Es tracta d’un solar ocupat per una vella edificació de planta baixa i pis, avui habitatge unifamiliaren desús. L’edifici existent es l’últim vestigi d’una antiga masia molt probablement situada al fons del que havia estat una gran propietatque llindava a ponent amb el Camí del Cementiri. La subdivisió de la masia va convertir l’era en la totalitat del carrer Vicenç Ferrer. Per dissort, les diferents intervencions arquitectòniques que s’han anat produint en el segle passat, han acabat per desfigurar una solució urbana caracteritzada pel “tipisme”, a l’estil del carrer Sant Ramón o Sant Antoni. Per la construcció del nou edifici caldrà l’enderroc de l’existent la qual cosa generarà un solar pràcticament rectangular d’ aproximadament 100 m2 de superfície. Construir un final de carrer per curt que sigui, significa sempre intervenir en un dels punts singulars d’un tram de ciutat. En el cas que ens ocupa el carrer Sant Vicenç Ferrer es un “cul de sac” que llinda amb els terrenys de la Fundació Germans Aymar Puig. El projecte reconeix aquestes singularitats i planteja una solució específica: mentre en planta es retranqueja el perímetre per tal de no crear servituds de vistes sobre el veí.

Volumètricament l’edificació assumeix la seva condició de final de carrer reconvertint la testera en tercera façana, tot evitant oferir vistes directes sobre la Fundació.