MEMÒRIA JUSTIFICATIVA L'àmbit objecte d'aquest Pla Parcial, confinat entre dos torrents i els límits de dos municipis, ha sofert expectatives diverses des de 1990 (suport de Jocs Olímpics, Universitats ...) Lloc de potencial indiscutible i propietat majoritàriament pública, finalment es va orientar al creixement residencial amb alt percentatge VPO. El lloc de lleugera pendent est-oest presenta un tret definitori: la presència immediata de la Colònia Güell, de reconegut valor monumental, que acull entre tantes arquitectures modernistes la Cripta de Gaudí. 1. Un nou teixit residencial La complexitat aparent d'aquest projecte d'extensió residencial pot desxifrar mitjançant la lectura d'uns pocs components i una xarxa viària interna de geometria jerarquitzada: cinc carrers paral·lels de traça recta en sentit est-oest i que conté entre el carrer territorial i la prolongació d'un camí preexistent que confereix continuïtat a la part alta del nou barri. Implícitament, es defineixen 6 subunitats urbanes que resolen els 118.000 m² de sostre amb només dos tipus bàsics d'edifici que admeten diverses variants. El primer tipus, amb 11 metres de profunditat i una mitjana de PB + 4P, es disposa a banda i banda de les cinc carrers paral·lels. Un segon tipus d'edifici de PB + 2P + Àtic es descompon en una doble banda de poca profunditat organitzada mitjançant un subsistema de franges paral·leles de longitud variable. S'accedeix a aquesta ordenació interior mitjançant uns recorreguts per a vianants i jardins comunitaris propers als habitatges. El resultat final són dos tipus d'espais residencials que s'interfereixen: el carrer convencional, referència de la urbanitat densa del sector i una ordenació d'espais públics menors, associada a un tipus residencial de baixa alçada, vinculada al pla del terra. La virtut principal de cadascuna d'aquestes 6 subunitats urbanes és la seva doble capacitat de subdividir en parcel·les relativament autònomes, formant amb les unitats contigües, unitats d'ordre superior. La totalitat del programa residencial s'ha disseminat en aquestes 6 subunitats urbanes a les que s'accedeix prioritàriament des de les interseccions clau amb el carrer territorial (via de Cornisa). 2. Sistema de vies-carrers El sistema viari actual d'accés a l'àmbit i connexió entre Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló és escàs i inconnex; només un parell de vies enllacen dos vials i la Colònia Güell amb la BV-2002, única via arterial que enllaça amb la BV-2002. Els vials col·lectors adjacents a banda i torrents que enllacin el futur vial de cornisa amb la BV-2002 es desenvoluparan en una primera etapa. El vial de Cornisa concebut com carrer-territorial té una longitud de 1.400 mi assegura la continuïtat urbana entre els dos municipis. Cinc enclavaments divideixen el recorregut en sis trams separats entre 130 i 250 m. El camp de batalla del projecte urbà definitiu s'ha situat en la tensió entre aquestes places-territori i la geometria rigorosa del traçat viari. La sutura d'un camí preexistent en les cotes altes amb la nova xarxa local assegura continuïtats urbanes. L'enllaç de la Colònia Güell amb els nous col·lectors es resol mitjançant un sistema d'itineraris de vianants que enllaçaran amb els nodes, ports d'accés o al nou barri. 3. Els espais lliures d'ús públic El gran parc que protegeix i connecta la Colònia Güell amb l'entorn urbanitzat és una idea-clau de la proposta. Calia rebutjar la continuïtat que suggeria la trama reticular de la colònia monumental, massa fràgil per suportar una motxilla de 1.350 habitatges. El parc a l'esquena la protegeix i alhora genera un sub-sistema de camins que, adequadament urbanitzats, enllacen la Colònia Güell amb la via de Cornisa i el nou teixit residencial. A la frontera entre el nou barri i el medi agrícola, es creen unes àrees de transició espai lliure / parc, resoltes mitjançant tractament agrícola de caràcter productiu (horts urbans constituents d'un matalàs ecològic que resol eficaçment el pas del teixit urbà al camp. Aquestes àrees seran de gestió particular i coordinació municipal. Aquest Pla Parcial residencial i Projecte d'Urbanització, aprovat definitivament l'any 2009, és el resultat de desenvolupar al llarg de 3 anys, en relació amb el Consorci públic i la participació ciutadana, les hipòtesis inicials contingudes en l'Avantprojecte que va guanyar el concurs restringit d'idees. MEMÒRIA D'INVESTIGACIÓ 1. Aquest projecte de desenvolupament residencial representar una oportunitat immillorable per assajar el projecte urbanístic de traçats viaris en àrees perifèriques. La consideració tridimensional dels traçats (murs, terraplens, relació amb el paisatge, cruïlles, accessos ...) i l'atenció simultània als teixits urbans i paisatges diversos que havia de servir, ens va portar a una lectura més urbana de la via de Cornisa que la suggerida pel planejament. Així, la via de Cornisa es va pensar com un carrer territorial. Aquest carrer peri-urbana es va concebre d'acord amb el caràcter públic d'un equipament ciutadà i segons una visió territorial de l'actuació més enllà de l'àmbit concret de la traça. El carrer territorial no admet una alineació d'edificis. La idea-força que determina la seva forma és la d'una seqüència pautada de punts de referència visual i de major intensitat d'ús. El carrer com a successió d'interseccions. Lluny del traçat circulatori i del carrer com a façana, proposem aquest encadenament de condensadors urbans que admeten, complementàriament, el traspàs a banda i banda de la via. Unes quantes arquitectures de caràcter híbrid al llarg del recorregut puntuen i assenyalen el caràcter i la imatge d'aquest carrer-via. Forma específica de via per garantir un principi fonamental de la proposta: la ciutat peri-urbana o central és un sistema de continuïtats que conviu en continuïtat amb el paisatge. 2. La investigació sobre teixits urbans ordinaris s'ha concentrat en el desenvolupament d'una proposta que s'imbrica el potencial d'urbanitat del carrer amb l'escala confortable dels sub-teixits-catifa de poca alçada i considerable ocupació del sòl. Les super-illes que proposem barregen un teixit interior i aparentment laberíntic amb la simplicitat del carrer, suport per altre costat del comerç al detall i la convivència pública. La barreja de tipus i concepcions urbanes redunda en una complexitat morfològica que atorga identitat al nou barri. El projecte de creixements residencials periurbans exigeix, en primer lloc, apropar-se amb atenció a la qüestió de l'escala. L'escala és la relació entre l'objecte projectat i l'àmbit major de referència inevitable. En el nostre cas era primordial encertar les mesures dels elements constitutius del teixit residencial donada la seva proximitat a la Colònia Güell i el paisatge natural. Un teixit urbà de gra petit (baixa altura, ocupació intensa ...) provoca una varietat d'interseccions alta i assegura la resolució de les zones de contigüitat amb el paisatge de forma molt més delicada.
Modalidad Planejament i urbanisme.
Uso
Dirección
Santa Coloma de Cervelló / Sant Boi de Llobregat
Barcelona (Espanya)
- Serra - Vives - Cartagena, arqtes
- Consorci: INCASOL / Diputació Barcelona / Consell Comarcal Baix Llobregat