Can Bisa és un casalot de finals del segle XIX actualment propietat de l'ajuntament de Vilassar de Mar. Assentada a la riera de Cabrils, ocupa part d'una illa en la que existia una fàbrica, en l'actualitat ja enderrocada. El seu valor històric i patrimonial i la posició estratègica que ocupa en el conjunt urbà van fer que el consistori la consideres idònia per ubicar-hi un equipament cultural i al mateix temps proposés completar el conjunt amb un edifici d'habitatges de protecció oficial.

El desenvolupament del programa de l'equipament va demostrar la impossibilitat d'enquibir la totalitat del usos a Can Bisa, que es va destinar bàsicament despatxos municipals mentre l'auditori, el bar i les sales de reunions es van situar a la planta baixa de l'edifici d'habitatges.

El pla general determinava per els habitatges dos volums d'alçades diferents units en forma de l, per respectar els gàlibs del carrers i assentats sobre una base de major dimensió destinada a situar-hi l'auditori. La voluntat del projecte va ser unificar el volums mitjançant una única coberta en pendent, construir una façana continua cap els carrers, des de els que s'accedeix als habitatges i articular la volumetria interior per afavorir la relació amb el casalot. El passatge que es genera entre ambdós edificis es converteix en l'accés principal al conjunt. La seva dimensió l'assimila-la més a un pati i juntament amb els jardins al voltant de Can Bisa conformen uns espais de lleure i oci que complementen l'oferta d'activitats de l'equipament. Uns testos creats expressament per la ceramista Carme Balada ordenen el conjunt.

Tant l'edifici d'habitatges com el casalot es tracten amb un acabat superficial d'estuc blanc texturat en franges d'amplada variable. Els balcons i porticons son metàl·lics i les gelosies, ceràmiques. A una de les façanes es recupera de manera testimonial un fragment de l'antiga fàbrica.