Hi mil formes d'arribar a aquesta plaça semicircular, espai icònic de Madrid per les seves característiques com Quilòmetre 0 o la celebració del nou any. Les diverses parades de metro i les 10 carrers que arriben a ella enalteixen la seva centralitat. Aquest interès va ser el que va fer que des del 15 de maig al 12 de juny la plaça es trobés abarrotada de gent protestant contra el sistema "democràtic" actual. Al principi, van ser uns pocs els que van ocupar la plaça amb una acampada espontània, però per culpa de les càrregues policials (o potser gràcies a elles) molts ciutadans de Madrid es van unir a la causa. Això va derivar en el que podríem anomenar un efecte Guggenheim cívic, perquè totes les ciutats d'Espanya van començar a tenir la seva pròpia acampada, des de grans ciutats com Barcelona fins a les més petites com Donostia-Sant Sebastià.
Podies sortir d'una de les múltiples parades que té l'estació de Sol, o bé baixar des de Gran Via pel carrer Preciados, i al fons del tot veies com la multitud es trobava en ple moviment pel nou espai social que s'havia creat ( Sí, creat) gràcies als milers de ciutadans que van fer de la plaça del Sol el seu habitatge i el seu treball. Abans d'arribar a la plaça, era possible albirar unes grans carpes amb llums importants que podien elevar-se i baixar-se amb sorprenent rapidesa, depenent de les condicions climàtiques del moment. I a partir d'aquesta imatge llunyana amb la multitud al fons, podies començar a imaginar de què anava tot allò.
Existia una complexa estructura interior composta per totes les plataformes funcionals que yuxtaponían al llarg de tota la plaça. Disposaven d'una gran varietat d'activitats que podien funcionar per informar, coordinar o fins i tot entretenir i viure. Podríem considerar-lo com un espai públic convertit en una micro-ciutat organitzada. Una plaça per i per al poble. I el més interessant de tot això és que va sortir de la motivació i l'esforç de tot aquell que volia col·laborar. Tot un exemple de participació ciutadana i compromís social que emergia de la indignació i el desacord amb la situació del moment. Una queixa conjunta sobre la decadència econòmic-política que es demostrava mitjançant exemples com l'ús dels diners públics per tapar els errors dels bancs, les reformes maquillades que contradeien el benestar social, el preocupant nombre d'aturats o les retallades pressupostàries destinats a sanitat i educació.
L'organització d'aquesta estructura, titllada per alguns mitjans de comunicació de bruta i descoordinada, mostrava tot el contrari. Diferents "carrers" i "places" connectaven els diferents espais construïts amb materials majoritàriament reciclats i lleugers. Usos intel·ligents de materials reutilitzables. Des cordes fins lones creaven els diferents punts clau per a la coordinació de tota l'acampada. "Informació" guiava aquell que portava menjar perquè s'acostés a un dels tres llocs de "Alimentació". Mentre podien deixar els seus fills a la zona infantil. Uns preguntaven per "Economia", altres per "Medi Ambient". Els que tenien una estona lliure després d'estar netejant passaven per la biblioteca a llegir una mica. Els universitaris que estaven a la recta final però que encara trobaven temps per participar, podien treballar a la zona d'estudi, al costat de la infermeria. El nou espai públic abastava totes les possibilitats que podien existir, les quals s'havien creat a necessitat i petició dels integrants. Potser el més important de tot això, era la flexibilitat. Tot permetia una constant reorganització basada en les necessitats momentànies gràcies al dinamisme i una sorprenent capacitat d'adaptació. Si no hagués passat, Semblaria utòpic, oi?
El jurat de Public Space ha atorgat el premi de "categoria especial" (creat expressament per a aquesta edició del 2012) a l'acampada. El que ha passat a la plaça es va convertir en un exemple d'acció ciutadana. Un pensament col·lectiu es va reflectir en la creació d'un espai públic que tot i ser efímer, va ser exemplar. Acampada Sol ens va ajudar a prendre consciència sobre la condició social de l'ésser humà i la seva necessitat de llibertat. En definitiva, un espai públic que des del seu origen ha estat escenari d'accions i fets polítics generats en comunitat, amb la finalitat de millorar la "Ciutat".
Foto principal realitzada per Daniel Dionne
