CONDICIONANTS

L’edifici adossat a una mitgera, en posició de cantonada, forma xamfrà amb façana a l’Avinguda de Marie Curie i el carrer Ramon Degà. Consta de planta soterrani per aparcament i trasters, planta baixa amb locals comercials i vestíbul general d’accés, i quatre plantes superiors d’habitatges de protecció oficial per a venda a preu concertat.

El solar té forma quadrada amb unes dimensions aproximades de 27 m per 27 m, amb rasant a carrer pràcticament horitzontal, i superfície ocupada a la seva totalitat per la planta soterrani i casi total a planta baixa. La geometria de les plantes tipus és un rectangle amb dimensions aproximades de 27 m. per 13 m, amb volada de tres metres sobre l’Avinguda Marie Curie.

L’estratègia arquitectònica d’aquest projecte, ha estat construir un bloc amb un llenguatge de façana que cerca l’abstracció a través del color, ritme i moviment. Llenguatge que contrastarà amb l’ús “domèstic” i privat de l’interior. Per a conjugar les dues realitats es col•loquen pannells mòbils que transformen la façana al llarg del dia i les estacions, en funció de la major o menor obertura dels forats segons el grau de privacitat escollit per l’usuari.

L’estudi tipològic tracta d’evitar els habitatges amb una única orientació, sense possibilitat de ventilació creuada. S’intenta doncs donar cantonada als habitatges que no la tindrien, mitjançant un nucli de serveis obert a dues terrasses, que seran alhora pati d’entrada-rebedor i façana oberta a una altra orientació que permet un tiratge natural a través de les obertures al nucli de serveis.

L’accés als habitatges es realitza pel vestíbul situat al carrer Ramon Dagà, buscant que tingui espai suficient per situar les cambres de comptadors i armaris necessaris per a les instal•lacions i neteja del conjunt edificat. Tanmateix està previst situar l’accés de vianants o sortida d’emergència de la planta soterrani, així com l’accés rodat a la planta aparcament. D’aquesta manera s’allibera la màxima superfície de façana a l’Avinguda Marie Curie per a aparador del comercial.

ORGANITZACIÓ I N º HABITATGES PER REPLÀ

Com a conseqüència de la forma i orientació del solar, la caixa d’escala s’ha disposat aproximadament al bell mig de l’edifici en una crugia passant que permet una disposició en planta de quatre habitatges per replà.

Els habitatges es distribueixen amb tres dormitoris per un programa familiar de 5 persones amb dos cambres higièniques, una d’elles completa i l’altra amb wc, lavabo, i dutxa. Igualment s’incorpora a cada habitatge una superfície destinada a la neteja, com a safareig interior, independent de la resta de programa, accessible des dels passadissos.

Aquesta disposició de quatre habitatges per replà afavoreix l’optimització en la repercussió de superfície quedant una relació de superfície útil per superfície construïda total de la planta del voltant del 79%. Una de les premisses del projecte ha estat la concentració de tots els locals sanitaris per minimitzar el recorregut de canonades. A més, permet que el traçat vertical de les instal•lacions dels habitatges quedi completament registrable des dels serveis comuns de planta dels habitatges.

L’habitatge tipus compta amb una clara separació entre estances principals i de servei situades en dues franges paral•leles, articulades pel passadís. La sala d’estar és la peça que remata aquestes dues barres longitudinals, incorporant la cuina i el menjador, entesa doncs, com a peça principal d’estada de l’habitatge. L’àmbit per estendre la bugada s’ha situat en un àrea específica al terrat, donat les reduïdes dimensions dels habitatges.

EXPRESSIÓ EXTERIOR

El projecte té la vocació de formalitzar la volumetria definida en el planejament, potenciant l’orientació nord-sud del cos principal de l’edifici, per procurar que els habitatges recolzats a la mitgera puguin gaudir d’un espai sota-cobert que ajudi a afavorir una millor orientació. Així doncs les estances principals dels habitatges es disposen orientades al sud pels habitatges en cantonada i al sud-est i sud-oest pels habitatges situats sota la mitgera, mitjançant l’obertura d’una terrassa interior, mecanisme que permet augmentar l’ assolellament a l’habitatge.

La façana ha estat concebuda com una pell continua que formalitza el gir del xamfrà format pels dos carrers. Diferenciem dues parts: un sòcol en planta baixa i un desenvolupament modulat realitzant una alternança de plens i buits. Els materials emprats de façana són panells lleugers de resines fenòliques, amb acabat de HPL en el desenvolupament de l’edifici i el formigó vist en la planta baixa.

Així, doncs la utilització del color i la textura, com element d’expressió a les façanes ve donada per l’interès en matisar l’escala de l’edifici evitant l’excessiva uniformitat i la repetició dels forats. El tret singular de la volumetria exterior de l'edifici és la volada respecte l’Avinguda de Marie Curie que finalment ha sigut necessari recolzar en un únic pilar central per raons econòmiques.

JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA

Els sistemes constructius utilitzats en aquesta promoció no són, majoritàriament, innovacions o resultats inexistents fins ara, però sí que es tracta de recuperar criteris clars que no estan oposats a altres arguments com són la rendibilitat o costums socials.

El sistema constructiu que es planteja és avui dia ja convencional en l'estructura. Respon a un sistema de forjats reticulars amb peus de formigó. Els tancaments són de mur de gero revestit amb panells lleugers de resines fenòliques amb HPL, de 8mm de gruix, i de tres colors diferents, amb fixació amagada de perfils de xapa d’acer galvanitzat, i trasdossat amb aïllament de llana de roca, i plaques de cartró guix.

Per la coberta s’estudien les diferents capes que la composen per tal de reduïr l’emissió d’infrarojos. Així la part de coberta transitable a les zones on cal estendre roba o transitar pel manteniment de la sala de màquines, dipòsits, i pannells solars, es acabada amb paviment de llosetes de formigó porós, amb aïllament tipus Intemper. La baixa emissió calorífica dels materials de la coberta, també implica una baixa emissió calorífica dels mateixos cap a l’interior, en l’últim pis sota terrat, que sempre tenen un major requeriment d’aïllament tèrmic.

L’estalvi energètic de l’edifici comença per les decisions projectuals en el disseny de la façana i la coberta, així com el seu correcte aïllament en totes les seves parts i components. En segon lloc el projecte s’estudia en relació a l’elecció dels materials i elements d’obra. Es planteja l’ús de materials i productes de construcció de millor valoració ambiental que vindrà determinada per la valoració del cost energètic en la seva producció, el baix manteniment, perquè utilitzin components reciclats, siguin innocus per a la salut de les persones i perquè en definitiva permetin un estalvi d’energia.

Es tracta de trobar els materials que dintre d’un preu raonable tinguin en la seva fabricació i ús, un baix impacte ambiental. Els materials són els tradicionals o alternatius a aquests últims, tal com les pintures i aïllaments minerals o les canonades de polipropilè i altres.