Antecedents

La actuació s’inscriu dins del Conveni marc signat entre Caixa Catalunya i la Diputació de Barcelona el 30 d’abril del 2004, que es concreta a Barberà en l’aprovació per l’Ajuntament del Conveni de Col•laboració per redacció del PlaPlà Local d’Habitatge el 8 de juliol de 2005.

Per tal de endegar la Promoció es va signar un Conveni de Concessió de Dret de SuperfícieSuperfìcie per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial al Parc d’EuropaD’europa en data 12 de gener de 2006 entre Proviure SL, societat 100% Caixa Catalunya i l’Ajuntament de Barberà.

Aquest conveni determina la cessió onerosa del dret de superfíciesuperficie per un termini de 60 anys, per la construcció i explotació de 81 habitatgeshabitages de lloguer amb els seus respectius plaça de aparcament i traster per diferents tipologies de usuaris.

Calendari de la promoció

El projecte va ser redactat durant l’any 2006 i part del 2007 , per l’equip d’arquitectes RGA arquitectes ( Pere Riera, Josep Ma Gutiérrez, Josep Sotorres, Montserrat Batlle i Barto Busom). .)

Es van adjudicar les obres a Beta Conkret per un import inicial de 5.098.855 € ,es van iniciar en data 3 de març de 2008 amb una durada de 17 mesos finalitzant el 28 d’agost de 2009.

Descripció de la distribució programàtica

L’edificació ve regulada específicament per la normativa del PEMU, on es defineixen els períme-tres reguladors tant en planta com en alçat, i les cotes de referència de planta baixa. L’alçada reguladora màxima és de 34 metres.

El nombre màxim de plantes legalment possible és de PB+10. En canvi, per criteris d’estalvi econòmic i de racionalitat programàtica s’ha optat per un edifici de PB+9, evitant així de realitzar la segona escala necessària per evacuació a partir de la desena planta. Òbviament, en aquesta opció no és perd ni un metre quadrat de l’edificabilitat permesa.

L’optimització que això representa en el conjunt de l’edifici te una gran importància de cara a l’aprofitament de recursos i, alhora, obre noves possibilitats de distribució i de composició volumè-trica.

Pel que fa a l’ús d’aparcament, el PEMU especifica una ocupació en planta soterrani del 100%. Les cotes d'alçada de l’aparcament estan adaptades a les de l'edifici veí, de cara a la possible realització conjunta de la rampa de la mitgera.

Cal destacar, que cada unitat residencial disposa de plaça d’aparcament i de traster associat.

L’accés exterior es fa a través d’un corredor situat a la planta baixa que, a manera de carrer interior, travessa l’edifici de cap a cap plantejant indistintament dos accessos: un, des de la Plaça i l’altra des de la Ronda oposada.

La resta de la planta baixa s’ocupa amb locals comercials que han de dotar de vida pròpia tot el seu entorn urbà.

A la planta primera s’arriba a un dels dos grans espais col•lectius plantejats a l’interior del bloc. Un espai format per un gran buit de 4 plantes d’alçada, pintat de color verd i orientat cap el Parc d’Europa.

A la planta cinquena es forma el segon gran espai col•lectiu. Un espai format per un gran buit de cinc plantes d’alçada, pintat de color blau i orientat cap el paisatge llunyà i amb visió per sobre de les naus establertes en la zona industrial.

A la planta coberta, més enllà dels espais tècnics s’hi disposa un lloc per estenedor.

Justificació de la solució adoptada

La configuració del buit

La singularitat del projecte neix de l’aprofitament estratègic del volum sobrant degut a que tota la superfície del nombre màxim d’habitatges permesos (81), amb una superfície mitjana de 40 m2, no acaba d’esgotar la superfície legalment construïble. Aquest volum sobrant fortuït esdevé un esdeveniment excepcional en la concepció dels gàlibs urbanístics ja que, habitualment, s’ajusten perfectament a l’edificabilitat permesa sense deixar cap tipus de marge de maniobra a la confi-guració volumètrica. Aquest fet, dóna pas a una gran oportunitat de manipulació espacial i, com a conseqüència, de configuració del buit a l’interior de l’edifici.

En primer lloc, l’aprofitament estratègic d’aquest volum sobrant permet, d’acord amb una opti-mització del programa, primer, que l’organització horitzontal del programa es faci amb 9 habitatges per planta i segon, que la determinació de l’alçada sigui de planta baixa més nou, donant un total de 81 habitatges.

En segon lloc, la utilització variable en cada planta d’aquest recurs morfològic permet millorar els graus de llibertat de la façana de molts habitatges i donar variacions en el perfil vertical del bloc, habitualment formalitzat de manera extrusionada i uniforme. Alhora, una adequada manipulació d’aquest espai buit sobrant permet obtenir variacions sensibles en la configuració geomètrica i ambiental de tots els elements que envolten el nucli vertical d’accessos: habitatges, passadissos, escales i, molt especialment, permet la creació d’espais col•lectius inclosos en la pròpia volumetria del bloc, la col•locació dels quals, permet obtenir una millor relació de l’edifici amb el seu entorn: el gran buit més baix, pintat de color verd, s’acosta al parc i presideix la plaça urbana, mentre que el més alt, de color blau intens, enlairant la visió per sobre de les naus industrials properes, abasta l’amplitud de l’horitzó geogràfic.

Cal fer notar que aquesta intensitat en la configuració de l’espai buit a l’interior del bloc arriba al punt de que l’edifici es veu travessat totalment per l’aire i la llum i pel propi paisatge provocant una continuïtat i una fluïdesa extraordinàries entre l’espai exterior de la ciutat i del paisatge i l’espai interior de l’edifici

D’aquesta manera s’estableix una diversitat d’espais graduals entre l’habitació, l’habitatge, l’edifici, la ciutat i el paisatge que atorguen una qualitat ambiental excepcional als recorreguts que permeten copsar l’experiència espacial de l’edifici, constituint un veritable passeig dins el paisatge.

Així, en resulta un bloc concebut com una massa compacta que, per fer-se habitable, es va buidant a mesura que la vida, l’aire, la llum, el sol i el paisatge hi entren i despleguen totes les seves exigències, fent- ne de la qualitat de l’espai buit l’emoció arquitectònica principal i, alhora, la oportunitat de creació de diversos espais col•lectius d’intercanvi i de convivència a l’interior del propi edifici que, al ser uns habitatges per a gent jove, a ben segur que donaran oportunitats als seus habitants d’omplir-los de contingut afavorint la relació entre ells.

La configuració del volum

La seva volumetria general és, gairebé, perfectament paral•lelepipèdica si bé, degut al despla-çament de les plantes per obtenir més graus de llibertat, es provoquen petites mossegades del volum a les cantonades que atenuen el rigor excessiu d’una geometria massa contundent. Aquestes mossegades, que atorguen valors dinàmics al conjunt, es puntuen cromàticament amb verds i blaus molt suaus, destacant-se sobre el fons general de color blanc de la façana com si fossin ferides per on la pell interior es manifesta.

Adjuntem aquí dues imatges que, de manera analògica, expliquen perfectament el concepte que acabem d’explicar.

La primera, és de Chillida. Una escultura que porta per nom: “lo profundo es el aire” i que transmet la emoció del buit dins una massa, talment com passa a l’espai interior col•lectiu del bloc. Correspon als grans forats plantejats a cada façana.

La segona, és una poma mossegada que explica com la mateixa matèria pot tenir textures diverses: a fora, brillant i a dins, rugosa. D’aquí es deriven els canvis cromàtics de l’edifici en les petites variacions de les cantonades.

Pertinença al conjunt i, alhora, diversitat en les parts. Un problema de convivència formal talment com el problema de convivència social de la ciutat contemporània.

La configuració de l’escala, com a mesura visual urbana

Totes les finestres tenen la mateixa mida, fent-ne de la repetició obsessiva, gairebé obligada per raons d’economia, un valor que accentua el caràcter massiu, abstracte i escultòric de l’edifici sense necessitat de que les obertures estableixin una correspondència estricta amb la distribució del programa interior format, bàsicament, per habitatges d’una o de dues habitacions.

Amb tot plegat, es vol aconseguir que la repetició banal de l’escala domèstica de cada un dels habitatges, habitualment tan present en aquest tipus d’edificis, es dissolgui en l’escala de tot l’edifici sencer per assolir, així, una forta presència escultòrica que li permeti actuar com a veritable fita urbana dins el conjunt de l’espai públic de la ciutat.

Criteris tècnics i mediambientals

Tècnicament, s’ha adoptat l’estructura de formigó armat amb forjats de llosa massissa.

S’elimina el guix in situ a l’obra, degut a que s’elimina l’element ceràmic en totes les divisòries interiors.

Les divisòries interiors i el cel ras dels rebedors i banys són de cartró guix, per rapidesa i facilitat de construcció.

El paviment dels habitatges i dels espais comuns és amb llosa de formigó polida i amb tractament de cera a final d’obra.

A nivell mediambiental, totes les sales dels habitatges de l’edifici reben, com a mínim, una hora d’assolellament directe entre les 10 i les 14 hores solars en el solstici d’hivern. S’utilitzen vidres dobles a tots els forats de façanes i es disposa d’elements de protecció solar a totes les obertures que rebin assolellament directe.

La xarxa de sanejament és separativa de les aigües pluvials de l’edifici i es realitza una instal•lació d’aigües grises per la posterior reutilització, segons normativa.

Es preveuen mecanismes estalviadors del consum d’aigua als aparells sanitaris i a les aigüeres de cada habitatge i s’utilitza l’energia solar, disposada a la coberta, per l’escalfament de l’aigua calenta sanitària.

Els tancaments interiors (cartró-guix) utilitzen un procediment material de prefabricació en sec amb unions mecàniques.

Finalment i com a dada de gran importància, cal fer notar que, gràcies als grans espais buits col•lectius situats a l’interior de l’edifici, tots els habitatges disposen de ventilació creuada,