La remodelació del Bon Pastor és, en matèria d'habitatge, una de les actuacions més importants que es realitzaran a Barcelona en els propers anys, ja que contempla la substitució de 784 cases barates, amb problemes d'humitats i poques condicions d'habitabilitat, per un nou barri de 1.000 nous habitatges construïts amb criteris sostenibles i d'estalvi energètic, així com la creació de noves zones verdes. El procés ha comptat en tot moment amb la participació activa dels veïns i veïnes del barri i cal destacar que la constant col·laboració mantinguda entre les administracions i la comissió de seguiment dels veïns durant el temps que ha durat el procés urbanístic ha estat clau per aconseguir el resultat actual. Origen del barri Els orígens del Bon Pastor cal contextualitzar-los en la Barcelona de principis del segle XX, caracteritzada per una emigració massiva del camp a la ciutat i amb un creixement de població molt superior a la capacitat d'absorció de la trama urbana. A principis de la dècada dels vint, Barcelona comptava amb més de 3.800 barraques. El 1929 s'havia de celebrar l'Exposició Internacional a Montjuïc i era necessari netejar els voltants de barraques i ensenyar alguna actuació modèlica de habitatge obrer als visitants de l'exposició. En aquest context, es crea el 1927 el Patronat de l'Habitació de Barcelona, ​​un nou organisme per a la construcció i gestió de cases barates. A finals dels anys vint es posa en marxa la compra de sòl i la gestió per a quatre barris de cases barates que es construiran a la fi dels anys 20 en entorns rurals, a la perifèria i aïllats de la ciutat. Les tipologies arquitectòniques són molt similars en els quatre barris i parteixen de l'origen de la ciutat jardí, de la qual, de fet, únicament conserven la caseta independent per a cada família amb accés directe des del carrer. El barri de Milans del Bosch, que el 1935 passaria a cridar-Bon Pastor, neix absolutament aïllat, amb una localització marginal i de difícil accés, sense transport públic ni equipaments. La construcció del barri s'inicia l'any 1928 i els habitatges es lliuren entre 1929 i 1930. En total compta amb 784 habitatges de 37 m2 de superfície útil dels de la tipologia A i de 54 m2 útils els de la tipologia B. L'entorn es va edificant per a la indústria, fet que augmenta el seu aïllament i la seva marginalitat. A aquestes condicions externes es sumen els problemes d'humitat de les cases i les deficiències en la xarxa de clavegueram. A principis dels anys vuitanta, ja amb els ajuntaments democràtics, el Patronat es planteja una actuació intensa de rehabilitació dels barris de cases barates. En principi no es planteja la remodelació integral sinó únicament la rehabilitació dels habitatges. Fins l'any 1987 hi haurà una intensa política de rehabilitació que, en el cas del Bon Pastor, arriba fins al 50% dels habitatges. Aquesta rehabilitació consistia en la redistribució interior i, en alguns casos, en l'ampliació de mitja planta (per passar de 50 a 70 m2). Aquestes actuacions van estar complementades amb millores de la urbanització i la distribució de serveis. No obstant això, l'experiència positiva d'altres remodelacions de barris propers obrir un procés de reflexió i debat tant en el si de l'Ajuntament, com entre els mateixos veïns, que comencen a valorar la possibilitat de tenir un habitatge nou amb unes dimensions més raonables i amb millors condicions d'habitabilitat. El procés cap a la remodelació El procés de remodelació neix en un context d'importants canvis en el barri del Bon Pastor i en el seu entorn: ubicació d'un gran centre comercial, renovació del polígon industrial, construcció d'una nova línia de metro, impuls de nous equipaments ... El procés de reflexió i debat que s'inicia a l'Ajuntament de Barcelona i entre els veïns del barri després de l'experiència positiva d'altres remodelacions de barris es concreta en el document Criteris, Objectius i solucions generals de planejament al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor, que es va aprovar definitivament el 28 abril de 1999. En aquest document es planteja la remodelació global del barri amb la substitució de les cases barates per nous habitatges amb una nova distribució i urbanització i es recullen quatre propostes per resoldre l'ordenació. El 1998, els serveis tècnics del Patronat de l'Habitatge organitzen una sèrie d'assemblees informatives i una exposició de les quatre possibles solucions d'ordenament urbanístic propostes per l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament. A través d'una enquesta anònima, els veïns escullen la proposta que plantejava una organització de blocs oberta on es prioritzaven les zones verdes i manifesten el seu interès en que els habitatges incorporin aspectes de sostenibilitat. L'any 2000, l'Ajuntament de Barcelona convoca un concurs públic per a la redacció de la Modificació del Pla General Metropolità al polígon de les Cases Barates del Bon Pastor i de la seva proposta d'ordenació. Un dels aspectes que es van valorar en el concurs va ser l'intent de mantenir aquells valors positius que ja tenia el barri. Especialment, es valorava "l'esperit del lloc", centrat bàsicament en la relació amb el carrer com a espai comunitari de trobada i relació. La proposta es basava en la creació d'una gran zona lliure de circulació rodada, en què els espais vegetals s'anessin alternant amb les àrees pavimentades i en la qual la distribució de l'edificació generés l'aparició d'espais lliures amplis amb una trama de prioritat per als vianants. La disposició desplaçada de les edificacions i la seva variació en altura i profunditat eren elements que havien de trencar la imatge d'uniformitat. La garantia de cohesió i identitat formal del barri havia de aconseguir per la continidad dels espais lliures sobre els quals s'assentaven els edificis. Alhora, es preveia la renovació total de serveis i la nova urbanització de tota l'àrea. Aquest procés culmina el 27 de maig de 2002 amb l'aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità al Polígon de les Cases Barates del Bon Pastor. Un nou barri sostenible L'objectiu a l'hora de dissenyar i construir el nou barri del Bon Pastor part d'un criteri de sostenibilitat en un sentit ampli: sostenibilitat econòmica, sostenibilitat social i sostenibilitat ambiental. Sostenibilitat econòmica: Optimització dels recursos públics Eficiència energètica Optimització i proximitat de serveis (equipaments, infraestructura i transport) Sostenibilitat social Cohesió i diversitat social Qualitat ambiental de l'espai públic Diversitat: barreja d'usos Qualitat dels serveis públics Participació Posterior manteniment dels edificis Sostenibilitat ambiental Mínima ocupació del sòl: densitat / compacitat Accessibilitat Criteris de projecte (màxima adaptació al terreny natural, bones orientacions, ventilacions creuades, màxima il·luminació natural, elements arquitectònics que afavoreixen l'estalvi energètic ...) Criteris d'utilització de materials no agressius Criteris d'estalvi energètic (instal·lació d'energia solar per a la producció d'aigua calenta, ascensors de baix consum, il·luminació per trams en zones comunitàries, inodors amb dipòsits de baixa capacitat i doble descàrrega, ...) Fases de la remodelació La remodelació consta de 5 fases. La primera, dirigida per l'equip d'arquitectes format per Esteve Aymerich i Antón Salvadó, es va iniciar la primavera del 2004 i va finalitzar l'any 2006. Consta de 152 habitatges, 6 locals comercials i 106 places d'aparcament repartits en 4 edificis. Els habitatges tenen una superfície útil d'entre 55 i 96 m2 i disposen de 2, 3 i 4 dormitoris. Una de les característiques més rellevants és que s'han construït seguint els criteris de sostenibilitat i d'estalvi de consum d'aigua i energia que el Patronat incorpora en totes les seves promocions. La segona fase de la remodelació es va iniciar al desembre de 2007 i constarà de 190 habitatges distribuïts en quatre blocs diferents. Els pisos són de 2, 3 i 4 dormitoris i tenen una superfície d'entre 52 i 90 m2. Es construiran amb acabats iguals o similars als de la primera fase i seguint criteris de sostenibilitat. Urbanització La remodelació del barri contempla també la redefinició i la millora de l'espai públic amb l'objectiu de potenciar l'espai viari com a zona de relació veïnal, prioritzant l'ús de vianants per sobre del de vehicles. Entre les diferents actuacions, destaquen l'establiment de noves zones per a vianants, l'eliminació de serveis aeris per substituir-los per xarxes canalitzades subterrànies (telèfon, electricitat ...), l'eliminació de barreres arquitectòniques, la implantació de sistemes més eficients de reg i de sistemes de il·luminació més eficients, la instal·lació de recollida pneumàtica de residus, la instal·lació integral de jocs infantils, etc. Condicions d'accés Un exemple de la implicació dels veïns en tot el procés són els dos convenis en què es fixaven les condicions econòmiques per accedir als pisos, signats a Barcelona, ​​el novembre de 2003. El primer, signat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Associació de Veïns del Bon Pastor recollia els acords i compromisos per a materialitzar la transformació del barri oferint als afectats una àmplia oferta d'accessibilitat als nous habitatges (propietat, lloguer o vitalici), en funció de la situació social de cada persona i prestant especial atenció a la gent gran. Aquest conveni es complementava amb un segon signat per l'Ajuntament de Barcelona, ​​el Patronat i l'Associació de Veïns en què es concretava amb detall la gestió de l'anterior. Un procés participatiu La voluntat del Patronat de fer partícips de la remodelació del barri als veïns i veïnes ha estat una constant en tot el procés. El 1998 es va constituir una Comissió de Seguiment d'afectats que ha actuat des del primer moment com a interlocutor entre els veïns i les administracions. Durant el període que ha durat el procés d'adjudicació de la primera fase, el Patronat ha ofert tot tipus de suport als veïns. Un exemple d'això és l'anomenat Pla d'Acompanyament, impulsat conjuntament amb el sector de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona i el districte de Sant Andreu. L'objectiu d'aquest servei era facilitar als veïns el canvi als nous habitatges treballant les possibles dificultats que puguin sorgir durant tot el procés de reallotjament. Aquest Pla prestava una especial atenció a aquelles famílies que més ho necessitaven i, especialment, a la gent gran, i preveia una sèrie d'accions de tipus social perquè tots els veïns puguin accedir als seus nous habitatges amb total normalitat. De la mateixa manera, el Patronat va obrir una Oficina d'Informació perquè els veïns poguessin resoldre tots els dubtes relacionats amb el procés de reallotjament i de remodelació del barri. Entre les accions de suport, també cal destacar que el Patronat es va fer càrrec de totes les despeses generades del trasllat de béns i mobles de les antigues cases als nous habitatges així com de les despeses de notari, registre i gestió de les escriptures i les de contractació del subministrament d'aigua, llum i gas, tal com es va acordar en el conveni regulador del procés de remodelació de les Cases Barates. També es van realitzar diferents accions informatives per facilitar la integració dels nous veïns a la nova comunitat. i amb aquesta finalitat es van impulsar diferents accions comunicatives: comunicació personalitzada als veïns implicats a través de cartes, fullets divulgatius, reunió amb la Comissió d'Afectats, Oficina d'informació, jornades de portes obertes per visitar els pisos de la primera fase ... . El procés de remodelació del Bon Pastor suposa una millora de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes i una gran transformació per al barri, tant pel que fa als habitatges com a la urbanització de l'entorn.