Des de l'Edat Mitjana, la universitat urbana s'ha basat en el pati monàstic, una forma que permetia agrupar diversos edificis i afavoria la relació de diferents disciplines.

El Tecnocampus, combina espais acadèmics amb incubadora d'empreses, oficines i centre de convencions. La resposta arquitectònica es basa en dos cubs d'obra vista orientats a la ciutat, per als usos administratius i de convencions, que formalitzen l'entrada al pati de l’edifici universitari revestit de blanc i amb vistes al mar. Als cubs, les finestres repetitives s’endarrereixen un metre respecte la façana, reinterpretant la composició clàssica –base, columna i cornisa− mitjançant la inclinació del vidre de la planta baixa i de les dues últimes. Al pati, les franges de finestres horitzontals i els panells de formigó blanc, imprimeixen a l’edifici un aire nàutic, i ajuden a una distribució interna flexible. Una pèrgola en diagonal connecta l’avant-pati, el pati universitari i l'obertura cap al mar.