 amb sorra garbellada i arremolinat a l’exterior, a la qual s’adhereixen panells aïllants de poliestirè expandit EPS de densitat >15Kg/m3, lliures de CFC i HCFC i amb additiu penetrant contra el foc FRA, de 8cm de gruix a les franges que agrupen obertures i 10cm de gruix a les restants, subjectats a la paret de suport amb doble sistema de morter cola i espigues de plàstic ancorades, armat amb STO ARMAT CLASSIC i acabat amb una capa d’arrebossat decoratiu STO, pigmentat i resistent a la intempèrie sense manteniment, a la cara en contacte amb l’exterior. Les úniques àrees on no s’ha emprat aquesta solució de façana han estat un tram en franja vertical a l’interior d’illa que tanca espais comuns, i la planta badalot, on s’ha simplificat a la solució tradicional amb arrebossat exterior.

A l’interior dels habitatges s’han emprat paviments de parquet sintètic a totes les estances menys als banys, on s’ha col•locat paviment de gres damunt capa de morter de 6cm de gruix. Ambdós tipus de paviments incorporen aïllament acústic a l’impacte tipus FONPEX d’un mínim de 5mm de gruix. Als espais comuns dels vestíbuls d’accés als habitatges s’ha col•locat paviment de terratzo. Totes les parets i sostres interiors dels habitatges s’han enguixat i pintat, menys els banys i les cuines que s’han enrajolat a tota l’alçada. Totes les parets i sostres interiors d’espais comuns s’han enguixat i pintat, menys els àmbits d’instal•lacions que s’han arrebossat i pintat.

Tant els alers que proporcionen control solar especialment a l’estiu, els seus perfils T de subjecció, tots el escopidors i dintells de tancament de caixes de persiana, així com el coronament del muret de tancament dels ampits i contencions de coberta, s’han resolt amb elements de ferro prelacats a taller de la casa HOTPIN. Els alers s’han muntat cargolats a les T de suport amb cargols d’acer inoxidable per tal d’evitar la possible oxidació de soldadures, afavorint-ne la durabilitat i minimitzant-ne el manteniment. Tota la promoció s’ha dotat d’un sistema de mestrejat de claus, incloses la clau de les bústies.

La coberta de l’edifici i les terrasses són transitables invertides per tal d’optimitzar el comportament tèrmic de la seva superfície, exceptuant-ne la coberta del badalot solucionada com a no transitable amb membrana autoprotegida.

En quant a les instal•lacions s’ha equipat la promoció amb plaques solars per a la contribució en la producció d’aigua calenta sanitària com a energia renovable, situant les plaques solars de manera ordenada a la coberta de l’edifici amb l’orientació òptima per l’obtenció del màxim rendiment. Les calderes per a la calefacció amb radiadors i la producció d’aigua calenta sanitària instal•lades als habitatges són de gas estanques, i en els conductes d’evacuació de fums s’empren shunts metàl•lics independents de l’obra i amb sistema antiretorn, conduïts fins a la coberta. Els trams comuns dels subministraments als habitatges d’instal•lacions d’electricitat, aigua, aigua calenta sanitària provinent de la instal•lació solar tèrmica i telecomunicacions, es poden registrar als armaris dels espais comuns d’accés als habitatges plantejats amb aquest objectiu. Aquests armaris disposen també d’un espai en previsió del pas d’instal•lació d’aire condicionat al habitatges, i a la planta coberta se n’ha fet reserva d’espai per a les màquines necessàries per aquest tipus d’instal•lació. Les connexions de serveis amb els seus comptador, exceptuant-ne el de gas que són a un armari exterior específic a la planta badalot, s’han agrupat a l’exterior al porxo d’accés als habitatges a la planta baixa.

En el compliment del decret d’ecoeficiència 21/2006 als edificis d’habitatges, la promoció obté 21 punts, inclosos els obtinguts pel fet que el 80% dels habitatges reben a l’obertura de la sala 1 hora d’assolellament directe entre les 10 i les 12h solars, el solstici d’hivern.