Els buits són espais socials d'escala intermèdia, baules situades entre els espais públics de la ciutat i el domini d'allò privat.

A la Zona Franca de Barcelona l'edifici d'apartaments de lloguer per a joves, té com a centre vital una seqüència diagonal d'espais oberts que esponja el volum edificat, integrant per mitjà de terrasses i patis coberts l'entorn poderós de la muntanya de Montjuïc.

S'incorporen els sistemes més exigents de sostenibilitat, tant des de la perspectiva energètica com constructiva i mediambiental. L'adequada orientació i el sistema de lames verticals orientables sobre els grans finestrals de les façanes, garanteixen el màxim assolellament a l'hivern i la màxima protecció solar a l'estiu, el que suposa un considerable estalvi energètic. El tenir habitatges a banda i banda garanteix una densitat d'acord amb la viabilitat econòmica, però al mateix temps els buits i les terrasses intercalades propicien la ventilació creuada del conjunt.

Cada habitatge disposa de 40m2 de lliure distribució, amb cuina i bany inclòs. El front de façana de 6,80 metres és totalment de vidre, de terra a sostre de cada unitat, juntament amb l'alçada lliure de 2,81 metres, proporciona a aquests apartaments una major sensació d'especialitat.

Les terrasses accessibles tindran com a acabat la gespa artificial en dos tons de verd mentre que es cobriran amb vegetació els terrats no visitables. Els formigons interiors i exteriors pintats de llima, mostassa i blau gris s'inspiren més en la paleta de la muntanya o el mar veïns que a la monocromàtica ciutat circumdant.

Com a sistema innovador d'estalvi energètic que s'ha posat en obra, és un model de micro-cogeneració per caldera de gas amb producció d'ACS i energia elèctrica.

D'altra banda, s'ha iniciat amb aquest projecte una recerca (actualment en curs) d'un innovador sistema de captació d'energia solar tèrmica i fotovoltaica. El projecte Lama Gira-sol és un sistema que integra en l'arquitectura les energies renovables, acostant-se a l'usuari per fer-lo corresponsable de la conservació del medi ambient. La informació visible és el mitjà per la sensibilització cívica. Així, una pantalla de LEDS a la façana donaria compte de l'estalvi i la captació en temps real.

El sistema de motlle total ens ha permès assajar l'eficàcia i qualitat d'una construcció més ràpida i sostenible. Aquesta innovació obre possibilitats noves per resoldre en temps i preu una construcció repetitiva i d'estructura singular. Aquest sistema constructiu no produeix regates ni runes en obra, el que suposa un estalvi energètic considerable així com un estalvi important de material i neteja. El muntatge de cada unitat d'habitatge es produeix en seqüència, com si es tractés d'una cadena de muntatge. Es comença per la realització d'un armat general sobre el qual se subjecta l'aïllament de les façanes i el total de les instal•lacions rigorosament replantejades: electricitat i fontaneria, telecomunicacions i calefacció. A continuació es duu a terme el muntatge per peces de l'encofrat d'alumini que és lleuger i de fàcil maneig per part dels operaris. Posteriorment, es formigona en taula (parets i llosa) amb un formigó superfluid, que en 24 hores es pot desencofrar. Com avantatges cal destacar l'organització flexible de l'obra i l'execució simultània d'estructura, tancaments i instal•lacions.

Descripció del Projecte

La promoció de 97 habitatges de lloguer per a joves "Mare de Déu del Port", situada als voltants de la muntanya de Montjuïc i veïna al port de Barcelona, forma part del sector de la Zona Franca, una zona que es troba avui en plena transformació urbanística.

La modificació del planejament urbanístic, a la qual l'Ajuntament de Barcelona donava llum verda l'any 2005, generarà la creació, en un període aproximat de deu anys, d'un nou barri: la Marina de la Zona Franca, al qual es troba pròxima la promoció de Mare de Déu del Port ". Un procés que indueix un canvi notable en les característiques urbanes, tant del barri com del seu eix vertebrador, ell Passeig de la Zona Franca, que recupera el seu paper de passeig central d'un barri residencial i productiu.

La clau per crear el nou barri va ser l'arribada al mateix del metro (línies L2 i L9), que connectarà la zona amb el centre de la ciutat en 15 minuts, i donarà servei als habitants i activitats econòmiques de la mateixa, possibilitant una mobilitat sostenible a la zona i d'aquesta vers les altres àrees de la ciutat de Barcelona i el seu entorn metropolità. Així, la modificació del Pla General plantejava el primer pas per a la transformació física del sector i obria camí als instruments derivats: Pla Especial d’Infrastructures, Plans de Millora Urbana i Plans Sectorials d'Operacions Estratègiques, que concretaven les formes físiques i tècniques que havien de servir de suport a la renovació. L'aprovació de la remodelació, fruit d'un ampli procés de participació ciutadana, possibilita reciclar el sòl urbà en el marc d'una organització del territori més concentrada i, per tant, més equilibrada i sostenible, i de major cohesió social, a través de la creació d'habitatge amb aplicatiu mediambiental en diferents règims: protecció, lliure i dotacional, en convivència amb l'activitat econòmica, l'articulació definitiva de la xarxa viària, la reurbanització de l'àmbit implantant estàndards d'urbanització adequats a les noves necessitats, la incorporació d'equipaments comunitaris i espais lliures, etc. Aquest nou model urbà preveu que s'acabin generant uns onze mil habitatges, entre ells més de mil dotacionals, com és el cas de la promoció de lloguer per a joves de Mare de Déu del Port, a més d'oficines i equipaments bàsics (escoles i escoles bressols, centres mèdics i altres). Una transformació que possibilitarà que aquesta zona, fins fa poc ocupada per naus industrials, tallers, alguns habitatges antics i solars en desús, es converteixi en una zona residencial i d'activitat mixta.

El Programa

La promoció s'inclou en el marc del programa d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, específicament en el marc dels Habitatges Dotacionals per a Joves en règim de lloguer que promou aquesta administració. És, en aquest marc competencial, que l'actuació de REGESA en la promoció d'habitatge de lloguer per a joves, va un pas endavant de l'estrictament convencional, tant pel que fa a la forma interior dels habitatges com en l'articulació dels espais comuns o de relació de l'edifici, intentat donar una resposta moderna i flexible adaptada als temps moderns, a les noves tipologies de nucli familiar i a les noves formes de vida. Així, Mare de Déu del Port, segueix la tònica de totes les promocions d'habitatge que REGESA promou, conceptualitzant l'interior dels habitatges com un espai únic i diàfan, que incorpora la cuina a l'espai global, permetent que cada usuari s'instal•li d'acord a la seva forma de vida, deixant com a única peça tancada el bany. Els espais comuns van sempre units a la voluntat de millorar l'eficiència energètica i la relació entre veïns, produint de manera alternativa espais de bugaderia, relació i patis bioclimàtics en forma de terrasses que permeten cohesionar el veïnat de l'edifici.

Dins del programa de l'edifici hi ha també espais comunitaris per a aparcaments de bicicletes, que segueixen la línia de potenciar la sostenibilitat dels programes de lloguer per a joves i contribuir a la concepció de mobilitat sostenible que es preveu per al nou barri de la Marina de la Zona franca.

L'entorn urbà climàtic

La ciutat de Barcelona, zona climàtica C2 del CTE, està delimitada per dos rius: el Llobregat pel sud i el Besòs pel nord, i se situa davant del mar Mediterrani, mentre que la serralada de Collserola protegeix la ciutat pel costat oest . Té un clima mediterrani humit, amb sequera estival i pluges bastant abundants la resta de l'any, però concentrades en molt pocs dies de precipitació molt intensa, pel fenomen conegut com a gota freda, que pot arribar a deixar precipitacions de 80 o 100 litres per metre quadrat en tot just un parell d'hores.

Les temperatures de la ciutat es caracteritzen per ser càlides a l'estiu i suaus a l'hivern, amb una escassa oscil•lació tèrmica diària. Unes temperatures que sempre es mantenen uns graus per sobre de la temperatura mitjana d'altres zones colindants no tan densament urbanitzades, a causa del conegut com a efecte de punt calent, que incrementa la temperatura de les ciutats pel gran consum d'energia que s'acaba convertint en calor, i per la calor reverberada per l'asfalt i les teulades, que actuen com a captadors solars. Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc, amb una alçada de 191,7 metres, que junt amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat i el port de Barcelona, delimiten el sector industrial de la Zona Franca, actualment en transformació, un entorn molt interessant en el qual s'ubica la promoció Mare de Déu del Port. Així, la promoció en la seva façana nord-oest situa els accessos a l'edifici al número 179 del carrer Mare de Déu del Port, en la qual trobem petits habitatges unifamiliars i plurifamiliars, que en el seu extrem sud s’hauran d'enderrocar per crear una petita zona verda que coincideix amb aquesta promoció de REGESA i que permet una relació directa de la mateixa amb el parc urbà de Montjuïc. En la seva façana sud-oest l'edifici limita amb el pati d'esbarjo d'una escola de secundària, una ubicació que donat l'emplaçament de l'edifici fa que aquest no rebi ni projecti ombres en els edificis de l'entorn. La forma en què està configurada la volumetria de l'edifici amb buits arquitectònics bioclimàtics i la pell de l'edifici amb lamel•les orientables verticals fa d'aquest un clar exemple, tant d'integració amb un barri en transformació d'usos des d'una imatge no convencional d'habitatge, ja que la mateixa pell podria servir per a altres usos: oficines, tallers, escoles, etc., com per a habitatge que és el cas. Aquest tipus de façana permet un control climàtic i de vistes estàndard més elevat en relació amb les vistes de la muntanya, com a la protecció tant solar com a les vistes al pati de l'institut.

És també molt interessant la formació de Planta Baixa de l'edifici on s'ubiquen quatre habitatges adaptats, una escola bressol a l'extrem nord-oest i un centre ocupacional a l'extrem Sud, amb cobertes enjardinades que milloren la relació amb l'entorn. En definitiva, Mare de Déu del Port, és una promoció que exemplifica l'adaptació de l'arquitectura a l'entorn urbà climàtic en què es realitza l'edificació, que aprofita completament l'emplaçament per al control climàtic i l'eficiència energètica.

La Proposta Arquitectònica / Urbanística

Tenint en compte que els buits es configuren com a espais socials d'escala intermèdia, és a dir, com baules entre els espais públics de les ciutats i el domini d'allò privat, la proposta arquitectònica i urbanística per la qual es concep la promoció d'habitatges de lloguer per a joves de Mare de Déu del Port en el sector de la Zona Franca, té com a centre vital una seqüència diagonal d'espais oberts que esponja el volum edificat integrant per mitjà de terrasses i patis coberts l'entorn poderós de la muntanya de Montjuïc.

El projecte es resol, així, en un bloc únic de 102 metres de llarg i 14 d'amplada, situat en paral•lel al carrer Mare de Déu del Port, deixant sense edificar la part de la parcel•la que dóna sobre el carrer Cisell, permetent així que l'illa s'obri, de manera que pugui produir-se una continuïtat visual cap a Montjuïc, connectant visualment amb la successió d'espais lliures dels centres d'illa que passa per diverses illes de cases al barri, i que en un futur podrien estar connectats com un recorregut que enllaci amb la muntanya.

L'edifici és un volum únic de cinc plantes, perforat amb un sistema de buits o espais lliures, llur ús serà col•lectiu i diferent al de l'habitatge, i que apareixen tant a la façana nord com a la situada al sud comunicant amb els passadissos d'accés als habitatges i en alguns punts travessant l'edifici de banda a banda, formant terrasses i patis coberts i descoberts, que s'integren amb els dos salons comunals que hi ha a l'edifici. Així mateix, l'edificació incorpora els sistemes més exigents de sostenibilitat, tant des de la perspectiva energètica com constructiva i mediamiental.

Elements passius d'eficiència energètica

Les façanes, com a part del sistema constructiu, són pantalles prefabricades de formigó armat 20 cm massís, que va extradossat amb una capa de pannell guix separada 3 cm de les pantalles de formigó, deixant espai per a un aïllant de poliuretà projectat de 3 cm de gruix. Entre l'aïllament i l'extradossat de pannell guix hi ha una cambra d'aire. L'acabat exterior és de formigó vist pintat amb pintura anticarbonatació color verd intens, amb acabats de relleus ja siguin puntejats, ratllats, o impresos de diferent tipus. Ja a l'interior de l'edifici, s'aplica la pintura llisa sobre el formigó armat després d'haver realitzat un tractament de refinat dels paraments verticals, segellant porus i petits buits. Tant a la façana nord com a la sud hi ha dues capes: una d'interior de vidre tipus Climalit, amb particions cada 1.32 que se situen de manera continuada a tot l'edifici, incloent habitatges i zones comuns. S'utilitzen perfils d'alumini tipus SAPHIR GX de Technal, correderes o fixes, segons s'ha especificat en projecte per a cada zona. La segona capa consisteix en un sistema de lames verticals de xapa d'acer GRANDHERMETIC, de 3 metres d'alt per 50 cm d'ample, que s'agrupen en mòduls de 14 unitats. El sistema d'obertura i tancament és controlable a manera independent des de cada habitatge o espai comú. La combinació de les fusteries d'alumini amb el sistema de lames verticals, permet tant l'enfosquiment de l'habitatge com la protecció solar. Es tracta d'un sistema òptim tant per permetre l'entrada del sol a l'hivern, com per protegir del mateix mitjançant la seva orientació, sense renunciar a la visibilitat de l'exterior. Una solució que es converteix en un regulador de llum i temperatura de cadascun dels departaments en què es divideix l'edifici.

Elements actius d'eficiència energètica

La gestió de l'aigua ve marcada per la innovació de dotar cada un dels habitatges d'una tarifa plana de consum d'energia per al circuit d'aigua calenta sanitària. Es planteja com a solució alternativa per al subministrament d'ACS emprar una única instal•lació per a tota la promoció, mitjançant micro-cogeneració amb motor alternatiu i amb caldera com a suport, tots dos de gas natural, que abasteix la globalitat dels habitatges i el local. Les prestacions han de ser equivalents a les de la solució solar, de tal manera que se segueixin complint les especificacions del CTE.

El sistema de micro-cogeneració ha d'aportar la base de la demanda tèrmica de l'edifici, deixant les puntes al generador convencional (caldera), i generar electricitat per a la seva exportació a la xarxa elèctrica. Així, aquest sistema a més de dotar als habitatges del 100% d'aigua calenta que sigui necessària, amb tarifa plana mensual, permet eliminar la instal•lació de calderes individuals a cadascun dels habitatges.

Té Certificació Energètica

La solució de la microgeneració permet un estalvi energètic significatiu en el conjunt de la promoció i també és un estalvi per als usuaris dels habitatges. S'estima un consum tèrmic per ACS de 83MWh/any, que en un 63% seria cobert amb energia solar tèrmica amb la solució originalment projectada.

Anàlisi de la sostenibilitat de la construcció / deconstrucció de l'edifici

El sistema per a la construcció d'aquests habitatges petits és adequat per la seva versatilitat i la seva bona posada en obra. Amb aquesta tècnica es pot arribar a fer un habitatge bàsic al dia, a partir d'un motlle d'acer o alumini i un formigó superfluid que resol simultàniament l'estructura, els tancaments i els envans, un cop disposades les instal•lacions, sense necessitat d'efectuar regates ni de generar runes.

El sistema constructiu adoptat de motlles unit a l'aportació energètica del sistema fotovoltaic Gira-sol i la seva doble funcionalitat de protecció del sobreescalfament i aportació lumínica, així com la bona ventilació que disposaran els habitatges (amb el conseqüent estalvi en climatització), fa d’aquest projecte un bon exemple tant d'accessibilitat a l'habitatge per a la joventut, com de conscienciació dels beneficis de les pràctiques sostenibles.