El projecte es desenvolupa en dos edificis amb un nucli comú d’escales i ascensor, amb un total de 59 habitatges, i 15 places aparcaments per a cotxes i 11 per a vehicles de dues rodes, en planta soterrani. Un dels edificis consta de planta soterrani, PB+3, i l’altre de planta soterrani, PB+4, sent la planta soterrani comuna a tots dos blocs.

Els dos edificis es formalitzen a mode de barres paral•leles a la Crta./ de Vallvidrera. L’edifici que dona façana a aquest l’esmentada Crta. / de Vallvidrera consta de planta soterrani, baixa, primera, segona, tercera i coberta. El col•locat darrera consta de planta soterrani, baixa, primera, segona, tercera, quarta i coberta i te façana al Camí de Can Minguet. S’ha realitzat aquesta solució de dos blocs en paral•lel per a adequar-se a les característiques topogràfiques del terreny i d’aquesta manera evitar l'impacte visual de l’edificació col•locant el volum més elevat en la posició més endarrerida respecte a la Crta./ de Vallvidrera, a més de permetre la millor relació de la mateixa amb els dos carrers que l’emmarquen. L’accés al dos blocs es realitza a través de la planta primera, mitjançant unes passarel•les, quedant la planta baixa per sota de la cota d’accés a peu pla a la parcel•la, des del Camí de Can Minguet.

Es proposen quatre tipologies d’habitatges: habitatge d’un dormitori per a dos persones, habitatge de dos dormitoris per a tres persones, habitatge d’un dormitori adaptat per minusvàlids i finalment l’habitatge d’un dormitori situat al tester. De total dels 59 habitatges proposats, 51 tenen un dormitori i 8 dos dormitoris. L’habitatge adaptat per a persones de mobilitat reduïda porta associada la corresponent plaça d’aparcament adaptada en planta garatge.

L’habitatge tipus es formalitza en un rectangle de 40 m2 de superfície útil, en el qual l’habitació es situa orientada cap al pati interior entre blocs i el bany en el centre geomètric amb ventilació forçada, destinant la millor orientació ( façanes exteriors ) a la sala amb la cuina integrada. A més existeix un petit espai exterior tancat a les vistes per estendre la roba. La resta de tipologies són una variant d’aquesta solució.

Cada bloc te 7 habitatges per planta, excepte la planta baixa del bloc que dona façana al Camí de Can Minguet, que només te 3 habitatges, per efecte de la seva adaptació a la topografia de la parcel•la. Els habitatges de dues habitacions i l’habitatge adaptat es col•loquen sempre en els extrems dels blocs i tenen a més una petita terrassa. Atès la tipologia repetitiva de les plantes i amb la voluntat de voler diferenciar els habitatges, s’han introduït finestres i balcons de formes diferents i diferents volades, que produeixen un cert efecte de moviment a les façanes i trenquen la monotonia compositiva, que comporta la repetició d’un mòdul en façana. Aquestes façanes principals se realitzen amb totxo mecanitzat de color cru i fusteria d’alumini anoditzat color gris plata.

Entre els dos blocs se situa el nucli comú d’escala i ascensor, que mitjançant unes passarel•les de llosa de formigó armat, uneix cada bloc amb el nucli de comunicacions i a l’hora els dos blocs entre si. En aquestes façanes interiors, s’introdueix el color com element compositiu a més de funcional. Tant el volum de comunicació vertical com les passarel•les acabades en resines epoxi es pinten de colors vius, per a evitar la monotonia cromàtica del gris formigó en cada planta. Així, és possible identificar per part de l’usuari en que nivell es troba mitjançant el color del paviment o del arrebossat del nucli de comunicacions. A més s’utilitzen materials que tinguin baix o nul manteniment, com la xapa d’acer galvanitzat (en portes d’accés i altres revestiments) i baranes de deployé també amb acabat galvanitzat.

L’edifici adopta tots els paràmetres d’ecoeficiència d’obligat compliment exigits per a un edifici per a habitatges segons el decret 21/2006. ( Adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis ).

Així, l’edifici disposa de plaques solars situades en les dues cobertes existents, contribuint mitjançant l’energia solar tèrmica amb almenys un 50 % de la necessària per a la producció d’aigua calenta sanitària.

S’ha tingut en compte en el dissenyi de l’edifici la ventilació dels habitatges, de manera que totes les entitats privatives disposen de ventilació creuada natural.

També s’ha aconseguit reduir el coeficient de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20% de 0,70 W/ m2K.

La il•luminació dels espais comunitaris o d’accés s’ha realitzat mitjançant detectors de presència, el que suposa un notable estalvi energètic.

També en l’àmbit de les instal•lacions s’ha dissenyat un sistema de reutilització de les aigües grises i pluvials de l’edifici.

La xarxa d’aigües grises que provenen de les dutxes es condueix a un dipòsit situat en el soterrani de l’edifici des del qual , una vegada depurades, es reenvien de nou als habitatges per a la seva utilització de les cisternes dels inodors.

Quant a les aigües pluvials, s’ha realitzat un dipòsit de 4.500 m3 de capacitat i grup de pressió autònom enterrat en la zona comunitària de jardí , que emmagatzema l’aigua de les cobertes i el contingut de les quals es reutilitzarà per a l’ús propi de la comunitat de veïns, concretament per al reg dels jardins comuns i d’una petita zona serà usada com hort.

A més tant per a la instal•lació de calefacció com de producció d’aigua calenta sanitària, s’ha realitzat un sistema centralitzat i controlat a distància per una qualificada empresa d’instal•lacions (ENERGIA I SERVEIS) que realitzarà el manteniment i revisions periòdiques marcades en el manual d’ús i manteniment de l’edifici. El sistema utilitzat, denominat de Telegestió Energètica Multiclient (TGEM), es l’eina que EiS utilitza per efectuar la Gestió Energètica dels edificis. Integra la producció, distribució, gestió i facturació de l’energia, climatització (calor), ACS, solar i micro-cogeneració, d’un edifici, amb l’objecte de millorar el rendiment energètic i augmentar el confort de l‘usuari.