En un emplaçament singular, entre dos grans i nous buits urbans producte de la renovació del casc antic de la ciutat, es construeix aquest edifici com a conseqüencia de la protecció patrimonial de dos velles cases existents.

Això te conseqüencies molt favorables tant per als dos espais urbans que així segueixen sent dos sense fondre´s en un d´excesives dimensions, com per a la qualitat dels habitatges de mida reduïda que gaudeixen d´unes magnífiques vistes sobre les dos grans places.

L´examen de l´estat de conservació dels dos edificis protegits, ens va portar a mantenir solament les dues façanes en angle dels antic immobles al ser del tot irrecuperable el reste.

A partir d´aquí, i per a evitar la quasi sempre situació penosa d´edifici nou amb pell antiga per davant com si fos un vel, es va projectar un edifici composat per tres peces que es reconeixessin a l´exterior per les façanes d´estuc conservades, la interpretació de la clàssica mitjanera de totxo vist amb forats afagits, i el conjunt de galeries de formigó, retranquejades i amb girs que completa la nova edificació. L´objectiu és arribar a la roca compacta per suma de tres fragments ben ensamblats.

Aquesta composició tripartita persegueix l´obtenció d´un volum sòlid, edifici senser, construcció de veritat, que resolgui arquitectònicament aquest suggerents conflictes de contrastos d´èpoques i temps, que es donen en els cascos antics de les ciutats.

Com A conseqüencia s´obtenen interiors peculiars i precisos. Les estàncies es qualifiquen a l´entrar en contacte amb les diferents superfícies de periferies. Cada apartament, dintre del perímetre general i complexe així definit, troba la seva forma particular i la seva privilegiada relació amb les magnífiques vistes exteriors.